Site icon La Valira

El litoral de Catalunya s’inunda, però la conca de l’Ebre pateix sequera i els embassaments estan al 46% de capacitat

Vista del riu Segre amb roques visibles a causa de la sequera.

El riu Segre pateix els efectes visibles de la sequera prolongada.

Mentre la zona litoral de Catalunya pateix forts aiguats aquests dies, les conques dels rius Segre i Noguera Pallaresa, així com la de l’Éssera-Noguera Ribagorçana, han estat declarades oficialment en situació de sequera perllongada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). L’organisme ha comunicat aquesta situació en la presentació del balanç de l’any hidrològic 2025-2026. El Garona, que neix a la Val d’Aran i continua el seu curs per Occitània, ja es trobava en aquesta situació.

La CHE alerta que la situació requereix prudència de cara als pròxims mesos. Actualment, el 51% del territori de la conca de l’Ebre es troba en situació de sequera perllongada, mentre que les reserves d’aigua han començat a disminuir després d’un estiu especialment sec i calorós. Per aquest motiu, l’organisme hidrogràfic ha demanat als usuaris que actuïn amb “cautela”.

Estiu excepcionalment càlid

El conjunt de la conca ha registrat durant l’any hidrològic una precipitació un 7% inferior a l’habitual, amb una mitjana de 540 mil·límetres. Malgrat aquesta situació, la CHE considera que la campanya de reg s’ha pogut desenvolupar amb relativa normalitat gràcies a les importants reserves acumulades durant l’hivern. Les abundants precipitacions i nevades dels primers mesos de l’any van deixar els embassaments en nivells molt elevats i fins i tot van obligar a efectuar desembassaments importants, com a l’embassament de Rialb.

L’hivern especialment humit va permetre compensar, en bona part, una tardor seca i també un estiu que ha estat excepcionalment càlid i sec en bona part de Catalunya. El responsable d’Hidrologia de la CHE, Mario Carreras, ha destacat especialment el comportament de la reserva de neu al Pirineu. Al febrer es va assolir un màxim històric de 2.000 hectòmetres cúbics de neu, acumulats entre la zona de l’Alto Gállego i el Pirineu de Lleida.

Aquesta reserva nival equivalia aproximadament al 30% de tota l’aigua emmagatzemada als embassaments de la CHE. Tanmateix, l’arribada avançada de temperatures elevades durant la primavera va accelerar el desglaç. Al maig, la quantitat de neu acumulada ja era reduïda i al juny havia passat a ser pràcticament “testimonial”, segons Carreras.

Ràpid descens dels embassaments

Pel que fa als embassaments, el volum màxim d’aigua acumulada es va registrar a principis de juny, quan les reserves van arribar als 6.905 hectòmetres cúbics, equivalents al 88,5% de la capacitat. La xifra superava clarament la mitjana dels cinc anys anteriors per a aquella època, situada en 5.834 hectòmetres cúbics (74,8%), i era molt similar a la de la mateixa setmana de l’any 2025, quan hi havia 6.938 hectòmetres cúbics (88,9%).

Des d’aleshores, però, les reserves han experimentat un descens molt acusat. Al final de l’any hidrològic, el conjunt dels embassaments de la conca de l’Ebre disposa de 3.591 hectòmetres cúbics d’aigua, el 46% de la seva capacitat. És un volum inferior al de fa un any, quan les reserves ascendien a 4.282 hectòmetres cúbics (54,9%), i també lleugerament per sota de la mitjana del darrer quinquenni, situada en 3.757 hectòmetres cúbics (48,2%).

Més aigua pels regadius

La calor persistent de l’estiu ha tingut un impacte directe sobre el consum. La demanda d’aigua, especialment destinada al regadiu, ha crescut de manera notable i algunes comunitats de regants han arribat a utilitzar fins a un 20% més d’aigua. La CHE considera que la campanya s’ha pogut completar sense restriccions generalitzades precisament gràcies al volum de reserves amb què es va iniciar l’estiu, però admet que aquest “múscul” acumulat durant l’hivern s’ha anat esgotant.

La nova situació obliga, per tant, a afrontar amb prudència la pròxima campanya de reg, prevista a partir del març, davant la possibilitat que les reserves no es recuperin prou durant els pròxims mesos.

Els nous centres de dades

Un altre dels assumptes que genera preocupació és el consum d’aigua associat als projectats centres de dades, especialment els vinculats al desenvolupament i funcionament de sistemes d’intel·ligència artificial. Actualment, la CHE té oberts 13 procediments administratius relacionats amb centres de dades, amb un consum conjunt estimat de 5 hectòmetres cúbics d’aigua anuals.

El responsable de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, Miguel García, ha remarcat que aquest volum encara és reduït en comparació amb altres usos industrials: els abastaments industrials de tota la conca de l’Ebre consumeixen uns 700 hectòmetres cúbics d’aigua cada any. Malgrat això, la Confederació considera necessari fer un seguiment específic del consum associat a la intel·ligència artificial, ja que les previsions apunten a un creixement important d’aquesta activitat i, per tant, també de les seves necessitats hídriques.

Exit mobile version