La realitat de l’exclusió social mostra signes preocupants al territori de la Diòcesi d’Urgell. Així s’ha posat de manifest durant la presentació de les conclusions de l’informe FOESSA, un estudi de referència sobre les condicions socials i econòmiques de la població, que s’ha donat a conèixer a la Seu d’Urgell davant representants institucionals i responsables d’entitats socials.
L’acte ha comptat amb la participació del president de Càritas d’Urgell i bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano; l’encara vicari general, mossèn Josep Maria Mauri; el consiliari de l’entitat, mossèn Jaume Mayoral; la directora de Càritas d’Urgell, Marta Fortuny, i la presidenta de Càritas Andorrana, Anna Villas, entre altres assistents.
Segons les dades exposades, durant l’any passat Càritas d’Urgell va donar suport a 982 llars del territori, una tasca que va beneficiar directament 2.060 persones. Aquestes xifres reflecteixen la persistència de situacions de fragilitat econòmica i social que afecten una part significativa de la població, malgrat els indicadors de recuperació econòmica que es poden observar en altres àmbits.
Les encarregades de presentar els resultats de l’estudi, Míriam Feu i Neus Puigsubirà, membres de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, van destacar que una part important de la societat viu en una situació d’equilibri molt fràgil. En el cas de la Diòcesi d’Urgell, les dades mostren una realitat especialment significativa: prop d’un 20% de les persones ateses no aconsegueixen cobrir adequadament les necessitats bàsiques de la seva família tot i estar treballant. Aquest fenomen evidencia que disposar d’una feina ja no garanteix necessàriament unes condicions de vida dignes ni una protecció efectiva contra l’exclusió.
L’habitatge, el gran problema
L’habitatge emergeix com el principal factor de desigualtat social i una de les preocupacions més greus detectades per l’informe. La majoria de les persones ateses per Càritas viuen en règim de lloguer, concretament un 65%, però moltes d’elles tenen serioses dificultats per assumir-ne els costos. A aquesta realitat s’hi suma un 16% de persones que viuen en habitacions rellogades, un 6% que resideixen en habitatges d’acollida o compartits amb familiars o coneguts, i un 4% que ocupen immobles cedits temporalment.
Una de les dades que més preocupació genera és que fins i tot un 5% de les persones que necessiten suport social disposen d’un habitatge en propietat, una circumstància que posa de manifest que la vulnerabilitat econòmica va molt més enllà de la titularitat de l’habitatge.
Per fer front a aquestes situacions, Càritas d’Urgell disposa actualment de tres pisos d’acollida transitòria que durant el 2025 han permès allotjar i acompanyar sis famílies. Paral·lelament, les ajudes directes destinades a cobrir despeses relacionades amb l’habitatge van superar els 102.900 euros, representant un 44% del total dels recursos econòmics concedits per l’entitat.
Precarietat laboral
L’informe també posa en relleu la incidència de la precarietat laboral, considerada l’altre gran motor de l’exclusió social. A Catalunya, aquesta situació afecta aproximadament 1,4 milions de persones ocupades, l’equivalent al 38% dels treballadors. Les dades revelen que més de la meitat de les persones que es troben en situació d’exclusió social viuen en llars on la persona que aporta els principals ingressos té una feina. A aquest col·lectiu s’hi afegeix una altra part de la població que viu en llars amb atur de llarga durada.
Les responsables de l’estudi van remarcar que aquesta realitat té conseqüències que van molt més enllà de l’àmbit econòmic. La inseguretat laboral, la impossibilitat de planificar projectes de futur i les dificultats per arribar a final de mes repercuteixen directament en la salut emocional i psicològica de les persones afectades.
L’aïllament no volgut
Un altre dels aspectes destacats de l’informe és el debilitament progressiu dels vincles socials i comunitaris. Segons les dades recollides, les situacions d’aïllament sever entre les persones en exclusió s’han multiplicat per quatre durant els darrers anys, passant del 4% al 16%. Els experts recorden que la participació en associacions, entitats i xarxes comunitàries constitueix un factor protector fonamental, ja que contribueix a reduir el risc de malaltia i afavoreix els processos d’inclusió social.
La salut és precisament un dels àmbits que també es veu afectat per les desigualtats socials. L’estudi constata un increment de les persones amb problemes de salut greus que no reben l’atenció mèdica necessària, una situació que ha passat del 3% al 5% en els darrers anys a Catalunya.
Les llars monoparentals
Les dades mostren igualment que l’exclusió social no afecta tots els col·lectius de la mateixa manera. Les dones encapçalant llars monoparentals i les persones migrades continuen sent alguns dels grups amb una major exposició al risc social. L’informe assenyala que una de cada cinc llars liderades per dones es troba en situació d’exclusió, mentre que aquesta realitat afecta el 43% de les persones d’origen immigrant. En els casos de persones que es troben en situació administrativa irregular, el percentatge s’eleva fins al 75%.
Els infants i adolescents, el més perjudicats
La infància i l’adolescència apareixen com els col·lectius més perjudicats. Actualment, un de cada tres infants o adolescents viu en situació d’exclusió social, una proporció que no ha deixat de créixer durant els darrers anys. Aquesta evolució preocupa especialment perquè compromet les oportunitats educatives, laborals i socials de les futures generacions.
Els joves també afronten dificultats creixents derivades de la normalització de la precarietat laboral i de les barreres existents per accedir a un habitatge digne, factors que dificulten l’emancipació i la construcció d’un projecte vital autònom.
En la part final de la presentació, Míriam Feu i Neus Puigsubirà van defensar que les persones afectades per l’exclusió social mantenen una actitud activa per millorar la seva situació. Segons van destacar, tres de cada quatre tenen en marxa estratègies relacionades amb la recerca de feina, la formació o la millora de les seves competències. Per aquest motiu, van insistir que el problema no es troba en la manca d’esforç individual, sinó en les limitacions estructurals que dificulten la inclusió.
Parc públic de lloguer
Les ponents van reclamar polítiques públiques integrals que abordin les causes profundes de l’exclusió, especialment en matèria d’habitatge, on van defensar l’ampliació del parc públic de lloguer com una mesura prioritària. Igualment, van demanar reforçar les polítiques de protecció a la infància, impulsar oportunitats per als joves i fomentar la participació comunitària com a eina essencial per construir una societat més cohesionada.
La presentació va reunir una setantena de representants d’institucions, administracions i entitats vinculades a l’àmbit social. Entre els assistents hi havia el regidor de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Jordi Mas; la Síndica de Greuges, Anna Martí, i la vicepresidenta del Consell Comarcal, Mireia Tarrats, entre altres responsables i professionals del sector
