L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha tornat a tancar la porta al Consell General i ha rebutjat facilitar els balanços i els comptes de resultats de Banca Privada d’Andorra (BPA) corresponents al període 2014-2025. Ni tan sols la intervenció del síndic general, Carles Ensenyat, ha servit per desbloquejar una documentació que el grup parlamentari socialdemòcrata considera imprescindible per fiscalitzar la gestió de l’entitat intervinguda.
La decisió de l’organisme que presideix Sílvia Cunill obre un nou front institucional i posa en qüestió l’efectivitat dels mecanismes de control parlamentari. En lloc de facilitar la informació reclamada o explorar una fórmula d’accés restringit per als consellers generals, l’AREB es manté en la negativa i defensa que la legislació no li permet lliurar els documents.
El resultat és que una informació fonamental per conèixer l’evolució econòmica de BPA continua fora de l’abast dels representants electes, malgrat que la petició s’ha tramitat a través dels mecanismes institucionals previstos.
El síndic intervé, però l’AREB no cedeix
El cas va arribar a la Sindicatura després que el conseller general socialdemòcrata Pere Baró reclamés empara davant les reiterades negatives a facilitar els comptes del banc. Carles Ensenyat va traslladar la petició al Govern i va recordar el nou article 5 del Reglament del Consell General, que reforça el caràcter preferent del dret dels parlamentaris a accedir a la informació necessària per exercir les seves funcions.
La intervenció del síndic, però, no ha aconseguit l’objectiu perseguit. L’AREB manté que no està legalment habilitada per lliurar la documentació i considera que les noves disposicions reglamentàries no anul·len les obligacions de confidencialitat que, segons la seva interpretació, li imposa la normativa sectorial.
El conflicte ja no és només sobre els comptes de BPA, sinó també sobre la capacitat efectiva del Consell General per obtenir informació quan una institució s’hi oposa. Si l’empara del síndic no permet desencallar una petició parlamentària, la pregunta és inevitable: quin recorregut real tenen els mecanismes de control quan l’organisme requerit decideix mantenir el bloqueig?
Tres dictàmens per justificar que no es lliuri res
Per defensar la seva posició, l’agència ha aportat tres informes jurídics elaborats des de diferents perspectives. Els documents analitzen el dret andorrà, la regulació de la resolució bancària, el procediment concursal i la normativa europea, i arriben a conclusions coincidents: segons aquests dictàmens, no hi ha cobertura legal per facilitar els comptes en els termes sol·licitats.
Entre els autors dels informes hi ha l’advocat Francesc Badia, Esteve Vidal, del despatx Nodus, i la firma J&A Garrigues. La coincidència de criteris serveix a l’AREB per reforçar la seva negativa, però no resol el debat de fons: si existeixen fórmules jurídiques que permetin als representants electes examinar la documentació sota condicions estrictes de confidencialitat.
L’agència també esgrimeix que el Consell General va rebutjar una esmena de Pere Baró destinada a establir una excepció al deure de reserva en favor dels consellers generals. Segons la interpretació de l’organisme, aquella decisió confirma que el legislador no va voler aixecar les restriccions de confidencialitat.
Tanmateix, aquest argument deixa sense resoldre una qüestió essencial: fins a quin punt el deure de secret ha d’impedir qualsevol accés parlamentari, fins i tot quan la informació es reclama per fiscalitzar una entitat sota control de l’AREB? La possibilitat d’imposar obligacions de reserva als parlamentaris i d’establir procediments d’accés restringit és precisament un dels elements centrals de la controvèrsia.
La fallida com a nova barrera
L’AREB incorpora un altre argument per justificar el tancament informatiu: la situació concursal de BPA. Després que l’any 2023 s’instés la fallida i la liquidació de l’entitat, l’agència va ser designada administradora judicial del procediment.
Ara sosté que ja no actua respecte d’aquesta documentació com una administració pública que gestiona un expedient propi, sinó com un òrgan integrat en un procediment concursal sota la supervisió de l’autoritat judicial. Per això, defensa que qualsevol accés als documents s’hauria de tramitar a través de la Batllia.
L’organisme també descarta facilitar balanços anonimitzats o una selecció parcial de les dades. Argumenta que aquestes alternatives no resolen la manca d’autorització legal i que els comptes poden contenir informació sensible sobre provisions, valoracions, contingències, tercers i estratègies de recuperació d’actius.
Així, la confidencialitat bancària, la normativa de resolució i la tutela judicial es converteixen en tres arguments que, sumats, impedeixen qualsevol accés als comptes en els termes reclamats pel PS.
La qüestió és que aquesta interpretació manté sense resposta una demanda de fiscalització parlamentària que el síndic general ha considerat prou rellevant per intervenir-hi. I mentre les institucions discuteixen sobre les seves competències, els comptes continuen sense arribar als consellers generals que els reclamen.
Una dècada de preguntes sense resposta
BPA va ser intervinguda el 2015, durant el Govern de Toni Martí, i des d’aleshores la informació sobre la seva situació econòmica i la gestió posterior ha estat objecte de controvèrsia política i institucional.
El PS vol conèixer amb detall l’evolució financera de l’entitat i examinar l’actuació de l’AREB, que controla el 100% de les accions del banc. La formació considera que aquesta informació és necessària per determinar com s’ha gestionat l’entitat durant tots aquests anys i reforçar la rendició de comptes.
La controvèrsia no es limita al Consell General. El Tribunal de Comptes també ha reclamat informació relacionada amb BPA i ha insistit en les dificultats per fiscalitzar determinats aspectes vinculats a l’entitat intervinguda. Aquest precedent reforça el debat sobre els límits que la interpretació de la confidencialitat imposa al control institucional.
La fallida, a més, continua envoltada d’interrogants sobre els creditors, els imports reconeguts i l’evolució del procés de liquidació. Són qüestions que afecten directament la comprensió pública d’un dels episodis financers més controvertits de la història recent d’Andorra.
El Govern, entre la responsabilitat política i el bloqueig informatiu
El Govern de Xavier Espot ha quedat al mig del conflicte després que el síndic li traslladés la reclamació. L’executiu ha defensat que la informació és en mans de l’AREB i ha remès la qüestió a l’organisme responsable, una resposta que no ha servit per satisfer la demanda parlamentària.
Aquest intercanvi de responsabilitats alimenta les crítiques de l’oposició, que considera que el Govern no està fent prou per garantir l’accés a una informació necessària per controlar la gestió d’una entitat intervinguda.
L’AREB, per la seva banda, assegura que continua disposada a col·laborar amb el Consell General i que pot facilitar informació pública, agregada o expressament autoritzada. Però aquesta oferta queda lluny de la petició concreta: els balanços i els comptes de resultats detallats dels exercicis compresos entre el 2014 i el 2025.
El resultat és un bloqueig que deixa sense resposta una pregunta fonamental per a l’opinió pública: com s’ha gestionat BPA durant aquesta dècada i per què els representants electes no poden examinar-ne els comptes en les condicions que legalment es puguin establir?
La negativa de l’AREB a atendre la petició, malgrat l’empara del síndic general, eleva el conflicte més enllà d’una simple discrepància administrativa. El que està en joc és la capacitat del Consell General de fiscalitzar una gestió d’interès públic i la possibilitat que els arguments de confidencialitat acabin convertint-se en una barrera gairebé infranquejable.
Perquè, quan ni la intervenció del síndic general permet accedir a una documentació reclamada per un conseller general, la transparència deixa de ser només una qüestió de voluntat política i es converteix en una prova decisiva per al funcionament dels mecanismes de control democràtic.
