El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 7 anys de presó per als dos homes enxampats amb 13.382 pastilles d’èxtasi quan circulaven en cotxe pel pas fronterer de la Val d’Aran, el 2024. El TSJC va desestimar a finals d’any el recurs d’apel·lació presentat pels dos acusats contra la sentència de l’Audiència de Lleida i ara el Suprem ha inadmès el recurs de cassació interposat pel conductor del vehicle, el qual va declarar que no sabia res de la droga. Durant el judici, el passatger del vehicle va reconèixer que duia estupefaents dins una maleta i en va exculpar el conductor del cotxe. Malgrat això, el Suprem rebutja aquesta hipòtesi i conclou que el més “lògic” és que la droga fos dels dos. La resolució judicial ja és ferma.
La policia espanyola va aturar el vehicle el 3 de maig del 2024 al pas fronterer de Melles-Pònt de Rei, a Les. Inicialment, la policia els va arrestar perquè es van identificar amb documentació falsa i el conductor no tenia carnet, però posteriorment els agents van registrar el vehicle i hi van localitzar milers de pastilles de colors, en diverses bosses envasades al buit, ocultes entre la roba d’una maleta que hi havia al maleter. La quantitat d’èxtasi confiscada superava els sis quilos i estava valorada en més de 330.000 euros.
Durant el judici a l’Audiència de Lleida, el passatger del vehicle va declarar que havia recollit la maleta a París en un moment en què “no estava conscient perquè anava drogat” i que va acceptar transportar la droga entre França i Alacant. L’home que conduïa el vehicle va assegurar que desconeixia que dugués estupefaents amagats en una maleta i va insistir que ell se n’anava de vacances a Alacant i que únicament s’havia posat d’acord amb l’altre individu per viatjar plegats.
Pena de multa de 666.076 euros per a cadascun
Malgrat la confessió del primer acusat i l’exculpació de l’altre, la Fiscalia va mantenir la petició de més de 8 anys de presó i 1,3 milions d’euros de multa per als dos processats amb l’argument que pretenien introduir la droga “a canvi de diners”. Finalment, l’Audiència de Lleida els va condemnar el juliol passat a 7 anys de presó i a 666.076 euros de multa per sengles delictes contra la salut pública de substàncies que causen un dany greu a la salut i destinades al tràfic a tercers.
L’Audiència de Lleida va considerar que la versió dels acusats estava “mancada de coherència i de racionalitat”. Entre altres qüestions, el tribunal apuntava que el fet que es mostressin “nerviosos” i els “tremolessin les mans” quan els va aturar la policia, i que s’identifiquessin amb documents falsos, “constitueixen paràmetres de conducta altament indicatius que ambdós coneixien el contingut il·lícit de la maleta”. A més, recordava que els van intervenir més de 2.100 euros que no van poder justificar.
El TSJC i el Tribunal Suprem desestimen els recursos
L’advocada de la defensa va presentar un recurs d’apel·lació davant el TSJC, entre altres motius, perquè apreciava errors en l’apreciació de la prova i una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. El TSJC, però, el va desestimar i va confirmar la resolució de l’Audiència. Un dels tres magistrats del TSJC, però, va emetre un vot particular perquè no veia prou acreditat que el conductor tingués coneixement del contingut de la maleta i considerava que caldria haver estimat el seu recurs.
Finalment, la defensa del conductor del vehicle va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en el qual insistia que no hi havia prou proves que l’incriminessin i que la seva condemna es basava “en una acumulació d’indicis dèbils, insuficients per concloure que coneixia el contingut de la maleta que duia al seu vehicle“. A més, recordava que el passatger del cotxe “va assumir de forma expressa i directa la seva responsabilitat sobre el contingut de la maleta, exculpant-lo de forma clara”.
La Sala Penal del Suprem, però, ha inadmès el recurs amb l’argument que “la conclusió o convicció assolida que l’acusat també era posseïdor de la droga resulta la més ajustada a la lògica i a l’experiència” i que “la remota eventualitat que no hi tingués res a veure, tenint en compte els indicis, no és lògica amb la dinàmica dels fets ni d’acord amb les màximes de l’experiència”. El cas ja no es pot recórrer més en la via judicial ordinària i la decisió del TSJC s’ha d’executar definitivament.
