El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la causa coneguda com la “connexió Maracaibo”, que investigava un presumpte cas de blanqueig de capitals procedents del petroli veneçolà a través de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Aquest cas havia estat un dels principals arguments per justificar la intervenció i destrucció del banc, l’any 2015.
La investigació es va iniciar a partir d’una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, liderada pel fiscal José Grinda, que apuntava a una trama de ciutadans veneçolans que haurien blanquejat fins a 4.350 milions de dòlars. Els diners, suposadament provinents d’un frau vinculat a la petroliera estatal PDVSA, s’haurien canalitzat a través de crèdits i operacions financeres internacionals, i s’haurien dipositat temporalment a la BPA, abans de ser transferits a altres jurisdiccions.
Segons la investigació, els fons estaven relacionats amb una operació anomenada Atlantic/Violet i amb una trama internacional més àmplia (Money Flight o Money Garden), que implicava diversos països i institucions financeres. En aquest context, la BPA apareixia com una peça més en el suposat esquema de blanqueig.
No obstant això, la clau de l’arxivament és que la justícia veneçolana ja havia investigat aquesta mateixa operació i la va tancar el 2023, concloent que el crèdit analitzat s’havia concedit legalment. Això elimina el “delicte antecedent” necessari per sostenir el blanqueig de capitals. Davant d’això, el magistrat Santiago Pedraz considera que no es pot continuar la investigació i fins i tot suggereix que la causa tenia un caràcter massa especulatiu.
El principal investigat en aquesta causa, l’empresari veneçolà Alejandro Betancourt, vinculat a negocis energètics, ha estat recentment posat en llibertat per les autoritats del Regne Unit.
Els clients xinesos de CaixaBank
Per la seva banda, un jutjat de Madrid ha determinat, a instàncies del Ministeri Fiscal, l’arxivament de les actuacions contra CaixaBank i l’exresponsable de compliment normatiu de l’entitat. La resolució d’arxivament subratlla com a motius l’eficàcia del model de compliance de CaixaBank i la cultura de compliment normatiu del banc. Així mateix, al llarg del procés s’ha acordat l’arxivament de les actuacions contra cinc empleats de l’entitat.
El procés va començar l’abril de 2018, quan la Fiscalia Anticorrupció va iniciar accions contra CaixaBank, l’exresponsable de compliment normatiu de l’entitat i 11 empleats per uns fets presumptament constitutius d’un delicte de blanqueig de capitals, en relació amb l’activitat duta a terme en 10 oficines de CaixaBank a Madrid per presumptes membres d’organitzacions formades per persones de nacionalitat xinesa que, segons les autoritats, haurien defraudat importants quantitats a la Hisenda Pública durant els anys 2011 a 2015. Amb l’arxivament queda clarificada l’absència de responsabilitat penal de CaixaBank en els fets investigats.
El paral·lelisme entre la justícia espanyola i l’andorrana pel que fa a CaixaBank i BPA ofereix una comparació escruixidora. En el cas d’Espanya, el jutge ha arxivat les acusacions de blanqueig contra els empleats i directius de Caixabank, en apreciar que l’entitat compta amb estrictes controls de compliance. És el mateix que havia certificat l’empresa KPMG en totes les seves auditories sobre la BPA.
Tant CaixaBank com BPA estaven acusades de, suposadament, blanquejar diners de ciutadans i empresaris xinesos. Amb una substancial diferència: la justícia espanyola ha exonerat CaixaBank, mentre que la justícia andorrana va condemnar l’any passat 18 exdirectius i exempleats de BPA a 84 anys de presó i 66 milions de multes per uns fets idèntics. Amb l’agreujant que aquest judici tenia el seu origen en un sumari instruït a Espanya (cas Gao Ping) que encara no ha estat jutjat ni sentenciat per l’Audiència Nacional i que el frau fiscal no va ser tipificat com a delicte a Andorra fins a l’any 2010.
