El 23,7% dels locals de planta baixa del centre històric de la Seu d’Urgell estan buits, segons una diagnosi comercial encarregada per l’Ajuntament a la consultora J3B3 ECONOMICS. L’estudi, elaborat a partir d’un cens realitzat el juny del 2026, ha identificat 177 locals, dels quals 135 mantenen alguna activitat i 42 estan desocupats. Tanmateix, la situació és especialment preocupant en determinats punts del nucli antic, ja que la proporció de locals buits arriba al 72% en un dels trams de l’extrem nord de l’eix comercial.
L’informe, que l’Ajuntament ha rebut recentment, posa de manifest que la desocupació no afecta de la mateixa manera tot el centre històric. Mentre que el tram central manté una concentració elevada d’establiments en funcionament, els dos extrems de l’eix comercial acumulen bona part dels locals tancats, una distribució que evidencia les diferències d’activitat entre les diverses zones del nucli antic.
La majoria dels locals buits no estan disponibles al mercat
Una de les principals conclusions de l’estudi és que gran part dels locals desocupats no estan anunciats per llogar ni vendre, una situació que la diagnosi identifica com a elevada «propietat passiva». Això significa que, malgrat l’existència de nombrosos espais sense activitat, aquests no es troben necessàriament disponibles per a les persones que volen obrir un negoci.
Aquesta circumstància contrasta amb les característiques de les activitats comercials més recents. Segons les dades recollides, tots els negocis que han obert al centre històric durant els darrers cinc anys ho han fet en règim de lloguer, fet que posa de manifest la importància de disposar de locals accessibles per afavorir la incorporació de nous establiments i el relleu generacional.
Pel que fa a les activitats que continuen funcionant, l’estudi identifica un teixit comercial divers, en què destaquen la restauració i l’hostaleria, amb un 23,1%; els serveis personals, amb un 17,9%, i els establiments d’equipament per a la persona, amb un 16,4%. Per tant, la diagnosi no detecta un predomini exclusiu d’un únic sector, tot i que sí que evidencia diferències importants en la distribució territorial dels negocis.
La situació econòmica i residencial també condiciona el comerç
Més enllà de l’activitat dels establiments, l’informe analitza els factors demogràfics i econòmics que condicionen la demanda comercial del centre històric. En aquest sentit, assenyala que el nucli antic presenta la renda per persona més baixa del municipi i disposa d’un parc d’habitatges envellit, dues circumstàncies que formen part de la diagnosi sobre les dificultats de revitalització d’aquest àmbit.
Així mateix, l’estudi identifica el desplaçament de part de la població de més edat cap als eixamples de la ciutat, un procés que també ha modificat la distribució residencial i les necessitats comercials. Aquestes característiques contrasten amb el paper de la Seu d’Urgell com a capital de l’Alt Urgell, ja que concentra aproximadament el 60% de la població comarcal, amb 13.009 habitants segons les dades recollides a l’informe.
Davant d’aquesta situació, la diagnosi planteja la necessitat de connectar millor els principals punts d’atracció de la ciutat amb el comerç del centre històric. Entre aquests elements destaca el Parc Olímpic del Segre, el patrimoni cultural i el mercat setmanal, que podrien contribuir a generar més activitat als carrers comercials si s’afavoreix la connexió amb els establiments existents.
L’Ajuntament estudia regular els usos dels locals comercials
A partir dels resultats obtinguts, l’Ajuntament disposa ara d’un inventari detallat dels locals de planta baixa, cartografia temàtica i un portal digital d’informació geogràfica (GIS) que permet relacionar les dades territorials amb l’activitat comercial. Aquestes eines s’han elaborat amb el suport de la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
Els treballs també han inclòs sis entrevistes en profunditat, quatre sessions participatives i una enquesta amb 60 respostes del teixit comercial, amb l’objectiu d’incorporar la perspectiva dels agents econòmics i socials a la diagnosi.
Pel que fa a les possibles actuacions municipals, l’estudi conclou que l’Ajuntament disposa de cobertura jurídica per impulsar un pla especial urbanístic o ordenances que regulin els usos dels locals de planta baixa. Aquestes eines podrien servir per ordenar les activitats i protegir la continuïtat de l’eix comercial, sempre respectant la normativa aplicable i la llibertat d’establiment.
Tanmateix, el consistori encara no ha concretat quines mesures adoptarà, amb quin calendari ni amb quina dotació econòmica a partir de les conclusions de l’informe. De moment, la diagnosi proporciona les dades i les eines necessàries per orientar futures polítiques municipals, mentre que la mobilització dels 42 locals desocupats es presenta com una de les qüestions principals que caldrà abordar per recuperar l’activitat comercial del centre històric.
