Malgrat l’optimisme oficial mostrat pel primer ministre portuguès, Luís Montenegro, sobre la ràpida culminació del procés d’aprovació de l’Acord d’associació entre els microestats d’Andorra i San Marino amb la Unió Europea, la situació està, a hores d’ara, molt enverinada i paralitzada ‘sine die’. El mandatari portuguès va fer aquestes manifestacions amb motiu de la inauguració ahir del nou consolat del país lusità a Andorra.
D’un cantó, perquè la ratificació final per part d’Andorra penja d’un referèndum vinculant que desperta molts recels, ja que hi ha una part important de la població andorrana que es mostra contrària a “aquest” Acord d’associació negociat pel Govern de Xavier Espot amb Brussel·les. El principal partit de l’oposició, Concòrdia, s’hi ha posicionat obertament en contra.
De l’altre, perquè l’obligat consens europeu per aprovar el pacte amb els dos microestats xoca amb l’oposició de les autoritats de Bulgària, com s’ha constatat en l’última reunió del Grup EFTA, que ha de validar l’acord abans que arribi al Consell Europeu. I és que el Govern búlgar està molt emprenyat amb San Marino i, en conseqüència, no està disposat a facilitar que l’Acord d’associació prosperi.
Compra de la Banca di San Marino
Els fets que han desencadenat aquesta crisi es van originar l’any 2025, quan Starcom Holding -un potent grup inversor búlgar, presidit per l’empresari Assen Christov– va formalitzar un acord estratègic per adquirir el 51% de les accions de la Banca di San Marino, una de les entitats financeres més antigues i emblemàtiques del país. L’operació es va xifrar en uns 36,75 milions d’euros, i com a mostra de solvència i compromís amb els terminis establerts, la corporació búlgara va realitzar un dipòsit inicial d’aproximadament 15 milions d’euros en concepte de bestreta d’aquesta compra majoritària.
Tot i que els plans d’expansió del grup búlgar semblaven encarrilats, el procés d’adquisició del banc es va aturar de forma sobtada a causa d’una contundent intervenció per part de les autoritats reguladores, policials i judicials de San Marino. Els estaments oficials del microestat van procedir a bloquejar per complet l’operació mercantil i a decretar l’embargament i la congelació preventiva dels 15 milions que havien estat dipositats per Starcom Holding.
Sospites de blanqueig de capitals
Les raons que van portar San Marino a prendre aquesta dràstica decisió es van fonamentar en la troballa d’indicis de greus irregularitats financeres en el marc de les investigacions en curs, apuntant directament a sospites de corrupció privada, presumptes pràctiques de blanqueig de capitals i, sobretot, seriosos dubtes i incerteses al voltant de l’origen real i els moviments interns dels fons que s’estaven utilitzant per finançar aquesta operació bancària.
Davant d’aquest escenari d’acusacions i de bloqueig del capital invertit, la reacció de Starcom Holding no s’ha fet esperar i la companyia ha rebutjat des del primer moment i de manera categòrica qualsevol tipus de vinculació amb activitats il·lícites. La direcció de l’empresa defensa fermament que la documentació aportada compleix amb tots els estàndards i normatives legals, i acusa directament les autoritats sanmarineses d’haver actuat d’una forma completament arbitrària, injusta i il·legal, argumentant que s’ha boicotejat deliberadament una inversió estrangera legítima que hauria aportat estabilitat i capital al sector financer local.
Teoria conspirativa
Aquest encreuament de retrets ha provocat que el conflicte hagi transcendit ràpidament l’àmbit d’una disputa estrictament mercantil entre una empresa privada i un regulador estatal, adquirint una dimensió diplomàtica i geopolítica de primer ordre, en gran part pel pes econòmic de Starcom Holding, que s’ha consolidat com un dels consorcis inversors més grans de Bulgària.
A mesura que el cas ha anat escalant, la polèmica s’ha anat intoxicant, a causa de les ramificacions polítiques que han anat apareixent tant en els documents judicials del cas com en els acords i debats parlamentaris interns de San Marino. Des de diversos sectors polítics i judicials del microestat s’ha suggerit la inquietant hipòtesi que l’operació de compra de la Banca di San Marino no responia únicament a finalitats comercials, sinó que forma part d’una maniobra orquestrada per interessos búlgars per influir en les decisions i afers estratègics del petit país.
La sospita més delicada que s’ha posat sobre la taula és que mitjançant el control d’aquesta entitat bancària es pogués interferir o directament obstaculitzar el procés d’acostament i integració de San Marino a la Unió Europea, un procés històric clau per a l’esdevenidor econòmic i polític de la república. No obstant això, Starcom Holding s’ha defensat amb vehemència d’aquestes declaracions, titllant-les de teories conspiratives i negant rotundament haver tingut mai la intenció de torpedinar les aspiracions europees de San Marino o de barrejar la seva activitat empresarial amb objectius d’ingerència geopolítica.
Reclamen 150 milions d’euros
La situació ha viscut el seu episodi més crític el passat mes d’abril de 2026, quan Starcom Holding va decidir exhaurir les vies de negociació interna i va notificar de manera formal i irrevocable la seva intenció de presentar una demanda de caràcter internacional contra l’Estat de San Marino. El fòrum escollit per portar a terme aquest procés és el prestigiós Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), una institució arbitral dependent del Banc Mundial amb seu a Washington que s’encarrega d’emetre dictàmens d’obligat compliment en matèria de litigis sobre inversions internacionals.
En aquesta notificació judicial, l’empresa liderada per Assen Christov reclama a l’Estat de San Marino una indemnització de, com a mínim, 150 milions d’euros en concepte de danys, perjudicis i pèrdua d’oportunitats de negoci, una quantitat molt elevada per un país que només té 34.000 habitants i que suposaria un fort sotrac financer per a l’economia i els pressupostos públics del microestat en cas que l’arbitratge falli a favor del grup búlgar.
Via diplomàtica
Tot i la contundència i la gravetat d’aquest pas legal, que situa ambdues parts a les portes d’un judici internacional de llarga durada, fonts coneixedores del procés han manifestat que abans que es constitueixi formalment el tribunal d’arbitratge a Washington i s’iniciï la fase de vistes, encara resta oberta una última via diplomàtica i una finestra temporal reduïda per tractar de buscar una solució pactada o negociada que eviti un xoc de conseqüències imprevisibles per a la reputació d’ambdues parts, en un pols on San Marino manté la seva premissa de protegir el seu sistema financer de qualsevol ombra de dubte i Starcom Holding exigeix una restitució econòmica i moral immediata pel que consideren un atac injustificat als seus actius corporatius.
Fins que no es resolgui aquest enrevessat conflicte financer-polític és previsible que el Govern búlgar no aixequi la seva oposició a l’Acord d’associació dels dos microestats a la Unió Europea. La pròxima reunió del Consell Europeu està prevista pels pròxims 18-19 de juny, però abans que el “dossier” de San Marino i Andorra arribi la taula màxima de decisions ha de passar, prèviament, els filtres del Grup EFTA -on Bulgària, però també Alemanya, han presentat una “reserva d’estudi” i ha quedat aturat sine die– i del Comitè de Representants Permanents (Coreper).
Per tant, la previsió del primer ministre portuguès, Luís Montenegro, que l’Acord d’associació amb San Marino i Andorra es pugui tancar “en vuit dies” sembla més aviat un “wishful thinking”.
