Hi va haver un moment que el model de Catalunya, impulsat per Jordi Pujol, havia de ser l’Estat d’Israel. Els estrets vincles econòmics i d’amistat de les famílies Pujol i Tennenbaum van escalar a l’àmbit polític i, d’aquesta manera, la influència sionista va ser molt potent durant els 23 anys de la seva presidència de la Generalitat.
Fins i tot va donar cobertura financera i mediàtica a un “think tank” d’intel·lectuals i periodistes (Joan B. Culla, Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Marta Pesarrodona, Valentí Puig, Francesc-Marc Álvaro, David Madí…) que proclamaven, en català, les raons i les bondats del projecte sionista. Jordi Pujol, quan era president de la Generalitat, va realitzar tres viatges oficials a l’Estat hebreu (1987, 1994 i 2003) i el seu “encarregat” Artur Mas, un altre el 2013.
La modernització dels Mossos d’Esquadra, de la mà de Miquel Sellarès, es va fer amb l’assessorament d’especialistes israelians en seguretat. La Generalitat pujolista també va contractar serveis de contraintel·ligència jueus per protegir-se de l’amenaça d’ingerències externes.
Afortunadament, aquest deliri d’intentar fer de Catalunya un segon Estat hebreu -però poblat amb catalans de religió catòlica, missa dominical i tortell- va fracassar estrepitosament amb la caiguda del pujolisme i va quedar escombrat pel vent de la història. Encara més: Catalunya és un dels indrets del món on la causa palestina compta amb més simpaties i adhesions de la societat.
Des que les Nacions Unides van aprovar la partició de Palestina i la creació de l’Estat d’Israel, l’any 1947, els sionistes no han parat d’ocupar més i més territoris, a força de massacrar i d’expulsar la població local. Paradoxalment, des de fa dècades, la mateixa ONU que va donar vida a l’Estat hebreu ha aprovat, per aclaparadora majoria, un munt de resolucions que obliguen Israel a cessar la seva política expansionista i a retornar als palestins les terres ocupades.
Endebades. Els Estats Units han convertit Israel, “de facto”, en el seu 51è estat i exerceixen el seu dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per bloquejar, de manera sistemàtica, totes les resolucions que puguin perjudicar els interessos dels sionistes.
La brutal i desmesurada reacció de Benjamin Netanyahu a l’atemptat i a la presa d’ostatges de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 ha tingut un efecte bumerang que ha provocat, com mai, el rebuig de la comunitat internacional al genocidi que s’està perpetrant, davant els ulls i l’horror de tothom, a la Franja de Gaza. L’assassinat premeditat de sis periodistes davant l’hospital d’Al-Shifa, diumenge passat, ha estat la gota que ha fet vessar el vas.
Benjamin Netanyahu ha justificat l’assassinat d’Anas al-Sharif afirmant que, en realitat, aquest respectat periodista de la cadena Al-Jazeera era un “terrorista de Hamàs”. I Mohammed Qreiqeh, Ibrahim Zaher, Moamen Aliwa, Mohammed Noufal i Mohammed al-Khaldi, els altres periodistes morts en aquest atac de les FDI, també eren terroristes? Un terrorista amb un micròfon i davant d’una càmera, on s’ha vist això? El primer ministre israelià ha fet un pas més en la seva aberració amoral, en la seva degeneració criminal.
En aquest llarg i sanguinari conflicte que s’arrossega des de 1947, els mots són importants i han de ser emprats de manera precisa. No és el mateix un semita, que un jueu, que un israelià, que un sionista o que un ultraortodox. Hi ha molts jueus i israelians que estan totalment en contra de la barbàrie genocida de Benjamin Netanyahu a la Franja de Gaza. També hi ha grups d’ultraortodoxos que denuncien la militarització d’Israel i la “neteja ètnica” dels palestins.
Les generalitzacions són errònies i perilloses i són utilitzades pels sionistes per confondre l’opinió pública. Cal focalitzar la ira en Benjamin Netanyahu i el seu partit Likud, que només té 32 dels 120 escons de la Knesset, però que governa mitjançant precaris i inestables pactes amb grups minúsculs d’extrema dreta. Benjamin Netanyahu ja va ser primer ministre entre 1993-9 i ara ho és, ininterrompudament, des del 2005, malgrat els nombrosos casos de corrupció i les investigacions judicials que l’assetgen.
Ell i el seu govern -no els jueus i els israelians, per antonomàsia- són els responsables directes de l’extermini de 60.000 gazians, dels quals 18.000 infants, de la fam extrema i inhumana que provoquen a la població reclosa a la Franja i de l’agressiva i impune expansió dels colons a Cisjordània. Malauradament, els nous aires que bufen al món, des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, afavoreixen la rauxa genocida de Benjamin Netanyahu i abonen el seu pla d’envair militarment la ciutat de Gaza.
En homenatge als 238 periodistes que han estat assassinats per l’exèrcit israelià a la Franja de Gaza des de l’infaust 7 d’octubre del 2023, cal ser més objectius i valents que mai i dir les coses pel seu nom. El món ha caigut en mans de tres perillosos criminals que amenacen greument la humanitat per interessos absolutament menyspreables: Donald Trump, Benjamin Netanyahu i Vladímir Putin.
La resposta ha de ser clara i contundent: solidaritat conscient amb les víctimes d’aquesta agressió concertada -palestins, ucraïnesos i tots nosaltres- i cap mena de tracte ni comerç amb els governs dels Estats Units, Israel i Rússia. Davant la magnitud de la tragèdia col·lectiva que provoquen aquests genets de l’Apocalipsi, no hi ha cap governant del món que els hi doni suport (tret de Kim Jong-un, Aleksandr Lukaixenko i Javier Milei): estan sols i han de tastar el profund rebuig i menyspreu de la comunitat internacional. A la vegada, cal promoure i ajudar la dissidència i l’oposició interna en aquests països per provocar la caiguda d’aquests éssers desgraciats i prepotents, enemics declarats de la condició humana.
Des d’EL TRIANGLE hem donat suport i ens hem afegit a la manifestació dels professionals de la informació, convocada a la plaça de Sant Jaume aquest dimecres, per mostrar la nostra indignació i la nostra repulsa per l’assassinat de 238 companys a la Franja de Gaza. No és corporativisme. Els periodistes podem i hem de fer molt per contribuir a descavalcar i derrotar aquests genets de l’Apocalipsi.
Com? Pensant globalment, actuant localment: denunciant i confrontant els grups d’extrema dreta -aquí, Vox i Aliança Catalana- que estan alineats amb les estratègies criminals de Donald Trump, Benjamin Netanyahu i Vladímir Putin i que repeteixen com a lloros, servint-se i abusant de les xarxes socials, les seves tòxiques mentides i manipulacions.
Ens volen arrabassar les llibertats i la democràcia i els periodistes, com a testimonis i portaveus dels anhels socials i humanitaris, no ho permetrem. Això no és una “guerra cultural”, això és un combat sense quarter per la supervivència i el progrés de la civilització.
