La Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha donat per finalitzada la tercera intervenció arqueològica per localitzar la fossa de l’Hostal d’Aidí, al municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), sense que els treballs hagin permès confirmar-ne la ubicació. L’actuació s’ha dut a terme simultàniament amb una altra excavació a la fossa del Prat del Rector, al terme municipal de la Guingueta d’Àneu, també sense resultats positius.
Les noves recerques documentals, la revisió d’hipòtesis anteriors i la delimitació d’una nova àrea d’excavació no han permès localitzar les restes humanes vinculades a la fossa de l’Hostal d’Aidí, considerada un dels espais més significatius de la memòria democràtica a Catalunya per la gravetat dels fets documentats i pel fort impacte que encara avui manté entre les famílies i el territori.
Segons l’informe elaborat per l’equip arqueològic, els resultats obtinguts reforcen dues hipòtesis principals. La primera apunta que la fossa podria no trobar-se exactament als punts excavats a causa de les importants transformacions del paisatge durant les darreres dècades. Tant els canvis naturals com la construcció de la carretera l’any 1986 haurien alterat l’orografia de la zona i fet desaparèixer punts de referència utilitzats pels testimonis. La segona hipòtesi planteja que la fossa hagi estat destruïda o alterada per diversos episodis, com els treballs forestals continuats, les riuades de 1960 i 1982 o, especialment, les obres de construcció de la carretera, que podrien haver afectat directament l’espai d’enterrament o haver-lo deixat sota l’actual traçat viari.
Casos especialment cruels
El cas de l’Hostal d’Aidí és considerat paradigmàtic de la repressió franquista al Pallars Sobirà. L’abril de 1938, les tropes franquistes del Cos d’Exèrcit de Navarra van ocupar bona part de la comarca, que va quedar dividida i convertida en línia de front durant nou mesos. En aquest context, efectius de la 62a Divisió franquista, sota el comandament del general Antonio Sagardía Ramos, van exercir una intensa repressió sobre la població civil.
Segons la documentació històrica, 67 civils del Pallars Sobirà van ser executats sense judici previ en represàlia per accions guerrilleres republicanes. Un dels episodis més greus va tenir lloc els dies 23 i 24 de maig de 1938, quan nou persones van ser detingudes als seus domicilis, traslladades, torturades i assassinades a l’entorn de l’Hostal d’Aidí. Les víctimes eren Celestí Berné i Català, Josep Berné i Català, Maria Barrós i Mauri, Jaume Nat i Canut, Benjamí Eduard Serís i Semino, Josep Palobat i Montané, Martina Ribó i Millà, Nativitat Ginestà i Ribó i Gertrudis Comenge i Fortet, veïns d’Unarre, Escalarre i València d’Àneu. Diverses d’aquestes persones van ser executades en substitució de familiars que havien fugit, i la recerca històrica recull també casos especialment cruels, com el d’una dona embarassada i el d’una altra víctima que hauria estat violada abans de ser assassinada.
L’historiador Manuel Gimeno va documentar que els detinguts van ser retinguts inicialment en un local d’Esterri d’Àneu i traslladats l’endemà en camió en direcció a Llavorsí, malgrat que oficialment s’havia comunicat que serien conduïts a Sort. Segons la documentació disponible, el vehicle va patir una avaria i els presoners van ser tancats a l’Hostal d’Aidí abans de ser conduïts a un indret proper conegut com l’Enraiador, on haurien estat executats i enterrats.
Deu anys de recerca
La recerca per localitzar la fossa s’ha mantingut activa durant l’última dècada. La primera intervenció, l’any 2016, es va impulsar arran de la petició d’una de les famílies a través de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya i va incloure una prospecció geofísica i una primera excavació arqueològica. El 2023, en el marc del Pla de Fosses de Catalunya, es va ampliar l’àrea de treball al sector nord de la zona ja intervinguda, també sense èxit. La tercera campanya, aquest 2026, es va iniciar gràcies a noves informacions aportades per persones vinculades a les famílies, però tampoc no ha permès confirmar la ubicació de la fossa.
La Direcció General de Memòria Democràtica continua desenvolupant una tasca sostinguda de documentació i investigació sobre aquest cas i sobre la repressió franquista al territori. El gener de 2024 ja va organitzar a Llavorsí un acte públic per informar la ciutadania i els familiars sobre els avenços de les actuacions realitzades fins aleshores.
Paral·lelament, la campanya arqueològica d’aquest abril també ha inclòs una intervenció a la fossa del Prat del Rector, originada el 13 de juliol de 1938 en el mateix context repressiu. Els treballs tampoc no han donat resultats positius. Segons la documentació disponible, en aquest indret hi podrien estar enterrades les restes de Joan Mañac, d’Alins, i Josep Tolsau Cortina.
