Site icon La Valira

El transport públic només concentra el 4,7% dels desplaçaments a l’Alt Pirineu i Aran, davant del 50,4% del privat

Autobús circulant per una carretera a l'Alt Pirineu i Aran. / Arxiu.

Autobús circulant per una carretera a l'Alt Pirineu i Aran. / Arxiu.

El transport públic continua tenint un pes molt reduït en la mobilitat quotidiana de l’Alt Pirineu i Aran. Només el 4,7% dels desplaçaments que es fan durant un dia feiner utilitzen algun mitjà de transport públic, mentre que el vehicle privat concentra el 50,4% dels trajectes.

Així ho mostra l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de l’Alt Pirineu i Aran, impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per conèixer com es mou la població de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Aran.

L’estudi es basa en 7.564 entrevistes realitzades entre el novembre del 2024 i el gener del 2025 a residents de quatre anys o més i permet dibuixar amb detall els hàbits de mobilitat d’un territori marcat per les distàncies, la dispersió dels nuclis i una baixa densitat de població.

Precisament, les dades prenen especial rellevància coincidint amb el debat sobre mobilitat i connectivitat que aquests dies centra les Jornades per a l’Excel·lència a Esterri d’Àneu.

Més de 235.000 desplaçaments cada dia feiner

En un dia laborable, la població de l’Alt Pirineu i Aran genera aproximadament 235.073 desplaçaments. Entre les persones que es mouen, la mitjana se situa en 3,48 trajectes per persona i dia, amb una durada mitjana de 21,26 minuts.

El cotxe i la resta de vehicles privats representen, en conjunt, el 50,4% de tots els desplaçaments, mentre que els modes actius arriben al 44,8%. En aquest segon grup, caminar és clarament majoritari, ja que concentra per si sol el 43,8% dels viatges.

En canvi, només l’11.091 dels 235.073 desplaçaments diaris comptabilitzats es fan en transport públic, l’equivalent al 4,7% del total. Dins d’aquest grup hi ha els autobusos, el ferrocarril, serveis urbans i interurbans, taxis i altres modalitats col·lectives.

Per tant, tot i que caminar té un pes molt destacat en els desplaçaments de proximitat, quan és necessari utilitzar un mitjà motoritzat el vehicle privat continua tenint un protagonisme molt superior al transport col·lectiu.

La majoria dels trajectes no surten de la comarca

L’enquesta també mostra fins a quin punt la mobilitat pirinenca es concentra a escala local. El 85,9% dels desplaçaments d’un dia feiner es produeixen dins de la mateixa comarca, mentre que només una petita part implica traspassar-ne els límits.

A més, el 66,1% dels viatges es fan dins del mateix municipi, fet que reforça el pes dels desplaçaments de proximitat en el dia a dia.

En termes absoluts, dels 235.073 trajectes registrats, 201.954 són intracomarcals. Els desplaçaments entre comarques representen 6.053 viatges, mentre que 18.073 corresponen a moviments de connexió i 8.993 a trajectes externs.

Tanmateix, les diferències entre comarques són importants. L’Aran és el territori amb més autocontenció comarcal, amb un 89,1% dels desplaçaments dins del mateix àmbit, seguit del Pallars Jussà, amb un 87,5%, i l’Alt Urgell, amb un 86,6%.

A l’altra banda hi ha la Cerdanya, on el percentatge baixa fins al 83,2%, tot i que continua sent àmpliament majoritari.

El cotxe continua marcant la mobilitat pirinenca

L’estudi també reflecteix una elevada disponibilitat de vehicles particulars. La mitjana de l’Alt Pirineu i Aran se situa en 1,69 cotxes per llar, una xifra que arriba a 1,85 al Pallars Sobirà i a 1,74 a la Cerdanya.

Al mateix temps, el 90,1% de la població analitzada declara disposar de cotxe a la llar, mentre que el 81,1% té permís per conduir turismes.

Amb tot plegat, la radiografia mostra un territori on bona part dels moviments es resolen a poca distància de casa, però on el vehicle privat continua assumint la major part de la mobilitat motoritzada. El transport públic, en canvi, es manté per sota del 5% dels trajectes quotidians, una de les qüestions que centren actualment el debat sobre quin model de mobilitat necessita l’Alt Pirineu i Aran.

Exit mobile version