La Valira

El Meteocat prova tres nous radars al Pallars Sobirà i la Cerdanya per millorar la detecció de tempestes i inundacions

El radar està circulant sobre un 4x4 per accedir a diversos punts de la muntanya. / M. Lluvich (ACN).

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha començat a comprovar sobre el terreny les ubicacions dels tres nous radars meteorològics que preveu instal·lar al Pirineu, dos dels quals se situarien al Pallars Sobirà i un tercer a la Cerdanya. La iniciativa forma part del projecte PIRINEX, que compta amb una inversió prevista de 9 milions d’euros i que busca millorar la detecció de precipitacions intenses, tempestes i altres fenòmens meteorològics que poden comportar riscos per a la població.

Els emplaçaments seleccionats són la Peülla, al municipi d’Alt Àneu; el pic de l’Orri, a Rialp, i la Tosa d’Alp, a la Cerdanya. Tanmateix, abans de confirmar-ne la ubicació definitiva, el Meteocat està realitzant diferents comprovacions mitjançant un radar mòbil instal·lat en un vehicle tot terreny, que permet accedir a zones d’alta muntanya i reproduir les condicions de funcionament dels futurs equips.

El projecte s’ha presentat aquest dimecres a Rialp, on els responsables del Servei Meteorològic han destacat la importància de disposar d’una xarxa més adaptada a les particularitats del relleu pirinenc.

Una xarxa per superar les limitacions dels radars actuals

Actualment, Catalunya disposa de quatre radars meteorològics, situats a Vallirana, Puig d’Arques, la Panadella i Tivissa. Tot i que aquests aparells permeten seguir l’evolució de les precipitacions en bona part del territori, l’orografia del Pirineu dificulta la detecció de la pluja i la neu en determinades valls i zones de muntanya.

El problema es produeix perquè les serralades poden bloquejar el senyal dels radars i impedir que aquests observin correctament les precipitacions. A més, quan els equips estan situats a una distància considerable, el feix de detecció pot passar massa per damunt de les zones que es volen controlar. Per corregir aquestes limitacions, PIRINEX incorporarà tres radars de banda X, una tecnologia més compacta que la dels aparells convencionals de banda C i especialment adequada per a territoris amb un relleu complex.

Segons ha explicat la directora del Meteocat, Sarai Sarroca, la nova xarxa permetrà millorar substancialment la visibilitat meteorològica del Pirineu, amb una estimació de millora de la cobertura que pot arribar fins al 95%. Aquesta ampliació ha de facilitar una observació més precisa de les precipitacions i contribuir a reforçar els sistemes d’avís davant de fenòmens meteorològics adversos.

Un radar mòbil per comprovar els millors emplaçaments

Abans d’arribar a les tres ubicacions actualment seleccionades, els tècnics del Meteocat han estudiat més de 40 possibles emplaçaments, valorant aspectes com la visibilitat, l’accessibilitat i la disponibilitat de connexions de telecomunicacions.

Ara, la fase de proves permetrà comprovar si les ubicacions escollides compleixen les condicions necessàries per instal·lar-hi els equips definitius. Per dur a terme aquesta feina s’està utilitzant un radar procedent de la República Txeca, instal·lat sobre un vehicle 4×4 que pot circular per pistes de muntanya i superar desnivells pronunciats. L’aparell té una capacitat d’observació de 360 graus i un abast de fins a 250 quilòmetres, tot i que la visibilitat efectiva depèn dels obstacles que presenta el terreny.

El tècnic de teledetecció del Meteocat Ferran Fabró ha explicat que les comprovacions permetran identificar possibles interferències i determinar si els aparells poden funcionar adequadament sense afectar altres infraestructures existents.

Presentació a Rialp de les noves proves del radar meteorològic. / M. Lluvich (ACN).
Presentació a Rialp de les noves proves del radar meteorològic. / M. Lluvich (ACN).

En aquest sentit, els resultats seran determinants per decidir si es mantenen els emplaçaments proposats o si cal introduir-hi modificacions abans de començar les obres. A diferència del dispositiu mòbil que s’està utilitzant aquests dies, els futurs radars quedaran instal·lats de manera permanent en construccions fixes.

Més capacitat de prevenció davant de pluges intenses i inundacions

La instal·lació dels nous equips respon a una reivindicació del territori, que fa anys que reclama millores en els sistemes d’observació meteorològica per afrontar els riscos associats als episodis de precipitacions intenses. La informació que proporcionaran els radars podrà resultar especialment útil per seguir l’evolució de les tempestes, detectar acumulacions de precipitació i millorar els avisos meteorològics en zones vulnerables a inundacions i crescudes sobtades dels rius.

A més, una millor cobertura també contribuirà a disposar de dades més precises per a la gestió d’emergències i la presa de decisions dels serveis de protecció civil, especialment en un territori amb nombroses activitats turístiques i infraestructures situades a prop de cursos fluvials.

Durant la presentació celebrada a Rialp, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carlos Isús, ha celebrat l’avenç del projecte i ha defensat que els nous sistemes d’alerta han de servir per reduir els riscos i facilitar la seguretat de les activitats econòmiques del territori.

En aquest sentit, Isús ha reclamat que la instal·lació es faci amb la màxima rapidesa possible, en considerar-la una actuació prioritària per a la comarca.

Catalunya passarà de quatre a set radars meteorològics

Amb la incorporació dels tres nous dispositius, la xarxa catalana passarà de quatre a set radars meteorològics, fet que, segons el Meteocat, la situarà entre les més denses d’Europa.

Tanmateix, el projecte encara ha de superar la fase de validació dels emplaçaments abans d’avançar cap a la construcció de les instal·lacions definitives. De moment, la informació presentada aquest dimecres no concreta una data d’entrada en funcionament dels tres nous equips.

La millora de la cobertura meteorològica representa un pas important per reforçar la prevenció dels riscos naturals al Pirineu, on la complexitat del relleu i la rapidesa amb què poden evolucionar determinats episodis de precipitació fan especialment necessari disposar d’informació precisa. Amb tot, l’efectivitat de la nova infraestructura també dependrà de la integració de les dades en els sistemes de predicció i alerta, de manera que la millora tecnològica es tradueixi en una major capacitat d’anticipació davant de situacions de risc.

Exit mobile version