No sabem com i quan acabarà la criminal agressió militar perpetrada, a traïció, per Israel i els Estats Units contra l’Iran. Però sí que sabem, en tot cas, que els atacants han perdut la guerra. Van menysvalorar la capacitat de defensa i de resposta del règim de Teheran i no van saber preveure la intel·ligència i capacitat que demostren els seus dirigents, bombardejant les tiràniques petromonarquies del Golf, foradant els sistemes antimíssils israelians i escanyant el trànsit del comerç mundial per l’estret d’Ormuz.
Donald Trump, deixant-se arrossegar per la fúria bel·licista sionista, ha comès un gravíssim error que, inevitablement, ja se li està girant en contra. La primera conseqüència d’aquesta guerra és la pujada especulativa dels preus del petroli i del gas, que té i tindrà un efecte devastador sobre l’economia de tots els països, inclosa la dels Estats Units. Hem entrat en una incontrolada espiral inflacionista de la cadena de producció que es carregarà milers d’empreses, milions de llocs de treball i que impactarà dramàticament en la vida de tota la humanitat.
Israel s’ha condemnat. En comptes de buscar –per difícil i complicada que fos– una coexistència estable amb el poble palestí, reconeixent la seva identitat nacional i els seus drets territorials, ha decidit exterminar-lo. L’infame genocidi que va perpetrar a la Franja de Gaza i que ara està repetint al Líban marcaran, per sempre més, la història de l’Estat hebreu, creat l’any 1947 per les Nacions Unides, i el convertiran en un país pària i maleït, amb qui ningú no voldrà mantenir tractes polítics ni comercials.
No està comprovat que l’Iran tingui armament nuclear –una de les excuses que s’han donat per intentar justificar aquesta brutal agressió unilateral–, però la guerra desfermada per Israel i els Estats Units sí que és una “bomba econòmica”. Els seus efectes es deixen i deixaran sentir en tots els racons, començant pels mercats financers, incapaços de digerir la destrucció de les instal·lacions d’hidrocarburs del Golf Pèrsic i entrant en pànic davant aquesta vertiginosa explosió de violència en un dels indrets més estratègics i crítics del planeta.
A mesura que passen els dies i la resistència de l’Iran es fa més evident i persistent, creixen tres fenòmens de fons que capgiren l’ordre mundial que coneixíem abans de l’infaust 28 de febrer: l’acostament, per la base, entre les poblacions xiïta i sunnita, les dues grans branques de l’Islam -històricament enfrontades-, ara unides contra la criminal acció d’Israel; la creació d’un ampli front en el “món ric” (Europa, Canadà, Austràlia, Japó…), contrari a la guerra i fart de les provocacions i barrabassades imprevisibles de Donald Trump; i el sorgiment d’una potent aliança internacional, liderada per la Xina, que condemna la mortífera escalada bèl·lica que protagonitzen Israel i els Estats Units.
Incapaç d’obrir per la força de les armes l’estret d’Ormuz, Donald Trump comença a percebre l’hostilitat de les petromonarquies del Golf, fins ara sòlides aliades de Washington, que paguen un costosíssim preu per tenir bases militars nord-americanes en els seus territoris. Benjamin Netanyahu també constata la creixent oposició de la població israeliana, indignada i devastada davant la multiplicació de morts i ferits civils per l’impacte dels míssils i drons iranians.
Impotents de vèncer la metòdica resistència dels Guardians de la Revolució i de Hezbol·là i cada cop més aïllats i acorralats en el pla interior i exterior, el president dels Estats Units i el primer ministre israelià tenen la temptació d’emprar armament atòmic per intentar acabar amb l’Iran, com va passar a la fi de la II Guerra Mundial amb el Japó. Aquesta amenaça final, que desfermaria l’holocaust del planeta, està més a prop que mai en la història de la humanitat.
Benjamin Netanyahu i Donald Trump ja han perdut aquesta guerra que van encetar unilateralment. Però, ferits en el seu orgull supremacista, es neguen a acceptar-ho i estan disposats a arrasar-ho tot, encara que això també signifiqui la seva autoimmolació. Física, en el cas d’Israel. Econòmica i financera, en el dels Estats Units.
NO. Diguem NO a la guerra contra l’Iran. Diguem NO a la invasió del Líban. Diguem NO a l’embogit president dels Estats Units i al genocida de Tel Aviv. Diguem NO a l’escalada que ens porta, inexorable, a la conflagració atòmica. Diguem NO als carrers de tot el món, amb colossals manifestacions per la pau. Diguem NO, amb concentracions permanents davant les ambaixades d’aquests dos països agressors. Diguem NO, fent boicot comercial als productes “Made in USA” i “Made in Israel”. Diguem NO, obligant la Comissió Europea a fer valer la seva potent capacitat de pressió diplomàtica per aturar aquesta guerra.
Cal articular, abans que no sigui massa tard, una Lliga internacional de països per la pau, que parli amb una sola veu per aturar aquesta catàstrofe humanitària. Cal retornar el prestigi i l’autoritat moral a l’ONU, única taula de salvació per evitar l’hecatombe final. Cal que els referents de les grans religions -catòlica, cristianes, musulmana i budista- facin servir la seva gran influència espiritual en aquests moments de màxima incertesa global.
Benjamin Netanyahu i Donald Trump són dos assassins desesperats i fora de control que s’han convertit en un perill letal pels 8.000 milions d’éssers humans. Apel·lo també des d’aquí als israelians i estatunidencs que volen la pau perquè s’organitzin i es mobilitzin per fer-los fora del pedestal del poder que ocupen. És urgent i imprescindible.
