Site icon La Valira

Xavier Espot: «No acceptarem ni tolerarem ni autoritzarem que es pugui fer aquest tancament de la frontera»

El cap de Govern (Xavier Espot) rebutja que les mobilitzacions del Sindicat d'Habitatge condicionin les reformes legislatives, mentre el PS reclama més garanties per als llogaters i Conxita Marsol anuncia una modificació urgent de la llei. / Arxiu.

El cap de Govern (Xavier Espot) rebutja que les mobilitzacions del Sindicat d'Habitatge condicionin les reformes legislatives, mentre el PS reclama més garanties per als llogaters i Conxita Marsol anuncia una modificació urgent de la llei. / Arxiu.

El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha llançat aquest dijous una advertència contundent al Sindicat d’Habitatge d’Andorra davant la possibilitat que el col·lectiu bloquegi la frontera durant el pont de la Puríssima per reclamar mesures contra la crisi de l’habitatge. «Nosaltres, evidentment, no acceptarem ni tolerarem ni autoritzarem que es pugui fer aquest tancament de la frontera», ha afirmat durant la sessió de control al Govern al Consell General. Espot ha rebutjat que l’amenaça d’una mobilització d’aquestes característiques condicioni les decisions legislatives de l’executiu, en un moment en què les organitzacions que defensen el dret a l’habitatge intensifiquen la pressió per aconseguir més protecció per a les famílies llogateres.

Les declaracions s’han produït després que Cerni Escalé, president del grup parlamentari de Concòrdia, proposés aprofitar una modificació urgent de la llei de lloguers per incorporar algunes de les reivindicacions del moviment per l’habitatge. Escalé ha advertit de les conseqüències econòmiques que podria tenir un bloqueig fronterer durant un dels períodes de més afluència turística de l’any i ha defensat la necessitat d’assolir acords abans que el conflicte s’agreugi. Espot, però, ha descartat negociar sota aquesta pressió. «El que no farem aquí és una llei a corre-cuita per incorporar tota una sèrie de mesures perquè un determinat sindicat o associació ens amenaci de tancar la frontera», ha respost. Tot i la contundència de les seves paraules, el cap de Govern ha reconegut que una part de les demandes del sindicat són legítimes i susceptibles de ser estudiades, encara que no comparteix totes les propostes.

El PS reclama protegir les famílies que poden perdre el pis

El debat s’havia iniciat amb una pregunta de Pere Baró, president suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata (PS), sobre la capacitat de la Llei 11/2026, que regula la descongelació progressiva dels lloguers entre el 2027 i el 2030, per garantir el dret a un habitatge digne. Baró ha qüestionat que la normativa ofereixi prou garanties en un mercat immobiliari cada vegada més difícil per a les persones arrendatàries i ha reclamat una nova pròrroga dels contractes mentre no existeixin mecanismes de protecció suficients.

Per il·lustrar les conseqüències de la situació actual, el parlamentari ha exposat tres casos de persones que van participar en la concentració del 5 de novembre. Entre elles, un home de 64 anys que fa més de tres dècades que viu a Andorra i que, segons ha relatat Baró, ha rebut una comunicació per abandonar el pis el 6 de gener. També ha explicat el cas d’una mare amb dues feines i dos fills petits que es trobaria en la mateixa situació, així com el d’una parella jove que hauria d’abandonar l’habitatge o assumir un increment del lloguer que no podria pagar. Davant d’aquests exemples, Baró ha insistit que el parc públic encara és insuficient per donar resposta a totes les persones que necessiten una alternativa residencial.

El representant socialdemòcrata ha proposat un acord entre el Govern i els grups parlamentaris per establir unes garanties mínimes, entre les quals ha situat impedir la pèrdua de l’habitatge sense una alternativa digna, assequible i estable, crear un índex de preus de referència, reforçar els drets dels llogaters i ampliar l’accés al parc públic. També ha recordat les recomanacions recents del Raonador del Ciutadà, que demana mecanismes de detecció i prevenció abans que les famílies arribin a una situació d’emergència residencial.

Marsol anuncia una modificació urgent de la llei de lloguers

En resposta a aquestes demandes, Conxita Marsol, ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, ha defensat les mesures impulsades durant la legislatura i ha assegurat que l’executiu està disposat a continuar negociant. Segons les xifres exposades per la ministra, el Govern ha compromès més de 140 milions d’euros en polítiques d’habitatge i prop de 200 persones ja resideixen en pisos del parc públic de lloguer assequible. Marsol també ha esmentat la incorporació d’apartaments turístics al mercat residencial i el programa 30-40, destinat a ajudar les llars que dediquen una part elevada dels ingressos al lloguer.

La principal novetat legislativa ha arribat quan la ministra ha anunciat que el Govern presentarà la setmana vinent, pel procediment d’extrema urgència i necessitat, una modificació de la Llei 11/2026 per aclarir que les pròrrogues dels contractes s’apliquen automàticament. La decisió respon a la inseguretat jurídica generada per interpretacions judicials de la normativa anterior, que han posat en qüestió la continuïtat de determinats arrendaments quan els llogaters no havien sol·licitat expressament la pròrroga. Marsol ha defensat que la llei aprovada aquest juny ja preveu aquest automatisme, però considera necessari reforçar-ne la redacció per evitar nous conflictes d’interpretació abans que entri en vigor l’1 de gener del 2027.

Pel que fa a les famílies que es troben en risc de desnonament, Marsol ha assegurat que el Govern està disposat a prioritzar l’accés al parc públic de les persones més vulnerables i ha convidat els afectats a acudir a l’Institut Nacional de l’Habitatge per estudiar cada situació. Tanmateix, no ha assumit el compromís de suspendre de manera general la descongelació dels lloguers, tal com reclama el PS.

El moviment per l’habitatge manté la pressió

L’enfrontament parlamentari arriba quan el Sindicat d’Habitatge i la Unió Sindical d’Andorra han fixat el 20 de novembre com a termini per obtenir una resposta del Govern a les seves reivindicacions. Les organitzacions han plantejat mobilitzacions que podrien incloure el bloqueig de la frontera durant el pont de la Puríssima si no s’assoleixen compromisos satisfactoris. Entre les seves demandes figuren la protecció dels contractes més recents, la regulació dels preus dels lloguers i la garantia que cap família perdi casa seva sense una alternativa residencial adequada.

La resposta d’Espot evidencia les diferències entre el Govern i el moviment per l’habitatge sobre com afrontar la crisi residencial. Mentre l’executiu defensa una descongelació progressiva acompanyada d’ajuts i del creixement del parc públic, el Sindicat d’Habitatge i els grups parlamentaris que reclamen més garanties consideren insuficients les mesures actuals. La modificació legislativa anunciada per Marsol obre una nova possibilitat de debat, però el Govern ja ha deixat clar que no preveu incorporar-hi totes les demandes plantejades sota la pressió d’un possible bloqueig fronterer.

Exit mobile version