La distribució de la població a Catalunya continua mostrant un fort contrast entre les àrees urbanes més densament poblades i els territoris de muntanya i rurals. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents de l’ a l’1 de gener de 2025, el 61,4% dels habitants del país resideixen en centres urbans que, malgrat concentrar la major part de la població, només ocupen l’1,38% de la superfície catalana. En canvi, les zones rurals representen gairebé una quarta part del territori habitat, però només hi viu el 10,5% de la població.
L’anàlisi elaborada per l’Idescat, basada en una quadrícula europea d’1 km², posa de manifest l’elevada concentració demogràfica en pocs espais. De fet, més de la meitat dels catalans viuen en només un 0,57% del territori, en àrees amb densitats superiors als 10.000 habitants per quilòmetre quadrat.
Aquest fenomen contrasta especialment amb la realitat de l’Alt Pirineu i Aran, on el poblament continua sent eminentment rural. A Aran, així com a les comarques de l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, el 100% de la població resideix en cel·les classificades com a rurals segons els criteris europeus de grau d’urbanització. Al territori prinenc hi viuen, en conjunt, 77.195 persones, amb l’Alt Urgell (21.477), la Cerdanya (20.111) i el Pallars Jussà (13.593) com a comarques més poblades.
Mentre que comarques com el Barcelonès, el Vallès Occidental o el Gironès concentren la major part dels seus habitants en entorns urbans, les comarques pirinenques mantenen un model territorial radicalment diferent, basat en petits municipis i pobles distribuïts al llarg de valls i zones de muntanya. Aquesta realitat contribueix a preservar l’equilibri territorial i el patrimoni natural, però també planteja reptes importants en matèria de serveis, mobilitat i accés a l’habitatge.
Ocupació molt desigual
Les dades també mostren que Catalunya presenta una ocupació molt desigual del territori. De les gairebé 33.000 cel·les d’1 km² analitzades, més de 23.700 no tenen cap habitant, fet que significa que prop del 72% de la superfície catalana es troba deshabitada. Aquesta proporció és especialment visible a les àrees de muntanya, on grans extensions forestals i espais naturals conviuen amb una xarxa de nuclis de població reduïts.
La densitat mitjana del país se situa en 253 habitants per quilòmetre quadrat, però aquesta xifra amaga diferències molt acusades entre les grans àrees metropolitanes i les comarques de l’interior i del Pirineu. Així, mentre una part molt significativa de la població es concentra en espais urbans reduïts, territoris com l’Alt Pirineu i Aran continuen configurant-se com una de les principals reserves de poblament rural de Catalunya.
