L’empresa CEVASA ha iniciat els treballs d’enderroc de l’antiga caserna militar situada a la part alta de Castellciutat, en un pas previ clau per a la futura transformació urbanística de la zona. L’actuació forma part del projecte de rehabilitació de l’espai, que durant anys ha estat abandonat i afectat per nombrosos actes vandàlics.
Els terrenys, compartits entre aquesta empresa i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, estan subjectes a un acord vigent des del 2019 que atribueix a CEVASA les tasques de neteja i condicionament del recinte. Aquest procés inclou la demolició de les antigues instal·lacions militars, actualment molt deteriorades.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha subratllat la importància d’aquesta intervenció, que considera “imprescindible” per recuperar un espai degradat i per redefinir la imatge del municipi. Segons el batlle, la desaparició de la caserna comportarà un canvi significatiu en el perfil paisatgístic de Castellciutat, ja que l’edifici ha dominat durant dècades la part alta del nucli.
En declaracions al programa Fil Directe de RàdioSeu, Barrera ha explicat que l’estat actual de les instal·lacions era “molt deficient” després d’anys d’abandonament. Durant aquest temps, l’espai ha estat escenari habitual de botellons, actes incívics i vandalisme. Alguns edificis, com el que havia acollit l’Escola d’Hostaleria Joviat, han quedat “completament destrossats”, malgrat haver estat en bon estat i en ús fins fa uns anys. També l’antic hotel, que mai no es va acabar, presenta un elevat grau de degradació.
Per evitar nous episodis d’incivisme, el consistori preveu implementar mesures de seguretat que impedeixin l’accés al recinte mentre no s’hi desenvolupin les obres de transformació.
L’inici dels enderrocs coincideix amb un altre pas administratiu rellevant: la previsió que la Comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu aprovi definitivament el nou vial d’accés a Castellciutat. Aquesta infraestructura, vinculada al desenvolupament de la Ciutadella, connectarà la carretera N-260 amb la zona del Rastillo i el carrer dels Terrats, millorant així la mobilitat i l’accés al sector.
Un enclavament militar amb segles d’història
La intervenció actual s’emmarca en un indret amb una llarga trajectòria històrica. Els turons de Castellciutat han estat fortificats des de l’antiguitat, possiblement ja en època romana, i han tingut un paper estratègic al llarg dels segles. El castell va esdevenir residència dels comtes d’Urgell a partir del segle IX i, posteriorment, es va reforçar i ampliar en diverses etapes.
Especialment significativa va ser la transformació dels segles XVII i XVIII, quan es va adaptar a les necessitats militars modernes amb la construcció de baluards defensius. La fortalesa també va tenir protagonisme en conflictes com la Guerra de Successió i les Guerres Carlines.
Ja al segle XX, l’espai es va reutilitzar com a caserna militar, funció que va mantenir fins a la segona meitat del segle, amb períodes d’abandonament posteriors. Aquí hi va tenir la seva base el Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, fins que va ser traslladat a l’aquarterament de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). Amb el temps, una part del recinte es va reconvertir en hotel i escola d’hostaleria, tot i que moltes instal·lacions han quedat en desús i degradades.
A més del seu valor patrimonial, l’indret conserva una forta càrrega simbòlica per a moltes persones que hi van viure o servir, i que en recorden les experiències personals lligades a la vida militar i a l’entorn del Pirineu.
Dedicat al general Juan Bautista Sánchez
L’antic quarter portava el nom del general Juan Bautista Sánchez González, nascut el 1893 a Granada. Amb una llarga trajectòria militar, va participar en campanyes al Marroc i en episodis destacats de la Guerra Civil espanyola, com les batalles de Brunete, Terol i l’Ebre. El 1939 va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes i aquell mateix any va ser ascendit a general.
Posteriorment, el 1949, va ser nomenat Capità General de Catalunya, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1957 a Puigcerdà, oficialment a causa d’un atac de cor. De conviccions monàrquiques, defensava la restauració borbònica, en un context polític de fortes tensions dins del règim franquista.
