L’heliport nacional de la Caubella, una de les infraestructures més controvertides impulsades pel Govern de Xavier Espot els darrers anys, torna a situar-se en el centre del debat polític. Quan falten només uns dies per a la seva inauguració oficial, prevista per al 22 de juny, el Partit Socialdemòcrata (PS) ha denunciat que el cost final del projecte s’ha disparat fins als 16,55 milions d’euros, una xifra molt superior als 10 milions amb què es va presentar inicialment la iniciativa, que és de promoció i de gestió privada.
La qüestió ha encès la sessió de control celebrada aquest dijous al Consell General, on la consellera general socialdemòcrata Laia Moliné ha interpel·lat l’executiu sobre l’evolució econòmica del projecte i sobre les perspectives reals de funcionament de la infraestructura. Segons ha exposat la parlamentària, la documentació facilitada recentment pel Govern situa el cost acumulat de l’heliport en 16,55 milions d’euros, fet que representaria un increment de 6,55 milions respecte al pressupost inicial, equivalent a un sobrecost del 65,5%.
“Com un hospital”
Durant el debat, l’executiu no ha desmentit aquesta xifra. En lloc d’això, el cap de Govern, Xavier Espot, ha optat per defensar la necessitat estratègica de la infraestructura i ha insistit que el seu valor no s’ha de mesurar exclusivament en termes econòmics. Segons ha argumentat, l’heliport està concebut com una eina de servei públic destinada a ordenar i centralitzar les operacions aèries del país, incloent-hi els vols vinculats a emergències, rescats, protecció civil i transport sanitari, així com les futures connexions internacionals.
Espot ha remarcat que l’objectiu principal és dotar Andorra d’una infraestructura adaptada als estàndards aeronàutics actuals i preparada per donar resposta a les necessitats futures del país. Per aquest motiu, ha defensat que l’èxit del projecte no s’ha d’avaluar en funció de la seva rendibilitat econòmica directa. “És una infraestructura de servei públic”, ha afirmat, comparant la seva funció amb la d’altres equipaments essencials com els hospitals, que tampoc no es valoren exclusivament pel retorn financer que generen.
Ja s’han pagat 6,5 milions
Malgrat aquesta defensa, des de l’oposició s’ha insistit en la necessitat de conèixer quin serà l’impacte real d’una infraestructura finançada, en gran part, amb recursos públics. Moliné ha recordat que al llarg dels darrers anys el projecte s’ha justificat no només per motius de seguretat i connectivitat, sinó també pels beneficis econòmics que havia de comportar per al país. Segons la consellera, aquestes expectatives encara no s’han concretat i continua havent-hi nombrosos interrogants sobre el seu retorn.
El debat també ha servit per aclarir quin serà l’impacte econòmic directe per a les finances públiques. Espot ha explicat que, independentment del cost final de construcció, la contribució màxima assumida per l’Estat està limitada per les condicions contractuals acordades amb la concessionària. Segons ha detallat, el Govern haurà d’aportar un màxim de 8,9 milions d’euros corresponents al 75% del preu tancat de l’obra, als quals cal sumar aproximadament 1,3 milions derivats de les modificacions introduïdes a la matriu de riscos del projecte. Fins ara, l’administració andorrana ja ha desemborsat uns 6,5 milions d’euros a l’empresari promotor, Antoni Rebés.
Concessió a 30 anys
L’origen d’aquest model es remunta a l’adjudicació de la concessió aprovada pel Govern el gener del 2023. La infraestructura va ser adjudicada a la unió temporal d’empreses formada per Heliand SAU i Helicòpters del Nord SL, de l’empresari Antoni Rebés, per un període de 30 anys. El contracte inclou un mecanisme de cobertura pública que garanteix a la concessionària una compensació de fins al 75% dels eventuals resultats operacionals negatius durant tota la vigència de l’explotació.
En contrapartida, si l’activitat genera beneficis, l’empresa haurà d’abonar a l’Estat un cànon variable. Aquest s’ha fixat en un 10% de l’EBITDA en cas d’operar exclusivament amb vols convencionals i s’elevarà fins al 15% si la instal·lació disposa de sistemes de control fronterer que permetin la recepció de vols internacionals directes.
Amb el pas dels mesos, però, el projecte ha experimentat diversos increments pressupostaris. L’executiu va aprovar una aportació addicional superior a 1,3 milions d’euros per cobrir la pujada de costos derivat de treballs complementaris, modificacions tècniques, moviments de terres i l’encariment generalitzat dels materials de construcció. Aquestes circumstàncies han contribuït a incrementar substancialment el cost global de la infraestructura.
Incògnita sobre els vols internacionals
La qüestió dels vols internacionals també ha ocupat una part important del debat. Tant Laia Moliné com la consellera Susanna Vela han demanat explicacions sobre l’estat dels treballs necessaris per habilitar les connexions internacionals, un dels arguments que històricament han justificat la construcció de l’heliport.
El cap de Govern ha confirmat que, tot i la imminent inauguració, l’entrada en funcionament serà progressiva. Segons ha indicat, l’activitat s’anirà desplegant de forma gradual mentre es completen diversos procediments administratius i tecnològics pendents. Entre aquests, destaquen les adaptacions vinculades al sistema europeu Entry/Exit System, indispensable per facilitar els controls fronterers associats als vols internacionals.
Per aquest motiu, Espot ha evitat comprometre’s amb una data concreta per a la plena operativitat de les instal·lacions. Tot i això, ha assegurat que l’heliport podrà gestionar connexions internacionals utilitzant els mateixos mecanismes de control que ja s’apliquen actualment a l’activitat aeronàutica desenvolupada al Principat.
Destrossa ecològica
Durant la sessió també ha intervingut el conseller de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, soci del Govern, que ha sortit en defensa del projecte davant les crítiques relacionades amb l’impacte ambiental. Naudi ha destacat que la superfície afectada per la construcció de l’heliport representa aproximadament 24.000 metres quadrats dins d’una massa forestal del bosc de Pal que supera els 10,9 milions de metres quadrats, una proporció que considera ínfima en relació amb els beneficis que aportarà la infraestructura.
Els estralls ecològics que ha comportat la construcció de l’heliport, ubicat en una zona d’alta muntanya, han estat reiteradament denunciats pels mediambientalistes, però el Govern i el promotor de la infraestructura, Antoni Rebés, han fet oïdes sordes.
