El 9 de maig, Dia d’Europa, de l’any 2017 va obrir la seva presència en l’univers digital el diari LA VALIRA, especialitzat en informació dels Pirineus i d’Andorra. Avui, per tant, celebrem el nostre 9è aniversari.
La data escollida per inaugurar LA VALIRA no va ser decidida a l’atzar: va obeir a la ferma voluntat editorial d’imbricar aquest territori -fortament castigat, des del Tractat dels Pirineus (1659), per l’efecte frontera- en la nova dimensió de la Unió Europea. I res millor que fer-ho un 9 de maig, per deixar ben palès el compromís editorial europeista d’aquesta publicació.
La columna vertebral
LA VALIRA considera que els Pirineus no són frontera: són la columna vertebral d’un ample espai a banda i banda de les carenes, que abraça tres països -Catalunya, Andorra i Occitània- i quatre llengües predominants que coexisteixen pacíficament: català, aranès-occità, espanyol i francès (també el portuguès a Andorra), totes elles d’arrel llatina i, per tant, germanes. Aquesta cadena de muntanyes és l’eix central de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
LA VALIRA és un mitjà de comunicació que abandera les causes progressistes de l’ideal europeu (Estat del Benestar, lluita contra les desigualtats socials, defensa del medi ambient, feminisme, antifeixisme, llibertat d’expressió, respecte a les minories…) i defensa les conquestes democràtiques assolides, en pugna històrica amb les forces reaccionàries. En aquest sentit, estem cofois d’haver contribuït i acompanyat els avenços assolits pels territoris pirinencs, en aquests últims nou anys, contra una de les xacres endèmiques d’aquestes valls: el caciquisme i el clientelisme polític, arrel del drama de la despoblació i la depressió econòmica patit durant els segles XIX i XX. Una batalla, però, que encara no està acabada i que cal continuar lliurant.
Un territori de moda
En l’actualitat, els Pirineus reviuen i estan de moda. El dinamisme de les seves principals ciutats -Andorra la Vella, la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Tremp, Vielha…)- està canviant la fisomia d’aquestes contrades, tradicionalment oblidades i marginades. La millora de les comunicacions, encara insuficient, i la revalorització del medi ambient fan que sigui un territori atractiu per visitar, emprendre i habitar-hi amb una gran qualitat de vida.
Els flagells de la despoblació i de l’envelliment es combaten injectant saba nova a la demografia. Hi ha tants pobles i nuclis abandonats que cal restaurar i rehabitar! Els Pirineus tenen riquíssims recursos naturals que, sàviament gestionats, poden fixar nova població en aquestes magnífiques valls.
Andorra és Europa
Aquest 9 de maig, Dia d’Europa, també té un regust amarg. Andorra, de qui respecto i valoro la seva coratjosa independència, encara no és membre de ple dret de la Unió Europea ni d’organismes que validen la qualitat democràtica i social d’un país, com l’Organització Internacional del Treball (OIT). Són assignatures pendents que la societat andorrana ha d’afrontar sense por.
L’Acord d’Associació amb la Unió Europea, feixugament negociat amb Brussel·les, que supera el vell acord duaner de l’any 1990, és un pas important, però totalment insuficient. Els andorrans del segle XXI han de tenir el coratge i la visió estratègica d’integrar-se i participar plenament en aquest apassionant projecte col·lectiu que és la construcció dels Estats Units d’Europa.
Les últimes fronteres
Les duanes de la Farga de Moles i del Pas de la Casa són una rèmora ridícula de temps passats i periclitats. Després de l’acord assolit entre Espanya i el Regne Unit sobre Gibraltar, les dues fronteres d’Andorra són els únics obstacles que trobem per anar lliurement des de l’extrem sud del continent europeu fins al Cap Nord. Entrar a l’Espai Schengen hauria de ser una prioritat del Govern d’Andorra per evitar la vergonyosa aplicació del sistema de control Entry/Exit.
El papa Lleó XIV és una persona intel·ligent que, a més, ha demostrat la valentia de confrontar l’impresentable i perillós president dels Estats Units, Donald Trump. Per això, hauria d’assumir i esmenar l’anacronisme i la contradicció que significa per a l’Església catòlica i el Vaticà la pervivència del coprincipat d’Andorra, que exerceix a través del bisbe d’Urgell. En el segle XXI, i en una societat europeïtzada, no té cap sentit que la prefectura d’un Estat recaigui en mans d’un prelat.
