Site icon La Valira

Andorra tramita la prohibició del burca tot i que el Govern admet que no respon a cap necessitat social acreditada

El mateix executiu andorrà ja havia advertit, en el criteri emès al setembre, que la proposta no responia a cap necessitat social contrastada al país. / Dreamstime.

El mateix executiu andorrà ja havia advertit, en el criteri emès al setembre, que la proposta no responia a cap necessitat social contrastada al país. / Dreamstime.

El Consell General d’Andorra ha acceptat tramitar la proposició de llei d’Andorra Endavant per prohibir l’ocultació integral del rostre als espais públics, una iniciativa dirigida especialment a restringir l’ús del burca i el nicab. La decisió, adoptada aquest dijous, 22 d’octubre, ha tirat endavant gràcies als vots de la majoria parlamentària, malgrat que el mateix Govern ha reconegut que aquesta pràctica no representa actualment una problemàtica social significativa al Principat.

La contradicció ha marcat bona part del debat parlamentari. De fet, Demòcrates ha donat suport a la tramitació tot i criticar durament el contingut de la proposta, mentre que el Partit Socialdemòcrata (PS) s’hi ha oposat pel risc que una prohibició general afecti especialment les dones musulmanes. Per la seva banda, Concòrdia ha optat per l’abstenció, en considerar que el text planteja problemes de fons que caldria revisar.

Una prohibició per a un problema que el Govern no considera acreditat

La proposta d’Andorra Endavant, presentada inicialment al juliol, pretén regular la identificació facial als espais d’ús públic. Tot i que formalment es planteja com una norma aplicable a qualsevol persona, independentment de la religió, el debat polític s’ha centrat principalment en el burca i el nicab, dues peces de roba que cobreixen el rostre.

El text original preveu sancions de fins a 3.000 euros per determinats incompliments, amb excepcions relacionades amb motius de salut, feina, esport o condicions meteorològiques. Tanmateix, aquestes disposicions encara no estan aprovades i poden modificar-se durant la tramitació parlamentària.

Andorra Endavant defensa la iniciativa amb arguments de seguretat pública, convivència i protecció de la dignitat de les dones. Durant la sessió, la consellera Noemí Amador ha justificat la necessitat d’anticipar-se a possibles problemes i ha explicat que la proposta respon, entre altres qüestions, a la preocupació traslladada per comerciants davant l’entrada d’una persona amb el rostre cobert en un establiment.

Ara bé, el mateix executiu andorrà ja havia advertit, en el criteri emès al setembre, que la proposta no responia a cap necessitat social contrastada al país. Malgrat aquesta constatació, el Govern considera legítim establir una regulació preventiva sobre la identificació del rostre, prenent com a referència altres països europeus.

A més, l’executiu havia advertit que el redactat d’Andorra Endavant necessitava una revisió profunda, tant per les seves deficiències jurídiques com per la conveniència d’integrar les eventuals restriccions dins de la legislació de seguretat pública.

Demòcrates critica una proposta «electoralista», però permet tramitar-la

Una de les intervencions més significatives ha estat la de Maria Martisella, consellera de Demòcrates, que ha qüestionat la qualitat del document presentat per Andorra Endavant.

Martisella ha considerat que la iniciativa és «electoralista i oportunista» i fins i tot ha comparat el seu redactat amb un treball elaborat mitjançant ChatGPT. També ha retret que s’hagi intentat construir una regulació general a partir d’un cas concret, sense acreditar l’existència d’una amenaça social.

Tanmateix, aquestes crítiques no han impedit que la majoria votés a favor de continuar la tramitació parlamentària, condicionant el seu suport a una reformulació del text durant el treball en comissió.

D’aquesta manera, una proposició que el mateix grup majoritari considera deficient continuarà el seu recorregut legislatiu, tot i que encara no està clar quines disposicions conservarà després de les modificacions anunciades.

El PS denuncia el risc de discriminació i Concòrdia alerta de la crispació

Des del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela ha rebutjat frontalment la iniciativa i ha advertit que una norma presentada com a general i neutral pot acabar perjudicant especialment les dones d’una comunitat religiosa concreta.

La consellera ha qüestionat que la prohibició sigui la resposta adequada per protegir la igualtat i ha alertat del risc de discriminació indirecta, especialment si algunes dones acaben veient limitada la seva capacitat de sortir al carrer per les restriccions sobre la seva indumentària.

Vela també ha criticat que el Govern accepti tramitar aquesta proposta malgrat les deficiències detectades, quan durant la legislatura ha emès criteris desfavorables a altres iniciatives de l’oposició per problemes tècnics o jurídics.

Per la seva banda, Concòrdia s’ha abstingut, tot i expressar també el seu desacord amb el contingut de la proposició. La consellera Maria Àngels Aché ha reconegut que l’ús del vel integral té una presència marginal al país i ha advertit que cal evitar que una qüestió de poca incidència es converteixi en un nou focus de confrontació social.

Així mateix, ha defensat que la protecció de les dones ha de passar per garantir-ne l’autonomia i la llibertat, especialment quan poden trobar-se sotmeses a pressions.

La prohibició encara no està aprovada

Amb la votació d’aquest dijous, el Consell General només ha acceptat que la proposició continuï el seu recorregut parlamentari. Per tant, Andorra no ha aprovat encara cap prohibició general del burca o del nicab.

El text haurà de passar per comissió, on es podran presentar esmenes i revisar els aspectes jurídics qüestionats pel Govern i pels mateixos grups que han permès tramitar-lo.

Mentrestant, el debat deixa una qüestió de fons: fins a quin punt és necessari impulsar noves restriccions sobre la indumentària quan les mateixes institucions reconeixen que no existeix una problemàtica social acreditada, i com es poden garantir alhora la seguretat pública, la llibertat religiosa i els drets de les dones sense generar noves situacions de discriminació.

Exit mobile version