La Diputació de Lleida invertirà 386.239,28 euros en la restauració del castell d’Orcau, al municipi d’Isona i Conca Dellà, amb l’objectiu de consolidar les estructures que encara es conserven i recuperar part de la volumetria de la fortalesa medieval. El projecte combinarà les actuacions arquitectòniques amb una excavació arqueològica extensiva de l’interior del recinte, que ha de permetre conèixer millor com estava organitzat el castell i com va evolucionar al llarg dels segles.
La diputada de l’àrea de Serveis Tècnics, Cristina Morón, i el director de l’àrea, Ivan Sabaté, han presentat el projecte a l’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, Jeannine Abella, en una reunió a la qual també ha assistit el diputat Marc Solanes. La intervenció preveu restituir alguns trams de mur i consolidar els paraments que es mantenen dempeus, amb actuacions específiques sobre les esquerdes i els capçats dels murs.
Una de les principals novetats serà, però, l’excavació de l’interior de la fortalesa. Els treballs arqueològics permetran localitzar els antics nivells de paviment, identificar les estructures que hi havia a l’interior, completar la delimitació del recinte i aportar nova informació sobre les diferents fases constructives del castell. L’objectiu és que la restauració no es limiti a assegurar les restes, sinó que contribueixi també a interpretar millor el conjunt.
Castell roquer
El castell d’Orcau es troba dalt d’un turó situat sobre el poble, a uns 887 metres d’altitud, i constitueix un dels principals elements del patrimoni medieval de la Conca Dellà. El lloc apareix documentat per primera vegada l’any 1010, quan és esmentat com a «castro Orcall». A mitjan segle XI, el comte Ramon V de Pallars Jussà va vendre els castells d’Orcau, Basturs, Llimiana i Mur a Arnau Mir de Tost i a la seva esposa Arsenda. Posteriorment, la família Orcau hi va exercir la castlania i acabaria convertint-se en titular de la baronia que va prendre el nom de la fortalesa.
La fortificació respon al model de castell roquer i aprofita la mateixa roca del cim com a part del sistema defensiu. El recinte principal té una planta gairebé quadrada i estava reforçat amb torres circulars als angles. Al seu voltant hi havia un segon recinte emmurallat que englobava bona part de la plataforma superior del turó. Entre les restes actuals encara es poden identificar fragments dels murs, torres i altres elements defensius. El conjunt també conserva vestigis d’un antic hàbitat medieval, amb restes d’un despoblat emmurallat situat entre el castell i el nucli actual d’Orcau.
Pintures al MNAC
El conjunt fortificat inclou també les restes de l’antiga església de la Mare de Déu de la Pietat, inicialment dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un temple romànic del segle XI, d’una sola nau, del qual actualment es conserven principalment l’absis i part del mur de tramuntana. L’edifici va patir l’esfondrament de la volta i de la façana sud l’any 1962.
La història de l’església està estretament vinculada a la del castell. Durant la Guerra Civil s’hi van construir estructures militars i trinxeres, una intervenció que ha estat relacionada amb el posterior deteriorament de l’edifici. Les pintures murals romàniques que decoraven l’absis, però, es van conservar en part i actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Entre els fragments conservats hi ha representacions d’apòstols, integrades en un conjunt pictòric propi del romànic pirinenc.
Patrimoni protegit
La baronia d’Orcau va arribar a tenir una extensió considerable. Al segle XIV comprenia, entre altres llocs, Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca, Aransís, Suterranya i Castelltallat. Un dels membres més destacats del llinatge va ser Arnau d’Orcau, que va ser majordom del rei Pere III i governador del Rosselló i la Cerdanya entre els anys 1366 i 1376. La baronia va passar posteriorment als Erill i, després de diverses transmissions, als ducs d’Híxar.
El castell i el recinte fortificat formen part del patrimoni protegit d’Isona i Conca Dellà. La intervenció prevista ara per la Diputació permetrà actuar sobre unes restes que, malgrat el seu estat actual, encara permeten reconèixer l’estructura d’una fortalesa que va tenir un paper destacat en el control territorial de la Conca Dellà i que, juntament amb els castells de Llordà i Abella, dominava aquest sector del Pallars Jussà.
Per a Cristina Morón, els castells que formen part del patrimoni de la Diputació constitueixen un patrimoni que cal preservar i rehabilitar. La diputada ha defensat que la intervenció al castell d’Orcau permetrà consolidar i restaurar el conjunt arquitectònic. La combinació de restauració i recerca arqueològica obrirà, alhora, la porta a obtenir nova informació sobre l’organització interna i les diferents etapes històriques d’una fortalesa documentada des de fa més d’un miler d’anys.
