El Conselh Generau d’Aran ha posat en marxa la segona convocatòria dels exàmens oficials per obtenir els certificats d’aranès/occità corresponents al curs 2025-2026. Les proves, organitzades pel Departament de Cultura i Llengua del Govern d’Aran, es desenvolupen de manera presencial a Vielha i s’allargaran fins divendres, 4 de setembre.
La primera jornada ha estat dedicada als nivells A1 i A2 i ha inclòs tant les proves escrites com les proves orals. Els exàmens es fan a la seu del Conselh Generau d’Aran, a Vielha, que durant aquests dies concentra l’activitat vinculada al procés d’avaluació i certificació del coneixement de la llengua aranesa.
Cinc nivells
Al llarg d’aquesta segona convocatòria es realitzen les proves corresponents als cinc nivells previstos en el sistema de certificació: A1, A2, B1, B2 i C1. D’aquesta manera, les persones inscrites poden acreditar oficialment el seu grau de coneixement de l’aranès/occità en funció del nivell assolit. Els exàmens combinen les diferents competències lingüístiques que formen part de les proves.
En aquesta convocatòria hi participen aproximadament una quarantena de persones, una xifra que, segons el Conselh Generau d’Aran, evidencia l’augment de l’interès per l’aprenentatge i la certificació oficial de l’aranès. El govern aranès destaca especialment l’evolució positiva de la demanda de formació lingüística i de les proves que permeten acreditar els coneixements adquirits.
Increment de participació
Des del Departament de Cultura i Llengua es considera que aquest increment de la participació reforça el paper de la formació com una eina per ampliar el coneixement de la llengua pròpia de l’Aran i afavorir-ne l’ús en diferents àmbits de la vida social i professional.
Aquesta convocatòria de setembre correspon a la segona oportunitat d’examen del curs 2025-2026 i dona continuïtat al procés de certificació impulsat pel Govern d’Aran. Amb les proves d’aquesta setmana, els aspirants completaran un procés d’avaluació que permetrà determinar el seu nivell de domini de la llengua en funció dels criteris establerts per a cadascun dels graus de certificació.
Oficial, però minoritària
L’aranès viu una situació paradoxal: és una llengua minoritària i vulnerable, però alhora compta amb un nivell de protecció institucional molt elevat. És llengua pròpia de l’Aran i oficial a Catalunya, juntament amb el català i el castellà, i el Conselh Generau d’Aran té competències específiques per impulsar-ne la normalització i l’ús.
La darrera enquesta mostra que el coneixement de l’aranès continua sent relativament ampli a la Val d’Aran. Gairebé vuit de cada deu residents de 15 anys o més l’entenen, més de la meitat el saben parlar i gairebé quatre de cada deu el saben escriure. Tanmateix, el seu ús habitual és molt més reduït: només al voltant d’un 16% de la població el té com a llengua habitual exclusiva i aproximadament un 18,5% el té com a llengua inicial.
En termes absoluts, això representa que aproximadament 2.200 persones utilitzen habitualment l’aranès. El nombre de parlants s’ha mantingut relativament estable respecte de les enquestes anteriors, però el percentatge sobre el conjunt de la població ha baixat, en bona part per l’augment demogràfic de l’Aran.
Competència amb el castellà
Aquesta diferència entre coneixement i ús és un dels principals reptes que afronta la llengua. L’aranès manté presència en determinats àmbits socials, educatius i institucionals, però perd pes en altres espais de la vida quotidiana, sotmès a la forta competència del castellà i, en alguns contextos, del català. A més, el creixement demogràfic de l’Aran, amb l’arribada de població procedent d’altres territoris, fa que el pes percentual dels parlants d’aranès sigui cada vegada més reduït.
El repte, per tant, no és únicament garantir que l’aranès es conegui, sinó aconseguir que es mantingui com una llengua d’ús habitual i que les noves generacions la incorporin a la seva vida quotidiana. En aquest context, la formació i les certificacions oficials impulsades pel Conselh Generau tenen un paper rellevant per ampliar el nombre de persones que dominen la llengua i reforçar-ne la presència en els àmbits professional, administratiu i social.
