Site icon La Valira

El fiscal Anticorrupció José Grinda va reconèixer que hi havia proves falses contra els germans Cierco i la BPA

La periodista Leire Díez, autora del llibre sobre les clavegueres policials i judicials espanyoles.

La periodista Leire Díez, autora del llibre sobre les clavegueres policials i judicials espanyoles.

La destrucció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la investigació judicial de les autoritats judicials espanyoles i andorranes contra els seus principals responsables, torna a situar-se sota sospita arran de les revelacions contingudes en el llibre Desmuntant les clavegueres. Deu anys de policies, fiscals i periodistes a l’arxiu de Patricia López, publicat fa pocs dies per la periodista Leire Díez, exmilitant socialista acusada, al seu torn, de ser membre de les “clavegueres del PSOE”. L’obra reprodueix converses, missatges i documents de l’arxiu de la periodista Patricia López, morta el 21 de desembre de 2025, que apunten a greus irregularitats en l’actuació del fiscal Anticorrupció José Grinda en la causa contra els directius de la BPA i els seus màxims accionistes, els germans Cierco.

Un dels episodis més rellevants que detalla el llibre està datat el 2 de setembre de 2022. Segons la reconstrucció que fa Leire Díez a partir dels missatges i les notes de veu intercanviats entre José Grinda i la periodista Patricia López, el fiscal estava preocupat perquè els germans Cierco disposaven d’una gravació seva que podien fer pública. En aquella conversa, Grinda va explicar a la periodista que existien proves falses contra els antics propietaris de la BPA.

L’autora reprodueix dos missatges de veu del fiscal. En el primer, Grinda explica que la gravació conté una conversa en què reconeix que «hi ha proves falses dels Cierco». Dotze minuts després, torna sobre l’assumpte i resumeix que la gravació recull precisament aquest reconeixement.

El “testament” de Patricia López 

Leire Díez considera especialment greu que, si el fiscal coneixia l’existència de proves falses en el procediment que dirigia, no consti que traslladés aquesta circumstància al jutjat. L’autora sosté que les converses demostren que Grinda va compartir aquesta informació amb la periodista Patricia López, però denuncia que no que comuniqués formalment a l’òrgan judicial la possible falsedat dels elements probatoris.

El llibre torna sobre aquesta qüestió en reproduir el contingut d’una acta de manifestacions signada per Patricia López el 25 de novembre de 2025, poc abans de la seva mort. En aquest document, la periodista va deixar constància que, durant una discussió mantinguda amb Grinda el maig de 2023, el fiscal li havia reconegut que «s’havia passat» amb els germans Cierco en el cas de la BPA.

Les revelacions sobre els Cierco apareixen al capítol setè del llibre, dedicat a les converses entre Grinda i Patricia López, i al novè, centrat en la documentació del FinCEN, l’organisme del Tresor dels Estats Units que va emetre, el 10 de març de 2015, la “sentència de mort” contra la BPA. La tesi de Leire Díez és que dins de la Fiscalia Anticorrupció va funcionar un circuit informal d’intercanvi d’informació entre el fiscal i determinats periodistes, al marge dels procediments oficials.

L’autora explica que la relació entre José Grinda i Patricia López es va prolongar durant set anys i que l’arxiu heretat de la periodista conté més de 15.000 missatges i prop de 500 notes de veu. A partir d’aquests materials, Leire Díez qüestiona l’actuació del fiscal en diferents investigacions i denuncia possibles filtracions d’informació judicial reservada.

La confusió de la Fiscalia Anticorrupció

El fiscal Anticorrupció José Grinda va actuar en dos casos judicials on apareixia, de resquitllada, la BPA: el cas Clotilde, referit als negocis de l’empresari rus Andrei Petrov, resident a Lloret de Mar; i l’operació Emperador, contra l’enorme frau fiscal ordit per l’empresari xinès Gao Ping al polígon Cobo Calleja de Fuenlabrada (Madrid). 

Un dels membres d’aquesta trama xinesa, l’empresari valencià Rafael Pallardó, operava des de feia anys amb diversos bancs andorrans, entre els quals la BPA. En ser detingut, se li va intervenir la seva agenda, on hi havia referències a operacions de compensació dineràries a la BPA on apareixien els noms de “JP” i “Marta”. La Fiscalia Anticorrupció, que en aquella època (anys 2012-15, en plena efervescència independentista) estava centrada en les investigacions sobre el cas 3% de corrupció de CiU i la família Pujol, va creure erròniament que “JP” i “Marta” eren Jordi Pujol i Marta Ferrusola. En realitat, “JP” eren les inicials de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA, i “Marta”, la seva secretària. 

A partir d’aquesta confusió, el fiscal José Grinda va recopilar totes les referències que hi havia sobre la BPA en investigacions judicials obertes a Espanya i es va fer arribar aquest material al FinCEN dels Estats Units, per tal de provocar la intervenció del banc, a través de l’aplicació de l’article 311 de la Patriot Act, aprovada després dels atemptats terroristes de les Torres Bessones. L’objectiu d’aquesta maniobra era clar: “rebentar” la BPA amb l’ajuda del FinCEN i, d’aquesta manera, aconseguir els suposats comptes de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, per tal d’escapçar el moviment nacionalista català.

El compte de Jordi Pujol era a l’Andbank

Però, segons s’ha demostrat després, l’expresident Jordi Pujol mai no va tenir comptes a la BPA. En canvi, en tenia un obert al seu nom a l’Andbank, entitat financera que mai no va ser objecte de cap persecució judicial, ja que també hi tenia comptes oberts José Cusí, el testaferro del rei emèrit Juan Carlos. 

És per això que, passats els anys, el fiscal Anticorrupció José Grinda va reconèixer a la periodista Patricia López, en una conversa del setembre del 2022, que “hi ha proves falses contra els Cierco” i en una altra del maig de 2023, que «s’havia passat» amb els germans Cierco i amb la BPA. Aquestes confessions capgiren tot el procés que va culminar amb la intervenció del banc l’any 2015 i la terrorífica actuació del fiscal Alfons Alberca -molt amic de José Grinda- a Andorra contra els directius de l’entitat.

Exit mobile version