El Govern d’Andorra ha reconegut que actualment desconeix si hi ha residents extracomunitaris al Principat amb alertes de seguretat que els impedeixin circular per l’espai Schengen. Aquesta situació podria canviar amb l’aplicació del nou acord de gestió de fronteres amb la Unió Europea, que preveu que França i Espanya efectuïn comprovacions de seguretat sobre les persones procedents de països tercers que disposin d’un permís de residència andorrà. Els resultats d’aquestes verificacions podrien fer aflorar restriccions fins ara desconegudes per les autoritats andorranes.
Així ho ha explicat aquest divendres, 6 de novembre, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, durant la compareixença davant la Comissió Legislativa de Política Exterior del Consell General. Riba ha detallat que Andorra no disposa d’accés directe a les bases de dades de seguretat de Schengen i que, per tant, actualment no pot saber si alguns dels seus residents estan subjectes a restriccions de circulació en altres estats europeus.
El futur sistema permetrà que Espanya o França comuniquin a Andorra els resultats de les avaluacions de seguretat, tant en els procediments de concessió i renovació dels permisos com en el procés d’adaptació de les targetes de residència. D’aquesta manera, les autoritats andorranes podran conèixer situacions que fins ara podien passar inadvertides, encara que no disposaran necessàriament de tots els detalls que hagin motivat les alertes.
Les alertes podrien comportar restriccions o la retirada del permís
Les conseqüències dependran de la qualificació de cada situació. Segons ha explicat Riba, no serà el mateix que una persona sigui considerada una amenaça per a la seguretat que el fet de constar en una base de dades amb una alerta que limiti la seva circulació. En el primer supòsit, una avaluació desfavorable podria obligar Andorra a denegar o revocar l’autorització de residència, mentre que en determinats casos d’alerta es podria mantenir el permís andorrà amb restriccions per desplaçar-se per Schengen.
El secretari d’Estat també ha assenyalat que, en el cas de persones que ja resideixen al Principat des de fa anys, caldrà valorar les circumstàncies individuals, incloent-hi la seva situació familiar i l’arrelament al país. Per tant, la detecció d’una alerta no significarà necessàriament la retirada automàtica del permís de residència, encara que podria tenir conseqüències sobre la mobilitat de la persona afectada.
De moment, el Govern no disposa de dades que permetin quantificar quants residents es podrien trobar en aquesta situació. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha manifestat durant la compareixença que espera que les avaluacions desfavorables siguin casos residuals, tot i reconèixer que aquesta previsió no es basa en una estimació estadística concreta.
Dos anys per adaptar les targetes de residència
L’acord de gestió de fronteres estableix un període transitori de dos anys per substituir les actuals targetes de residència dels nacionals de països tercers per documents homologats que els permetin circular per l’espai Schengen en les condicions previstes. Durant aquest procés s’hauran d’articular les comprovacions de seguretat corresponents, a més de les que s’efectuïn en les renovacions dels permisos.
Aquest canvi també comportarà avantatges per als residents extracomunitaris que superin les verificacions, ja que podran desplaçar-se per tots els estats de l’espai Schengen per a estades curtes, sense limitar-se a les facilitats de circulació que actualment tenen amb Espanya i França.
Tanmateix, l’acord encara està pendent de completar els tràmits necessaris per a la seva aplicació. Andorra continua negociant amb els dos estats veïns els mecanismes d’intercanvi d’informació i els procediments administratius que hauran de permetre posar en funcionament el nou sistema. El Govern preveu completar aquestes negociacions durant l’abril del 2027.
