Andorra ja té dibuixat el full de ruta que una part significativa de la ciutadania imagina per a l’any 2050. El procés participatiu “Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia” ha situat la sobirania energètica com un dels pilars estratègics del país, en un context de transformació global i de creixent incertesa.
Amb la participació de 240 ciutadans, les conclusions no defineixen tant el camí com el destí: una Andorra menys dependent de l’exterior, amb capacitat per generar la seva pròpia energia a partir de fonts renovables i amb un model sostenible que prioritzi el medi ambient per sobre del creixement econòmic descontrolat.
Segons el president del comitè rector del procés participatiu, Manel Riera, l’objectiu no era proposar mesures concretes, sinó “definir quins escenaris de futur volem”. En aquesta línia, la presidenta del comitè, Elisenda Vives, ha remarcat que el país ha d’assolir una transició energètica que “ja s’hauria d’haver iniciat amb més decisió”. Menys dependència exterior i més renovables
Una de les idees més contundents sorgides del procés és la necessitat d’una Andorra energèticament sobirana, amb una reducció significativa de la dependència exterior. Això implica apostar decididament per les energies renovables i garantir que aquesta transformació sigui accessible per a tota la ciutadania.
El plantejament va més enllà de l’energia: situa la sostenibilitat com a criteri transversal de totes les polítiques públiques. Així, es defensa un model de país que estableixi límits clars al creixement en funció dels recursos disponibles i que protegeixi el patrimoni natural com un actiu clau.
Vincular la immigració al mercat laboral
En paral·lel, el dret a un habitatge digne continua sent una de les principals preocupacions. L’assemblea aposta per posar fi a l’especulació immobiliària abans del 2050, sense vulnerar la propietat privada.
També es planteja limitar el creixement demogràfic segons la capacitat de càrrega del territori i vincular la immigració al mercat laboral. Aquest enfocament s’acompanya d’un model territorial que freni la construcció excessiva i preservi l’entorn natural i arquitectònic.
En l’àmbit econòmic, la proposta passa per diversificar sectors i reduir la dependència del turisme massiu, apostant per activitats de més valor afegit i sostenibles. El sector primari recupera protagonisme, mentre que el turisme hauria d’evolucionar cap a un model més respectuós amb la natura i la cultura.
El model social que dibuixa el procés posa l’accent en la prevenció sanitària i en la protecció dels col·lectius més vulnerables. La cohesió social esdevé un element central, fins al punt que es planteja prioritzar-la per sobre de la competitivitat econòmica.
Desconfiança en els polítics
El futur d’Andorra també passa per reforçar la identitat cultural. El català es manté com a llengua vertebradora, dins d’un context de multilingüisme, i es reivindica com a element clau d’integració i cohesió.
Tot i l’ambició de les propostes —unes 180 mesures consensuades després de prop de 50 hores de debat—, la ciutadania mostra escepticisme. Els participants valoren amb un 3 sobre 10 la confiança que aquestes conclusions es tradueixin en polítiques reals.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha reconegut aquesta desafecció, però ha assegurat que l’informe serà “una base valuosa” per orientar l’acció política. També ha admès la dificultat de convertir els grans principis en mesures concretes.
Amb tot, el missatge que deixa el procés és clar: la ciutadania vol una Andorra més autosuficient, més sostenible i amb més control sobre els seus recursos. I, en aquest escenari, la sobirania energètica no és només un objectiu, sinó una condició imprescindible per garantir el futur del país.
