La Unió Sindical d’Andorra (USdA) enceta una nova etapa després de la mort de Gabriel Ubach sense precipitar, de moment, l’elecció del seu successor. El sindicat ha optat per mantenir Ubach com a secretari general honorífic, mentre que Joan Torra assumirà les funcions de primer secretari i tresorer i serà la cara visible de l’organització. La decisió sobre el relleu definitiu al capdavant de l’USdA es deixa, per tant, per més endavant.
Aquesta transició arriba després de perdre qui havia estat durant més de dues dècades el principal referent de l’organització. Ubach va ser un dels impulsors de l’USdA l’any 1999 i l’única persona que n’havia exercit el lideratge des de la seva creació. Professionalment, va formar part del cos de duanes durant 37 anys fins que es va jubilar el 2024. Paral·lelament, el sindicat va anar ampliant la seva activitat més enllà de l’àmbit dels funcionaris i va guanyar presència també en l’àmbit sindical europeu.
Mantenir les reivindicacions d’Ubach
Precisament per aquest llarg recorregut, l’USdA ha volgut deixar clar que el canvi de lideratge no ha d’implicar un canvi de rumb. L’organització es compromet a donar continuïtat a les reivindicacions que Ubach va defensar durant la seva trajectòria, entre les quals situa la protecció i la llibertat sindical, la negociació i els convenis col·lectius, la defensa dels treballadors davant dels acomiadaments, el manteniment del poder adquisitiu, uns salaris i unes pensions dignes i el reconeixement efectiu dels drets laborals.
Aquestes demandes no apareixen ara arran de la seva mort, sinó que van formar part de manera recurrent del seu discurs sindical durant anys. Ubach havia reclamat, entre altres qüestions, més protecció per als treballadors sindicats, convenis col·lectius, canvis en la regulació dels acomiadaments i mecanismes perquè els salaris evolucionessin en funció del cost de la vida.
És en aquest sentit que el sindicat planteja la continuïtat del seu llegat. L’USdA defensa que el millor homenatge no passa només per recordar la figura d’Ubach, sinó per aconseguir que les reivindicacions mantingudes durant més de 25 anys acabin convertint-se en drets efectius. Una responsabilitat que l’organització no limita al moviment sindical, sinó que estén també a les institucions i als responsables polítics amb capacitat de prendre decisions.
L’habitatge, una de les seves últimes grans preocupacions
En els darrers anys, però, una qüestió havia anat guanyant cada vegada més pes en el discurs d’Ubach: l’accés a l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu. El sindicalista advertia reiteradament sobre l’augment dels preus i les dificultats que aquesta situació generava perquè treballadors, joves, pensionistes i famílies poguessin continuar residint al Principat.
A partir d’aquesta preocupació, Ubach va començar a parlar amb freqüència del que definia com un “creixement desbocat” d’Andorra. Amb aquesta expressió es referia a un model de desenvolupament que, segons el seu criteri, generava conseqüències socials cada vegada més visibles. Entre aquestes hi situava l’especulació immobiliària i l’encariment de l’habitatge, factors que vinculava amb una progressiva expulsió de residents que ja no podien assumir el cost de continuar vivint al país.
Aquesta lectura anava acompanyada també d’una crítica política. Ubach atribuïa part d’aquesta situació als darrers governs, especialment als encapçalats per Xavier Espot, i qualificava el model de desenvolupament de neoliberal. Segons defensava, el creixement econòmic i els interessos vinculats al mercat immobiliari havien avançat per davant dels drets socials i laborals.
D’aquesta manera, la defensa dels drets laborals que havia marcat els primers anys del seu activisme sindical va acabar connectant, en la seva última etapa, amb un debat més ampli sobre el model de país. Per a Ubach, el creixement econòmic no tenia sentit si no anava acompanyat de condicions que permetessin a les persones viure i treballar dignament a Andorra.
Una transició sense un relleu immediat
Amb aquest llegat sobre la taula, la mort d’Ubach obliga ara l’USdA a afrontar per primera vegada un canvi real al capdavant de l’organització. El mateix sindicalista ja havia manifestat anteriorment la voluntat d’anar deixant responsabilitats i havia apuntat noms com els de Joan Torra o Carla Guinot com a possibles persones que podrien assumir més pes dins del sindicat.
Tot i això, l’organització ha optat per no accelerar ara l’elecció d’un nou secretari general. Torra assumirà el paper de primer secretari, tresorer i principal cara visible, mentre l’USdA manté la seva activitat ordinària i deixa per a una etapa posterior la decisió sobre la successió definitiva.
Aquesta fórmula permet al sindicat afrontar la pèrdua del seu dirigent històric sense forçar un relleu immediat i, al mateix temps, donar un missatge de continuïtat. L’USdA assegura que mantindrà el projecte construït durant més de 25 anys i que continuarà defensant les reivindicacions laborals i socials que van marcar la trajectòria de Gabriel Ubach.
