El Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran han acordat un nou model de finançament singular que reforça l’autogovern aranès, garanteix més estabilitat financera i més capacitat de decisió per adaptar-se a les noves necessitats.
L’acord s’ha assolit aquest matí en el marc de la Comissió Bilateral extraordinària celebrada a Vielha i substitueix el model vigent des del 2019, que estava obsolet des del 2023 i s’havia anat prorrogant.
El nou sistema estableix una xifra base del Fons de Finançament Incondicionat per a l’any 2026 de 42,7 milions d’euros, fet que representa un increment de gairebé quatre milions d’euros més respecte a la quantitat transferida durant l’any 2025, i dotarà el Govern aranès d’un marc estable fins al 2030.
En aquest sentit, una de les novetats és la incorporació d’un mecanisme automàtic d’actualització anual, vinculat a la regla de despesa de les administracions públiques que donarà estabilitat al Conselh fins i tot en casos de pròrroga pressupostària.
Així mateix, a partir dels pressupostos del 2027, el nou model incorpora un fons addicional equivalent al 5% del Fons de Finançament Incondicionat de més de dos milions d’euros que es desplegarà al llarg de quatre anys i que es destinarà a impulsar polítiques pròpies del Conselh Generau d’Aran.
Compromís de legislatura
Pel conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, amb l’aprovació d’aquest nou sistema de finançament, el Govern compleix un “deute” i un “compromís” que el president Salvador Illa va assumir a l’inici de la legislatura.
Tal com ha explicat, aquest acord permetrà enfortir els serveis públics, la llengua, la cultura i impulsar polítiques d’habitatge, una de les prioritats de l’Executiu. Dalmau ha dit que amb aquest salt endavant s’aporta al Conselh Generau d’Aran “una major suficiència financera i una major corresponsabilitat en la participació dels tributs”.
Finalment, Dalmau també ha volgut enviar un missatge de “confiança i convicció” del Govern català amb el que ha de ser “l’autonomia institucional i política del Govern aranès” i en “la defensa compartida de la comunitat lingüística, cultural, política, cívica i institucional d’Aran”.
Finançament singular
Per la seva banda, la síndica d’Aran, Maria Vergés, ha explicat “que la Val d’Aran disposi d’un sistema de finançament singular representa un pas històric per consolidar la nostra autonomia política i per garantir que les decisions sobre les necessitats de la ciutadania es puguin prendre des de la proximitat i amb els recursos necessaris”.
Vergés ha destacat que “el reconeixement de la corresponsabilitat financera del Conselh Generau és la base per poder exercir un autogovern real i efectiu”.
La síndica ha afegit que “la Val d’Aran pugui participar dels tributs de la Generalitat és un fet sense precedents en la història de l’autogovern aranès que ha de servir per garantir serveis i prestacions a la ciutadania aranesa”.
Aquest mecanisme de participació tributària representa, segons Vergés, “el primer pas tangible per desenvolupar completament el sistema de finançament específic previst a la Llei d’Aran, i suposa reconèixer la maduresa política i institucional d’Aran”.
Vergés també ha manifestat que “el salt qualitatiu i quantitatiu que duem a terme amb aquest nou sistema és substancial; hi ha una millora dels recursos i també una millora de la coordinació i del reconeixement entre institucions”.
Més corresponsabilitat fiscal
Un dels altres aspectes destacats de l’acord és la incorporació d’una clàusula específica per estudiar la participació de la institució aranesa en tributs de la Generalitat, especialment en l’IRPF i altres impostos vinculats a competències pròpies.
Un primer exemple d’aquest avenç és l’impost d’estades en establiments turístics. El passat mes de novembre de 2025, Dalmau i Vergés van anunciar al Parlament un acord històric pel qual el Conselh passa a percebre la totalitat dels ingressos del Fons pel Foment del Turisme que abans estaven gestionats per la Generalitat al territori d’Aran.
Garantia dels serveis públics i impuls de projectes estratègics
Finalment, amb aquest acord també es blinda el suport econòmic de la Generalitat a serveis públics essencials com són la salut i els drets socials per tal de poder donar una atenció pública adequada a les necessitats actuals de la Val d’Aran.
Alhora, el Govern també es compromet a seguir treballant per desencallar projectes llargament reivindicats al territori aranès, com l’ampliació i reforma de l’Espitau Val d’Aran o el futur centre cultural.
