Tremp ha estat seleccionada com a beneficiària de la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, amb un projecte de transformació urbana, ambiental i social valorat en 12,5 milions d’euros. La Generalitat aportarà 8,7 milions per impulsar les actuacions previstes al centre històric i a l’Eixample Esquerre, dues zones de la capital del Pallars Jussà on es concentren diverses necessitats de rehabilitació urbana i millora dels serveis.
La ciutat es converteix així en l’únic municipi de l’Alt Pirineu i Aran escollit en aquesta segona convocatòria, a la qual també havien presentat candidatures Puigcerdà i el Pont de Suert. La resolució suposa un canvi respecte de l’any passat, quan Tremp va quedar fora del primer repartiment d’ajuts i va haver de reformular la proposta per tornar-hi a optar.
El projecte beneficiarà directament 1.579 habitants del Casc Antic i de l’Eixample Esquerre. Dels 12,5 milions d’inversió previstos, la Generalitat finançarà aproximadament el 70%, mentre que els 3,8 milions restants s’hauran de cobrir amb recursos municipals i altres vies de finançament.
Renovació de carrers, habitatges i equipaments municipals
La candidatura presentada per l’Ajuntament el juliol passat inclou 28 actuacions que combinen la renovació de l’espai públic amb millores ambientals i programes socials.
Entre les intervencions previstes hi ha la reurbanització de la plaça de Catalunya, la construcció de la piscina coberta del Juncar, la rehabilitació del campanar de l’església de la Mare de Déu de Valldeflors i la renovació de la xarxa d’aigua potable del centre històric.
Precisament, el diagnòstic recollit per la Generalitat identifica diversos problemes en aquesta part de Tremp, com l’antiguitat de les canonades, el deteriorament d’elements patrimonials i la manca d’espais verds. La plaça del Mercat és un dels exemples assenyalats pel tractament excessivament pavimentat que han tingut algunes intervencions urbanístiques anteriors.
Per revertir aquesta situació, el projecte municipal també planteja renaturalitzar la plaça del Mercat i el parc del Juncar, construir un dipòsit d’aigües pluvials i impulsar una central de biomassa per subministrar energia als equipaments municipals.
En matèria d’habitatge, la proposta contempla ajuts per millorar l’accessibilitat i l’eficiència energètica dels edificis, així com la rehabilitació d’espais destinats a habitatge social.
Una segona oportunitat després de quedar fora del primer repartiment
Més enllà de les obres, l’Ajuntament ha incorporat programes de prevenció de la solitud no desitjada, convivència intercultural, salut comunitària, inclusió digital i suport al comerç local. Aquestes iniciatives formen part de l’aposta per reforçar la cohesió social dels barris beneficiaris.
La candidatura actual dona continuïtat a la presentada en la primera convocatòria, però amb modificacions en els àmbits socioeconòmic i comunitari, que havien rebut una valoració més baixa en el procés de selecció anterior.
La resolució anunciada aquest dijous és encara provisional. Per tant, la selecció del projecte no significa que les obres estiguin adjudicades ni que totes les actuacions tinguin un calendari d’execució definit.
La Generalitat amplia els ajuts fins als 355 milions d’euros
A tot Catalunya, la segona convocatòria del Pla de Barris ha seleccionat 33 projectes de 34 municipis, amb un pressupost conjunt de 582 milions d’euros, dels quals 355 milions seran aportats per la Generalitat.
El Govern ha incrementat un 77,5% la dotació inicial, prevista en 200 milions, per donar resposta a la demanda dels ajuntaments. En total, 117 municipis havien presentat candidatures, amb projectes valorats en més de 1.600 milions d’euros.
L’objectiu del programa és impulsar la rehabilitació dels barris amb mancances urbanístiques, ambientals i socials, combinant la renovació dels espais públics amb mesures d’habitatge i acció comunitària.
Amb la incorporació de Tremp, el Pallars Jussà suma un segon municipi beneficiari del Pla de Barris, després que la Pobla de Segur fos seleccionada en la primera convocatòria, en què també va resultar escollida la Seu d’Urgell.

