Cap a on va Europa? Cap a on va el Món? El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, ara fa 14 mesos, ha portat la humanitat als peus de l’abisme. La guerra desfermada per Israel i els Estats Units contra l’Iran pot degenerar, d’un moment a l’altre, en una conflagració atòmica: seria la fi de tots. L’economia mundial està abocada, de manera imminent, a una crisi horripilant, provocada per l’esclat inflacionista i la penúria d’hidrocarburs.
En l’horitzó només hi ha un bri d’esperança: les eleccions nord-americanes del pròxim 3 de novembre (midterm), quan es renovaran els 435 escons de la Cambra de Representants i un terç del Senat. Una victòria del Partit Demòcrata deixaria Donald Trump amb les mans lligades i amb la possibilitat d’encetar contra ell un merescut procediment d’impeachment. Però la clau és saber com arribaran els Estats Units i el planeta –si és que hi arribem– a aquesta cita amb les urnes.
El populisme de dretes, si guanya, sempre acaba igual: amb l’imperi de la força bruta sobre la raó, amb la repressió de l’oposició, amb la demolició de la democràcia, amb la conculcació dels drets humans i amb la utilització del braç militar contra la població civil. El trumpisme és el màxim exponent, al segle XXI, d’aquesta perversió política que atempta contra l’avenç de la civilització.
La guerra és el principal enemic de la humanitat. Les agressions militars de Vladímir Putin contra Ucraïna i de Benjamin Netanyahu i Donald Trump contra l’Iran, encara que semblin molt distants, segueixen un mateix patró: han estat declarades de manera unilateral, a traïció, i tenen un afany territorial expansionista, a més del control de recursos estratègics.
No podem deixar el destí del Món en mans de criminals i de genocides que, si els convé pels seus interessos mesquins, també ens matarien a tots. Hem de crear el gran Partit de la Pau, que uneixi la gent de tots colors que creu que l’amor, el diàleg i l’empatia són les armes per guanyar el combat en la construcció d’una societat fraternal, pròspera i igualitària.
Encara que l’actual escenari de guerres -les de l’Orient Mitjà i Ucraïna, principalment- ens enfonsi en la desmoralització i el pessimisme sobre la condició humana, no hem de defallir en les nostres idees i els nostres ideals. Al contrari, és el moment de mostrar més convicció en el pervindre lluminós i cert d’una humanitat vivint en pau i harmonia.
Som una aclaparadora majoria social en el planeta que rebutja les guerres i la violència com a mètode per dirimir les diferències -de vegades, justificades i inevitables- entre uns i altres. Per experiència històrica ja sabem quin és l’altíssim i desgraciat preu a pagar per les conflagracions bèl·liques (morts, ferits, destrucció, dolor, terror…) i ha arribat el moment de dir prou a aquesta aberració criminal i genocida.
Les 167 nenes assassinades per un míssil Tomahawk a l’escola de Minab són el paradigma d’aquesta ridícula i execrable pulsió assassina que avui exemplifiquen Benjamin Netanyahu, Donald Trump i Vladímir Putin. La mort d’aquests infants hauria d’estar en el frontispici de la infàmia del segle XXI.
Fer la guerra és “antic” i desfasat. Ja no està de moda, encara que les xarxes socials -en especial, X d’Elon Musk– es dediquin a fomentar i estendre l’odi. Hem arribat a un punt en l’evolució humana que la violència organitzada entre grups i països està mal vista. Els exèrcits i tot allò que comporten són una rèmora del passat que no s’adiu amb la consciència i el sentiment pacifista que floreix en el cor de les persones.
Evidentment, les guerres -ara i des de sempre- són un gran negoci que beneficia, sobretot, els accionistes i directius de les grans empreses d’armament. Ells són els primers interessats en què els éssers humans ens barallem i ens matem: Lockheed Martin, Raytheon Technologies, Northrop Grumman, General Dynamics, BAE Systems, Rafael Advanced Defense Systems, Palantir…
Tenen al seu servei un grapat de polítics corruptibles i corruptes i de poderosos “lobbies” d’influència que s’encarreguen d’intoxicar i d’enverinar les relacions entre els països per poder vendre els seus sofisticats i caríssims productes. Però tinc una mala notícia per aquests fabricants i mercaders de la mort: el seu negoci està condemnat, més d’hora que tard, al fracàs i a la fallida.
La gent no es vol matar ni vol patir els estralls de la guerra. Només tenim la desgràcia que una part dels votants d’Israel, els Estats Units i Rússia van decidir entronitzar en el poder tres psicòpates amorals, absolutament insensibles al dolor aliè que provoquen amb les seves pulsions bèl·liques i genocides.
Tots tenim el convenciment que sense Benjamin Netanyahu, Donald Trump i Vladímir Putin, el Món seria molt diferent i millor. Només són tres persones dels 8.000 milions d’habitants que vivim en el planeta. Per això hem de respondre a la seva bogeria assassina amb la força aclaparadora de la raó i de l’amor.
Amb serenor i fermesa, el Partit de la Pau ha de confrontar i derrotar els promotors de les guerres i els seus còmplices. No són dignes de representar l’espècie humana i els hem de foragitar del poder que detenen. Com? Amb mobilitzacions massives i amb l’acció concertada dels polítics i dels organismes internacionals compromesos en la causa suprema de la pau.
Al Món, a cada país, a cada ciutat, a cada barri i a cada poble hi ha molts, milions de problemes i conflictes, petits o més complicats. Cadascú té els seus i la nostra obligació cívica és treballar per resoldre’s, per la via del diàleg, la negociació, el consens, la democràcia i la justícia. Mai més per les armes mortíferes.
Els humans fa milers d’anys que ens estem barallant i matant. Ja cansa, ja n’hi ha prou.
