Un resident de Guils de Cerdanya ha presentat una queixa davant la Síndica de Greuges de Catalunya després que el Departament de Territori li hagi denegat la gratuïtat del túnel del Cadí destinada als habitants de la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Berguedà. Tot i viure de manera permanent al municipi cerdà, l’afectat assegura que ha quedat exclòs de la bonificació pel fet de teletreballar per a una empresa ubicada fora d’aquestes tres comarques.
El veí, Ramon Acedo, denuncia que aquesta situació afecta cada vegada més persones que han decidit establir-se al Pirineu mantenint la seva activitat laboral en modalitat de teletreball. Segons explica, el nou decret que regula aquest avantatge per als residents incorpora uns requisits que, a la pràctica, deixen fora els professionals que treballen remotament per empreses amb seu en altres territoris. Considera que aquesta interpretació crea una discriminació entre residents i lamenta que se’ls limiti l’accés a una ajuda vinculada a la mobilitat, malgrat viure tot l’any a la comarca, tributar-hi i tenir-hi la família arrelada.
Ús confús de la normativa
Per aquest motiu, segons informa Ràdio Seu, Acedo ha traslladat el cas a la Síndica de Greuges argumentant una possible manca de seguretat jurídica i un ús confús de la normativa. Segons sosté, la informació publicada al web oficial de Territori indica que poden optar a la gratuïtat les persones residents amb fills escolaritzats a la Cerdanya, l’Alt Urgell o el Berguedà, sense especificar inicialment aquesta limitació vinculada al lloc on es troba l’empresa.
En el seu cas concret, explica que fa cinc anys que viu a Guils de Cerdanya i que la seva filla està escolaritzada en un centre públic de la comarca. Tot i això, la renovació del descompte li ha estat rebutjada arran del que estableix l’article 1.3 del Decret 420/2024, que fixa com a requisit treballar per a una empresa situada dins d’algun municipi de les tres comarques beneficiades. Com que la companyia per a la qual presta serveis té la seu fora d’aquest àmbit territorial, la seva sol·licitud ha estat desestimada.
L’afectat considera que aquest criteri penalitza les persones que treballen i contribueixen econòmicament des del territori mitjançant el teletreball, mentre que altres perfils sense activitat laboral podrien accedir igualment a la bonificació. En aquest sentit, defensa que les administracions impulsen des de fa temps mesures per afavorir el repoblament rural i el treball a distància, una estratègia que, segons diu, entra en contradicció amb les noves condicions aplicades a la gratuïtat del túnel del Cadí.
A més, recorda que tant el Govern espanyol com la Generalitat han defensat recentment polítiques per fomentar el teletreball i reduir desplaçaments per motius energètics i ambientals. Per això, reclama que el criteri de “mobilitat obligada” tingui en compte la realitat actual dels residents permanents de la muntanya, independentment de la ubicació física de l’empresa per a la qual treballen.
