L’Ajuntament d’Elna ha commemorat per primera vegada el Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, que va comportar la incorporació del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la meitat de la Cerdanya a la monarquia francesa. La iniciativa del nou alcalde d’extrema dreta, Steve Fortel, ha desencadenat una polèmica política, ja que coincideix amb la Diada de la Catalunya Nord, una jornada dedicada tradicionalment a reivindicar la llengua, la cultura i la identitat catalanes dels territoris situats al nord dels Pirineus.
La celebració, organitzada aquest dissabte 7 de novembre, ha inclòs una conferència de l’historiador Henri Jonca sobre les conseqüències del Tractat dels Pirineus per a Elna i el Rosselló, la plantació d’una olivera de la pau per part de l’alcalde i un aperitiu republicà. La decisió contrasta amb els actes reivindicatius catalanistes que s’han celebrat a Perpinyà, amb concentracions al peu del Castellet i al Palau dels Reis de Mallorca per recordar la catalanitat del territori.
Un cas inèdit
L’anunci ha provocat la reacció de l’anterior alcalde d’Elna, el comunista Nicolas Garcia, que ha qualificat la iniciativa de provocació i ha acusat el nou govern municipal de voler esborrar la identitat catalana de la població. «A Elna es descatalanitza», ha denunciat en un comunicat, en què també destaca que cap altre municipi dels Pirineus Orientals ha organitzat una commemoració de l’annexió del Rosselló a França.
Garcia considera que la decisió de Fortel és «una nova provocació inútil i greu» i adverteix que pot tenir repercussions que vagin més enllà del debat identitari. Segons l’exbatlle, les mesures adoptades pel nou consistori poden situar Elna en una situació d’aïllament i perjudicar-ne l’economia, especialment si disminueix l’arribada de visitants procedents de la Catalunya del Sud.
Una vila màrtir
El desacord té una dimensió especial pel significat històric d’Elna per al conjunt del país. La ciutat va ser escenari de dos episodis especialment dolorosos de la memòria catalana. El primer es remunta al 1285, quan les tropes del rei francès Felip III l’Ardit van massacrar la població durant la croada contra la Corona d’Aragó. Els habitants, incloses dones i criatures, s’havien refugiat a la catedral, però van ser assassinats després de negar-se a trencar la seva fidelitat a la monarquia catalanoaragonesa.
El segon episodi és molt més recent i està relacionat amb la Maternitat Suïssa d’Elna, que durant la Guerra Civil i la Retirada va acollir dones embarassades que fugien del franquisme i dels camps de refugiats del Rosselló, especialment el d’Argelers. La institució, que va funcionar fins al 1944, quan va ser clausurada pels nazis, s’ha convertit en un símbol de solidaritat i de memòria de l’exili republicà.
L’exalcalde també denuncia la desaparició de diverses iniciatives municipals vinculades a la cultura catalana, com el servei de catalanitat, la Setmana Catalana i la presència de senyeres en algunes rotondes. Garcia considera que aquest canvi d’orientació pot perjudicar els vincles amb la Catalunya del Sud i fer perdre visitants que contribueixen a l’activitat comercial i turística de la localitat.
Steve Fortel ha justificat la commemoració argumentant que el consistori vol recuperar totes les etapes de la història d’Elna, sense exclusions. «Som catalans, però també som francesos. Una cosa no va en contra de l’altra», ha declarat. Fortel assegura que la iniciativa va sorgir del seu regidor de Memòria i que no respon a cap voluntat de renunciar a la identitat catalana del municipi. «No hi ha cap vergonya a ser francès», ha afegit.
