Site icon La Valira

La falta de pastures encareix l’alimentació del bestiar i JARC exigeix ajuts urgents per als ramaders del Pirineu

L'organització agrària alerta que la sequera i les altes temperatures han reduït fins a la meitat les pastures en algunes zones i reclama compensacions per a les explotacions que han hagut de comprar més farratge. / ACN.

L'organització agrària alerta que la sequera i les altes temperatures han reduït fins a la meitat les pastures en algunes zones i reclama compensacions per a les explotacions que han hagut de comprar més farratge. / ACN.

La manca de pastures després d’un estiu marcat per les altes temperatures i l’escassetat de pluges està incrementant els costos de les explotacions ramaderes del Pirineu. Davant d’aquesta situació, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha reclamat aquest dilluns al Departament d’Agricultura que activi amb urgència una línia extraordinària d’ajuts econòmics per compensar els ramaders que s’han vist obligats a comprar aliment suplementari per mantenir el bestiar.

Segons l’organització agrària, la falta de precipitacions i les temperatures excepcionalment elevades de la primavera i l’estiu han provocat una reducció de fins al 50% de la disponibilitat de pastures en nombroses zones de Catalunya. Aquesta pèrdua de recursos naturals ha obligat moltes explotacions a consumir abans d’hora les reserves de farratge que havien preparat per als mesos més freds i a adquirir aliment addicional, amb el consegüent increment de les despeses.

La petició s’adreça especialment a les explotacions extensives i semiextensives de boví, oví, cabrum i equí, amb una atenció particular a les comarques de muntanya del Pirineu i Prepirineu. JARC considera que les compensacions haurien d’arribar a totes les explotacions afectades, també a les d’altres zones de la meitat nord de Catalunya on la pèrdua de pastures ha estat especialment intensa.

Els ramaders del Pallars ja advertien d’un hivern complicat

La situació que ara denuncia JARC ja havia estat advertida pels ramaders del Pallars Sobirà a finals de setembre, coincidint amb la baixada dels ramats de les pastures d’alta muntanya. A Seurí, al municipi de Sort, uns 3.000 caps de bestiar oví van començar el retorn a les explotacions després de tres mesos a la muntanya i d’un estiu que els pastors descrivien com un dels més secs que recordaven.

El ramader David Moli ja alertava aleshores de les dificultats que trobarien els animals en arribar a les granges, on la manca de pluges també havia reduït les pastures disponibles. Per la seva banda, Xavier Rivera advertia que les explotacions haurien de comprar farratge a preus elevats perquè les reserves recollides durant l’estiu havien estat molt escasses.

Aquesta situació també es va posar de manifest a l’octubre, quan 1.400 vaques van abandonar les pastures de Llessui, després de més de tres mesos a la muntanya. Els ramaders van explicar que la manca de precipitacions havia deixat el terreny molt sec i amb menys aliment disponible per als animals, tot i que els ramats havien pogut completar l’estada prevista.

Les explotacions ecològiques tenen més dificultats per trobar aliment

JARC reclama que els futurs ajuts també tinguin en compte la situació particular de la ramaderia ecològica, que pateix dificultats afegides per obtenir farratge certificat en un mercat amb poca disponibilitat de producte i preus elevats.

L’organització ja havia advertit durant l’estiu d’aquest problema i havia sol·licitat que, davant les circumstàncies excepcionals, es permetés temporalment l’ús d’aliment convencional en les explotacions ecològiques afectades sense que això comportés la pèrdua de la certificació.

Ara, amb la nova reclamació, el sindicat agrari vol que el Govern també compensi el sobrecost econòmic que han hagut d’assumir les explotacions per garantir l’alimentació dels animals. De moment, no s’ha concretat cap import per explotació ni consta l’anunci d’una línia extraordinària que respongui específicament a aquesta petició.

La ramaderia extensiva també contribueix a prevenir incendis

Més enllà de les conseqüències econòmiques, JARC recorda que la ramaderia extensiva i semiextensiva desenvolupa una funció ambiental important a les zones de muntanya. La presència de bestiar a les pastures ajuda a controlar la vegetació i a reduir l’acumulació de combustible forestal, fet que pot contribuir a disminuir el risc d’incendis.

Aquesta activitat també afavoreix el manteniment dels espais oberts i l’activitat econòmica als municipis rurals. Per això, l’organització insisteix que les dificultats actuals no afecten únicament la rendibilitat de les granges, sinó també la continuïtat d’un model ramader estretament vinculat a la gestió del territori pirinenc.

Exit mobile version