Site icon La Valira

El govern espanyol aprova ampliar Aigüestortes amb 2.259 hectàrees i incorporar noves zones protegides al Pirineu

L'estany de Sant Maurici, al Parc Nacional d'Aigüestortes. / M. Lluvich (ACN).

L'estany de Sant Maurici, al Parc Nacional d'Aigüestortes. / M. Lluvich (ACN).

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, 3 de novembre, la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que preveu incorporar 2.259,10 hectàrees a l’espai de màxima protecció. La iniciativa, elaborada conjuntament pel Ministeri per a la Transició Ecològica i la Generalitat, afecta sis municipis del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, i també contempla ampliar la zona perifèrica de protecció amb 3.577,43 hectàrees noves.

Amb aquesta modificació, la superfície conjunta del parc nacional i la seva zona perifèrica passarà de les 39.995,35 hectàrees actuals a 43.572,78 hectàrees, un increment del 8,94%. Pel que fa estrictament al parc nacional, el creixement serà del 16,25%, ja que els nous terrenys s’incorporaran des de zones que actualment disposen d’un nivell de protecció inferior.

L’acord del govern espanyol arriba després que la Generalitat aprovés la proposta el passat 13 d’octubre, amb el suport dels ajuntaments afectats i de l’òrgan gestor del parc. Tanmateix, l’ampliació encara no és definitiva, perquè haurà de completar la tramitació parlamentària i ser aprovada mitjançant una llei de les Corts Generals.

La Vall Fosca i la Serra del Rei, principals zones incorporades

La major part de les 2.259 hectàrees que s’afegiran al parc nacional corresponen a terrenys de la capçalera de la Vall Fosca, al municipi de la Torre de Capdella, i del sector de la Serra del Rei, al terme municipal de Sort. Es tracta d’espais situats majoritàriament per sobre dels 2.300 metres d’altitud, amb pastures alpines, roquetars, vegetació d’alta muntanya i sistemes lacustres d’origen glacial.

Entre els espais que es beneficiaran de la nova delimitació destaca el conjunt d’estanys de Mainera, així com altres zones humides i formacions naturals que reforçaran la representació dels ecosistemes d’alta muntanya dins del parc. Segons el Ministeri, la incorporació d’aquests terrenys permetrà millorar la continuïtat dels hàbitats i afavorir la conservació dels processos ecològics.

Paral·lelament, la zona perifèrica de protecció s’ampliarà amb terrenys de la Torre de Capdella, Rialp, Espot, Vilaller i Vielha e Mijaran. Entre els sectors incorporats hi ha la vall de Besiberri, a l’Alta Ribagorça; les zones de Caregue i Bedollar, al Pallars Sobirà; la capçalera de la Noguera Ribagorçana i l’entorn de l’estany Redon, a la Val d’Aran, i la Solaneta d’Espot.

Més protecció per al gall fer, l’os bru i el trencalòs

Un dels objectius principals de l’ampliació és reforçar la conservació d’espècies protegides i amenaçades, especialment el gall fer, l’os bru, el trencalòs, el mussol pirinenc i la perdiu blanca. Els nous espais inclouen hàbitats de reproducció, alimentació i desplaçament d’aquestes espècies, així com formacions forestals i zones humides d’especial valor ecològic.

En aquest sentit, la incorporació de la Solaneta d’Espot permetrà reforçar la protecció d’una àrea de reproducció del trencalòs, mentre que altres sectors ampliaran les zones de distribució del gall fer i l’os bru. El Ministeri considera que la modificació també contribuirà a millorar la capacitat dels ecosistemes per adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

La proposta inclou, però, una altra modificació territorial: l’exclusió de 201,63 hectàrees del perímetre del parc nacional al municipi d’Espot, corresponents a un sector parcialment ocupat per l’estació d’esquí. Així mateix, la nova delimitació incorporarà Rialp a l’àmbit territorial vinculat al parc nacional.

Una ampliació que encara haurà de passar pel Congrés i el Senat

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser declarat l’any 1955 i va experimentar la seva última ampliació el 1996. Trenta anys després, la proposta actual pretén reforçar la protecció de l’únic parc nacional de Catalunya i incorporar-hi espais que fins ara formaven part de la seva zona perifèrica.

Tots els terrenys previstos en l’ampliació són de titularitat pública i la proposta disposa del suport dels ajuntaments afectats, de la Generalitat i de l’òrgan gestor de l’espai natural. No obstant això, l’acord aprovat aquest dimarts constitueix un pas més dins del procediment administratiu i no implica que els nous límits ja hagin entrat en vigor.

La modificació definitiva requerirà l’aprovació d’una llei a les Corts Generals, tal com estableix la normativa estatal de parcs nacionals. Fins que no es completi aquest procés, els terrenys continuaran subjectes al règim de protecció actual.

Exit mobile version