El ministre espanyol d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha defensat aquest dilluns, durant la seva primera visita oficial a Andorra, la necessitat d’enfortir la cooperació transfronterera entre el Principat, l’Alt Urgell i la resta del Pirineu català. En les reunions que ha mantingut amb el cap de Govern andorrà, Xavier Espot, i amb la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, un dels principals eixos de treball ha estat precisament la creació d’estructures permanents que permetin abordar de manera conjunta els problemes que genera la creixent interdependència entre les dues bandes de la frontera.
Albares ha situat l’espai pirinenc com un exemple de com una frontera pot convertir-se en un punt de trobada i no pas de confrontació. «Les fronteres són també un espai de trobada, de cooperació i de prosperitat compartida», ha afirmat, reivindicant que aquesta realitat és especialment evident entre Andorra i els territoris pirinencs catalans. El ministre ha remarcat que la relació entre els dos països és molt estreta i que aquesta proximitat genera oportunitats, però també reptes que requereixen una resposta coordinada.
Entre aquests reptes, el responsable de la diplomàcia espanyola ha assenyalat expressament la pressió que el creixement econòmic i demogràfic d’Andorra està exercint sobre els municipis de l’Alt Urgell. En aquest sentit, ha citat la manca d’habitatge i l’augment de la pressió sobre els serveis socials com algunes de les conseqüències que pateixen els territoris veïns. L’objectiu, ha apuntat, és avançar en la resolució de qüestions quotidianes que afecten la població que viu i treballa a banda i banda de la frontera.
«Anar resolent les petites dificultats com els falsos fronterers o la pressió sobre l’habitatge a la Seu d’Urgell» és, segons Albares, una de les prioritats d’aquesta nova etapa de cooperació. La referència directa a la capital de l’Alt Urgell posa sobre la taula l’impacte que té el mercat laboral andorrà sobre el territori català, especialment en matèria d’habitatge i mobilitat.
La ministra Imma Tor ha recordat que Andorra és un important pol d’atracció de mà d’obra i ha defensat la necessitat que les persones que hi treballen procedents de l’entorn pirinenc es trobin en una situació administrativa regular. En aquest àmbit, ha explicat que des del juliol de l’any passat s’han dut a terme uns 1.800 controls que han permès detectar 66 casos de falsos transfronterers.
Cap a una estructura estable de cooperació
Els dos governs coincideixen que la cooperació no pot limitar-se a reunions puntuals quan apareix un problema concret. Per això, Albares ha plantejat la necessitat de dotar la relació transfronterera d’«instruments permanents» que permetin analitzar i afrontar conjuntament els reptes del Pirineu.
Entre les possibilitats estudiades hi ha una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), una estratègia específica de cooperació transfronterera i la creació d’un ens o comitè permanent que pugui dinamitzar la col·laboració. La voluntat és que aquesta futura estructura no estigui integrada únicament pels governs d’Espanya i Andorra, sinó que també hi tinguin veu la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments dels municipis de l’entorn fronterer.
Tor ha explicat que els dos executius ja treballen per posar en marxa una AECT, una figura europea pensada precisament per facilitar la cooperació entre administracions de diferents estats. La proposta podria convertir-se en una eina per abordar de manera més coordinada qüestions com la mobilitat, l’habitatge, els serveis públics, el mercat laboral o la gestió dels fluxos de persones.
Aquesta perspectiva té una especial incidència a l’Alt Urgell, territori que manté una relació diària amb Andorra amb nombrosos desplaçaments laborals i comercials. La pressió sobre el mercat immobiliari de la Seu d’Urgell i altres municipis de la comarca és un dels efectes més visibles de la capacitat d’atracció econòmica del Principat.
Les fronteres i l’acord amb la Unió Europea
Un altre dels assumptes centrals de la visita ha estat l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea i, especialment, el desenvolupament del futur sistema de gestió de fronteres. Albares ha reiterat el suport d’Espanya al pacte europeu i l’ha qualificat de projecte d’«extraordinària transcendència» per al futur del Principat.
Segons el ministre, una Andorra més integrada en el projecte europeu serà també més pròspera, i aquesta prosperitat acabarà tenint efectes positius sobre els territoris veïns. «Una Andorra més estretament unida i integrada a Europa serà una Andorra més pròspera», ha remarcat.
En paral·lel, els dos governs continuen treballant en els acords bilaterals i trilaterals necessaris per concretar com s’aplicarà la gestió de fronteres. De moment, però, la visita d’Albares no ha servit per anunciar avenços definitius en aquest àmbit. Queden encara aspectes per acabar de concretar, entre d’altres els relacionats amb l’aplicació del sistema Entry/Exit als punts fronterers del Runer i el Baladrà.
Tor ha destacat el paper d’Espanya en les negociacions amb la UE i ha confirmat que els dos governs volen donar un nou impuls a les converses sobre les modalitats pràctiques d’aplicació del conveni europeu. La ministra ha recordat que les negociacions de l’acord d’associació es van tancar el desembre del 2023, coincidint amb el final de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
Defensa de l’oficialitat del català a la UE
La visita també ha permès al ministre espanyol pronunciar-se sobre un altre dels assumptes europeus d’interès especial per a Andorra: el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea.
Albares considera que l’oficialitat del català és «una qüestió de temps» i assegura que una àmplia majoria dels estats membres ja dona suport a la proposta espanyola. Madrid ha intentat resoldre les principals objeccions plantejades durant el procés, especialment les relacionades amb el cost econòmic, i ha assumit el compromís de finançar l’oficialitat del català, així com la de l’euskera i el gallec.
El ministre ha atribuït les reticències que encara es mantenen a motius polítics i ha criticat obertament el posicionament del Partit Popular espanyol. Segons Albares, l’oposició del PP només contribueix a retardar el procés de reconeixement del català.
Des d’Andorra, Imma Tor ha reiterat que el Principat contribuirà al procés «dins de les possibilitats» que li permet la seva condició actual d’estat tercer. En aquest sentit, ha destacat la traducció al català de l’acord d’associació, inclosos els annexos i protocols, com una mostra de la presència de la llengua en el marc de les relacions amb la Unió Europea.
Tres acords bilaterals signats
La visita d’Albares també ha servit per formalitzar tres acords entre Andorra i Espanya. Els textos regulen el repartiment dels béns i guanys procedents d’activitats delictives objecte de comís, estableixen un marc de col·laboració cultural amb l’Institut Cervantes i preveuen mecanismes de formació i cooperació diplomàtica.
Aquests convenis se sumen a altres textos que els dos governs tenen pràcticament enllestits i que preveuen signar pròximament. Entre aquests hi ha els relatius al desplaçament temporal de persones detingudes per motius sanitaris i a la protecció civil.
