El Partit Socialdemòcrata (PS) ha registrat al Consell General una proposició de llei per regular a Andorra les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, un model en què la propietat dels immobles recau en la cooperativa mentre que els seus membres hi tenen un dret estable de residència. La iniciativa, formada per 88 articles, vol incorporar una nova fórmula al sistema d’accés a l’habitatge i evitar que els pisos creats sota aquest règim es converteixin en objecte d’especulació immobiliària.
El president suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, ha defensat que les cooperatives poden contribuir a ampliar les eines disponibles per generar habitatge, però ha remarcat que no es plantegen com una alternativa al parc públic, el lloguer convencional o la propietat privada. «No diem que aquest model sigui la solució al problema de l’habitatge. Diem que és una pota més que Andorra encara no té regulada», ha afirmat.
Prohibida la venda individual
D’acord amb la proposta, la cooperativa seria la propietària de tot l’edifici i cada soci tindria assignat el dret d’ús d’un habitatge. Això permetria als residents participar en la gestió i en la presa de decisions, però impediria que poguessin vendre individualment el pis o beneficiar-se de la revalorització de l’immoble.
Quan un membre deixés el projecte, recuperaria les aportacions que fossin reemborsables segons les condicions establertes, mentre que l’habitatge continuaria formant part de la cooperativa i podria ser adjudicat a una altra persona. La diputada Laia Moliné ha destacat que d’aquesta manera l’immoble mantindria la seva funció residencial encara que canviessin els seus ocupants.
Fora dels preus de mercat
Un dels aspectes que el PS considera clau és el sistema de quotes. La proposició estableix que les mensualitats no es determinarien segons el preu de mercat dels pisos de la zona, sinó en funció dels costos reals del projecte. Entre les despeses que es podrien repercutir hi hauria el finançament, el manteniment, les assegurances, els tributs, la gestió i les reserves destinades a conservar l’edifici.
Abans de posar en marxa un projecte, la cooperativa hauria d’elaborar un pla econòmic que inclogués el cost del terreny i de la construcció, les necessitats de finançament, les aportacions inicials, les quotes previstes i els riscos associats. Les mensualitats podrien modificar-se si variessin les despeses de finançament o conservació, però no simplement perquè augmentessin els preus del mercat immobiliari.
Terrenys públics
La proposta també preveu que Govern i comuns puguin facilitar terrenys o edificis públics mitjançant cessions temporals, així com oferir préstecs, avals, subvencions o assistència tècnica. Una de les fórmules contemplades seria que un comú mantingués la propietat d’un terreny i en cedís el dret de superfície durant prou temps perquè la cooperativa pogués construir-hi els habitatges, amortitzar la inversió i gestionar-los.
El PS considera que aquest mecanisme permetria mobilitzar patrimoni públic sense necessitat de vendre’l. L’accés a aquests recursos, però, hauria d’estar sotmès a procediments públics, criteris objectius i concurrència. Els projectes que rebessin suport de les administracions assumirien també obligacions específiques en matèria d’accés, assequibilitat, transparència i manteniment dels immobles.
Cada soci, un vot
Els residents tindrien la condició de socis de la cooperativa i participarien en el seu funcionament. Els estatuts haurien de fixar criteris d’accés transparents i no discriminatoris i, com a regla general, cada soci disposaria d’un vot amb independència de la quantitat de capital aportada. L’assemblea hauria d’aprovar qüestions com els comptes, les quotes, els pressupostos, les obres de major envergadura i els plans de conservació de l’edifici.
El text també regula diverses situacions que poden afectar la permanència dels socis, com una separació, una defunció, una discapacitat, una situació de dependència, casos de violència de gènere o absències temporals justificades. En cas d’impagament, la pèrdua del dret d’ús no seria automàtica: la cooperativa hauria de requerir el pagament, oferir opcions de regularització i tenir en compte, quan correspongui, les circumstàncies de vulnerabilitat.
La iniciativa incorpora igualment mecanismes de control per evitar que els projectes acabin allunyant-se de la seva finalitat inicial. Les cooperatives que vulguin beneficiar-se de mesures públiques de foment haurien d’inscriure’s en un registre administratiu i facilitar informació periòdica sobre els habitatges, les quotes, les vacants, els comptes, l’endeutament i els ajuts rebuts.
Règim sancionador
El règim sancionador preveu multes de fins a 30.000 euros per a les infraccions molt greus. Entre les conductes que podrien ser sancionades hi hauria la venda individual dels habitatges, el repartiment de plusvàlues, la falsificació de dades per obtenir ajuts públics o la destinació reiterada dels pisos a usos turístics.
Baró ha remarcat que el model no garanteix per si mateix quotes baixes ni la viabilitat econòmica de tots els projectes, ja que aquesta dependrà del preu del sòl, del cost de les obres i de les condicions de finançament. El PS defensa, però, que la fórmula pot permetre sumar els recursos de ciutadans, entitats i administracions per crear habitatge que mantingui la seva funció residencial al llarg del temps.
Els socialdemòcrates confien que la proposició es pugui tramitar al Consell General i que durant el debat parlamentari s’hi incorporin aportacions del Govern, els comuns, les entitats i les persones interessades a desenvolupar projectes cooperatius. Baró ha assegurat que ja hi ha interès per aquest model i ha assenyalat que alguns comuns han posat terrenys a disposició per estudiar-ne possibles aplicacions.
