La mobilitat continua sent una de les principals assignatures pendents del Pirineu. El 91% de les persones enquestades considera que la mobilitat al territori és millorable, dolenta o molt dolenta, mentre que un 71% assenyala una dependència excessiva del vehicle privat. Les dades s’han presentat aquest divendres a Esterri d’Àneu durant la primera jornada de la tretzena edició de les Jornades per a l’Excel·lència, dedicades enguany a la mobilitat i les comunicacions a les comarques de muntanya.
Aquesta dependència del cotxe, però, no respon sempre a una elecció. Segons els resultats exposats durant la trobada, en molts casos el vehicle privat es converteix en una necessitat davant la manca d’alternatives. De fet, un 60% dels participants apunta a les dificultats que tenen els joves, la gent gran o les persones sense vehicle propi, mentre que un 55% considera que els horaris del transport públic no s’adapten a la realitat quotidiana del territori.
Davant d’aquest diagnòstic, una de les alternatives que genera més consens és avançar cap a serveis més flexibles. El 70% aposta per un transport públic a demanda, amb la voluntat que el servei pugui adaptar-se millor a les necessitats de la població. Al mateix temps, un 65% reclama solucions específiques per a la gent gran i un 56% considera necessari situar el jovent al centre de les polítiques de mobilitat.
Vergés reclama més connexions entre les comarques pirinenques
Més enllà de les dades, la primera jornada també ha posat el focus en les dificultats per desplaçar-se entre les mateixes comarques del Pirineu. La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha defensat que “un Pirineu fort necessita estar interconnectat” i ha exemplificat aquesta situació amb el trajecte entre la Val d’Aran i la Seu d’Urgell.
Per completar aquest recorregut cal travessar dos ports de muntanya, una circumstància que, segons Vergés, fa que en moltes ocasions sigui més ràpid arribar fins a Lleida. Per a la síndica, aquesta realitat evidencia que encara queda camí per recórrer per aconseguir una major cohesió territorial i, al mateix temps, reforçar una identitat pirinenca compartida.
Precisament per això, Vergés ha reclamat superar l’etapa de la “simple queixa” i començar a posar solucions sobre la taula. En aquest sentit, ha assenyalat com un “greu error històric” haver dissenyat polítiques per als territoris de muntanya basant-se principalment en el nombre d’habitants.
Segons ha defensat, aplicar aquesta lògica en comarques extenses i poc poblades pot acabar generant desigualtats en l’accés als serveis i les oportunitats. Per aquest motiu, ha reclamat una “autèntica equitat” per a la ciutadania del Pirineu i ha rebutjat que el lloc de residència pugui acabar determinant l’existència de ciutadans de primera o de segona en funció del codi postal.
Al Pirineu, les distàncies es mesuren en hores
A aquesta mateixa realitat s’ha referit el president de l’Associació de les Jornades per a l’Excel·lència a l’Alta Muntanya, Jesús Montoliu, que ha remarcat que al Pirineu les distàncies sovint no es calculen en quilòmetres, sinó en el temps necessari per recórrer-les.
Montoliu ha recordat que el territori pirinenc concentra aproximadament l’1% de la població en gairebé el 20% del territori, una dispersió que condiciona directament els desplaçaments i l’accés als serveis. Així, ha advertit que quan la mobilitat és insuficient i la connectivitat digital és desigual també es redueixen les possibilitats de viure, treballar, emprendre o estudiar al Pirineu.
En aquesta línia, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha defensat la necessitat de garantir tant bones connexions entre els pobles pirinencs com vies que permetin acostar la població als serveis que sovint es concentren a Lleida o Barcelona. Talarn també ha assenyalat que la Diputació ja aplica mesures de discriminació positiva als municipis de muntanya.
La bretxa també és digital
Tanmateix, les dificultats de connexió no acaben a la carretera. L’enquesta presentada durant les Jornades també evidencia mancances en l’àmbit digital. Només un 43% dels participants afirma disposar d’una bona connexió a internet a casa o a la feina, mentre que un 41% assegura tenir-ne però patir talls o velocitats baixes. Un altre 16% considera que disposa de poca connexió o pràcticament de cap.
A més, els problemes no es concentren exclusivament en els punts més remots. Un 44% dels participants detecta mancances a casa i el mateix percentatge les identifica en espais naturals o zones disperses.
Per revertir aquesta situació, un 35% assenyala com a prioritat millorar la cobertura de telefonia mòbil, mentre que un 30% aposta per ampliar el desplegament de fibra òptica o reforçar la connexió a internet a les zones rurals. Pel que fa a les innovacions que caldria impulsar, un 64% reclama solucions pensades per a la gent gran o les persones dependents i un 55% posa el focus en la població jove.
D’aquesta manera, la primera jornada ha posat xifres i exemples concrets a una realitat que condiciona bona part del dia a dia de les comarques de muntanya. Arribar a una visita mèdica, estudiar, desplaçar-se entre comarques, treballar o desenvolupar una activitat empresarial continua depenent en gran manera de les possibilitats de mobilitat i connexió de cada territori.
Les Jornades per a l’Excel·lència continuaran aquest dissabte a Esterri d’Àneu amb noves ponències i taules de debat centrades en les infraestructures, la mobilitat i les solucions que permetin reduir aquesta bretxa territorial al Pirineu.