No és qüestió de conflictivitzar la legítima reivindicació de les dones andorranes de poder tenir dret al seu propi cos i a l’avortament, com tenen la resta de les seves congèneres europees. Es tracta de retornar la plena sobirania del país als seus habitants, com passa en les societats democràtiques madures.
República dels Estats Units d’Europa
La recent visita a Andorra de l’altre copríncep, el president francès Emmanuel Macron, va resultar, en el fons, patètica. És un càrrec que li ha arribat per les giragonses històriques de l’antic comtat de Foix, però que li cau molt lluny i que exerceix més com un tràmit administratiu que com una veritable responsabilitat envers les inquietuds i els anhels dels andorrans. L’altre dia, Macron semblava més un turista VIP que no pas el cap de l’Estat que li atorga la Constitució.
Andorra ha d’esdevenir una República dels Estats Units d’Europa i LA VALIRA defensa aquesta opció institucional, si aquesta és la voluntat política de la seva població. Però, per arribar-hi, cal enderrocar alguns murs existents.
El mur de la nacionalitat
Per començar, la fal·làcia de la nacionalitat i el dret a vot. Al país hi viuen unes 90.000 persones, de les quals només 40.000 tenen el passaport andorrà. Aquesta setmana passada, el Consell General va debatre i aprovar alguns retocs a la Llei de Nacionalitat vigent, però no va tocar el principal condicionant per poder accedir la nacionalitat: acreditar la residència durant un mínim de 20 anys.
Tampoc va aixecar la prohibició de la doble nacionalitat, fet que provoca que molts andorrans de dret no vulguin obtenir el passaport. En aquest món globalitzat, sense formar part de la Unió Europea ni de l’Espai Schengen, tenir la nacionalitat andorrana tanca més portes que no pas n’obre.
“Apartheid” polític i social
Tot plegat fa que s’hagi creat una inacceptable Andorra dual: la dels nacionals, que és minoritària, i la dels estrangers, que és majoritària. Això fa que els processos electorals (comunals i generals) estiguin viciats de base i generin, a la pràctica, un abominable “apartheid” polític i social: només poden votar i, en conseqüència, accedir a càrrecs públics, aquells que tenen el passaport andorrà, encara que siguin una minoria. Per exemple, l’actual cap de Govern, Xavier Espot, ostenta el càrrec amb el migrat suport a les urnes de només 6.000 ciutadans.
LA VALIRA rebutja i denuncia aquesta greu anomalia democràtica. També esperonem i fem costat a totes les lluites que estan sorgint i s’estan organitzant per la millora de la societat andorrana (habitatge, defensa de l’ecologia, drets de les dones, sindicació, respecte a les comunitats migrants…).
El far dels Pirineus
És un “miracle” que s’hagi implantat i hagi prosperat al cor dels Pirineus una societat de 90.000 persones. Per la seva potència, hauria de ser el far i la capital d’aquest extens territori que va de la Val d’Aran al Ripollès i de l’Alta Garona als Pirineus Orientals. Però, per fer-ho, cal que obri a tots els pirinencs les caduques fronteres que la mantenen tancada.
L’any vinent se celebren eleccions generals a Andorra, país on sempre ha governat la dreta, excepte el breu parèntesi del socialdemòcrata Jaume Bartumeu (2009-11), a qui els poders fàctics i caciquils van fer la vida impossible, fins que van aconseguir fer-lo caure. Després de 16 anys de govern de DA, s’acosta el moment d’un canvi d’aires.
LA VALIRA està i estarà al costat de les forces progressistes andorranes, amb l’objectiu que puguin obtenir la victòria a les urnes. De la mateixa manera, l’any vinent també hi ha eleccions municipals a Catalunya i ajudarem que els actuals ajuntaments progressistes que hi ha a l’Aran i a les comarques pirinenques puguin defensar les posicions conquerides i continuar treballant per aquest joiós renaixement de l’alta muntanya.
El vell i bell Pirineu és terra de futur i de canvi i LA VALIRA vol ser el mitjà que impulsi aquesta resurrecció, justa i necessària. Llarga vida a LA VALIRA! Gràcies per llegir-nos i seguir-nos!
