La crisi de l’habitatge està empenyent cada vegada més famílies residents a Andorra a plantejar-se marxar del país. Aquesta és l’alerta que llança el Sindicat d’Habitatge d’Andorra, que, a través d’un comunicat, ha fet una crida a totes les persones que, després d’anys vivint en un mateix pis, es veuen obligades a deixar-lo i no troben cap alternativa assumible en les condicions actuals del mercat.
L’organització considera que els casos que han transcendit els darrers dies són només la punta de l’iceberg d’un problema molt més ampli. «Una part cada vegada més gran de les classes treballadores es troba davant d’abusos, preus inassumibles o, directament, de la inexistència d’alternatives residencials assequibles», denuncia.
La situació, segons el Sindicat, pot acabar tenint conseqüències especialment greus: famílies que han de recórrer temporalment a familiars o amics, persones que busquen habitatge fora d’Andorra i residents que es plantegen abandonar definitivament el país on «han treballat i construït la seva vida».
L’organització posa l’accent en un element que considera especialment preocupant: la pèrdua d’un habitatge pot deixar una família sense cap possibilitat real de trobar-ne un altre. I això pot passar fins i tot sense que existeixi un conflicte amb el propietari. «No sempre existeix, a més, un conflicte o una actuació abusiva per part de la propietat», adverteix.
Un habitatge pot ser recuperat per «una causa legal o legítima» i, malgrat això, generar una situació d’emergència per als llogaters. El problema, sosté el Sindicat, és que «perdre un habitatge pot significar quedar automàticament exclòs d’un mercat al qual ja no es pot tornar a accedir en condicions assumibles».
Mobilització col·lectiva
Davant d’aquesta situació, l’organització reclama anar més enllà de les mesures temporals i aposta per una intervenció més profunda del mercat. «Fa temps que assenyalem que una solució a la situació actual passa per legislar a favor del dret a l’habitatge», afirma.
El Sindicat considera que no n’hi ha prou amb establir pròrrogues dels contractes i reclama «regular el mercat de forma valenta» perquè el preu dels habitatges guardi relació amb els salaris. L’objectiu, segons defensa, és garantir que l’accés a un pis «estigui en consonància amb el poder adquisitiu de la classe treballadora» i no obligui les famílies a destinar-hi «una part desproporcionada del salari, fent impossible viure dignament».
L’organització reconeix, alhora, que no té capacitat per oferir una solució residencial individual a cada afectat. «El Sindicat no disposa d’un parc d’habitatges ni pot garantir individualment un nou pis a cada persona afectada», assenyala. «Seria irresponsable prometre una solució que actualment no està a les nostres mans», afegeix.
La seva aposta passa, per tant, per la mobilització col·lectiva. «El que sí podem fer és escoltar, assessorar, acompanyar i, sobretot, organitzar-nos», afirma.
Crida abans que arribin les emergències
El Sindicat vol recopilar els casos de persones que es trobin en aquesta situació per identificar patrons i possibles problemes comuns. «Conèixer els casos ens permet identificar problemàtiques comunes, detectar possibles abusos, compartir eines i informació entre persones que estan travessant situacions similars i construir respostes col·lectives», explica.
La crida inclou les persones que han de deixar el seu habitatge, els residents en edificis que han estat venuts, els llogaters que no poden assumir les condicions d’un nou contracte i aquells que ja es plantegen marxar d’Andorra davant la impossibilitat de trobar un pis assequible.
També posa el focus en els contractes signats el 2022 que s’acosten al venciment. El Sindicat vol conèixer aquests casos amb antelació per evitar que es converteixin en situacions d’emergència. «No cal esperar a trobar-se davant d’una situació límit per organitzar-se», defensa.
Segons l’organització, anticipar-se permet «dimensionar el problema, compartir informació, detectar situacions comunes i preparar col·lectivament la resposta».
«La inseguretat residencial no és un problema individual»
El Sindicat rebutja que la crisi de l’habitatge es continuï abordant com una suma de casos particulars. «Durant massa temps, la crisi de l’habitatge s’ha viscut portes endins: cada família buscant pel seu compte una alternativa, assumint increments impossibles, recorrent a familiars o plantejant-se marxar del país», denuncia.
Per a l’organització, quan aquestes situacions es reprodueixen en moltes llars, deixen de ser problemes individuals. «Quan una mateixa situació es repeteix en desenes de llars, deixa de ser un problema individual i es converteix en un problema polític i col·lectiu», sentencia.
El Sindicat també marca distàncies amb la idea de convertir-se en una alternativa a les administracions o en una agència immobiliària. «La nostra força com a Sindicat no consisteix a substituir les administracions ni a actuar com una immobiliària», afirma.
La seva funció, defensa, és organitzar els afectats perquè puguin reclamar els seus drets de manera conjunta. «Consisteix a aconseguir que les persones afectades deixin d’afrontar soles una crisi que no han provocat i puguin defensar col·lectivament el seu dret a l’habitatge».
I tanca el comunicat amb una frase que resumeix la seva estratègia: «Una persona sola té un problema. Moltes persones amb el mateix problema, organitzades, tenen força per canviar-lo».
