L’índex socioeconòmic territorial (IST) de l’Institut d’Estadística de Catalunya situa a la majoria de municipis per sobre de la mitjana de l’índex de desenvolupament socioeconòmic. No obstant, a les gran poblacions com la Seu d’Urgell o Puigcerdà, les dues principals poblacions de l’Alt Pirineu (amb uns 13.000 i 10.000 habitants respectivament), aquest nivell se situa en 87,2 en les dues ciutats. És a dir, uns 13 punts per sota la mitjana de referència catalana, que es fixa en 100. Les dades són de 2023, que és el darrer cop que s’ha fet aquesta anàlisi fins ara.
Sigui com sigui, la dada de les capitals de l’Alt Urgell i de la Cerdanya confirma una tendència a la baixa al llarg del darrer decenni respecte del nivell de desenvolupament socioeconòmic del conjunt de Catalunya. I és que la publicació també permet comparar l’evolució del darrer decenni.
El millor índex de l’Alt Urgell, a Arsèguel
A l’Alt Urgell, i tot i la dada de la Seu, la darrera actualització demostra que la majoria de municipis de la comarca són a prop de la referència catalana, ja sigui per sobre o per sota. N’hi ha catorze que es queden per sota -incloent la capital comarcal- però els cinc restants superen la mitjana.
El que presenta millor índex és Arsèguel (115,3) i també estan per sobre el referent Josa i Tuixent (114,2), Cava (110,8), el Pont de Bar (103,3) i Fígols i Alinyà (103,2). Pel que fa a la resta, els que estan més a prop de la mitjana són Montferrer i Castellbò (99,7) i Peramola (99,5). Els segueixen Alàs i Cerc (98,4), les Valls d’Aguilar (també 98,4), Bassella (97,3), Estamariu (95,4), Cabó (95,1), Ribera d’Urgellet (94,7), Coll de Nargó (93,8), les Valls de Valira (93,5), Oliana (92,5) i Organyà (91,3). Finalment, el municipi que es queda més a prop de l’índex més baix -el de la Seu- és la Vansa i Fórnols (89,0).
Tots els municipis cerdans tret de Puigcerdà superen la mitjana
Pel que fa a la Cerdanya, el baix nivell actual de Puigcerdà contrasta amb el fet que a la comarca s’hi concentren cinc dels sis municipis de l’Alt Pirineu amb millors índexs (per sobre de 120). I un d’ells, Prats i Sansor, hi apareix com la població amb més desenvolupament socioeconòmic de tota la regió pirinenca: 125,9. El segueixen, pel que fa estrictament a la Cerdanya, Fontanals (124,9), Urús (122,7), Bolvir (també 122,7) i Isòvol (122,1), i es queden a prop d’aquesta franja màxima Das (119,7) i Ger (118,4).
De fet, tots els municipis cerdans -deixant a banda el cas de Puigcerdà- superen amb comoditat la referència catalana. Els següents per ordre d’índex són Meranges (116,9), Riu (116,4), Guils (115,3), Lles (114,5), Alp (113,5), Bellver (111,2), Prullans (111,2), Montellà i Martinet (106,8) i Llívia (106,2).
Nivell elevat també al Pallars Sobirà, l’Aran i l’Alta Ribagorça
Una situació semblant presenta una altra de les comarques més turístiques, el Pallars Sobirà, amb la diferència que en aquest cas la capital comarcal, Sort, sí que supera la mitjana catalana: se situa en 104,7 i millora així en tres dècimes la seva dada anterior. En aquesta comarca el municipi amb millor índex -i el segon millor de tot l’Alt Pirineu- és Esterri de Cardós (125,1). També destaquen Alt Àneu (118,7), Espot (116,4), Soriguera (115,6), Llavorsí (113,4), Rialp (113,0) i Farrera (112,7). En canvi, Esterri d’Àneu és l’única població del Sobirà que està clarament per sota (94,6).
A l’Alta Ribagorça, hi ha un contrast entre el nord i el sud: la Vall de Boí supera clarament la mitjana catalana (113,0) i Vilaller també hi és per sobre (104,4), però el Pont de Suert s’hi queda per sota (93,2).
I a la Val d’Aran, el millor índex el té Es Bòrdes (118,5), seguit de Naut Aran (117), Vilamòs (116,3), Arres (109,1) i la capital, Vielha (101,3), mentre que en canvi tres municipis del Baish Aran estan per sota el referent: Bossòst (99,4), Les (95,5) i Canejan (94,8).
Finalment, al Pallars Jussà superen la mitjana catalana sis municipis entre els quals destaquen la Torre de Capdella (116,4) i Sarroca de Bellera (115,2). Els altres són Salàs, Conca de Dalt, Castell de Mur i Senterada, situats entre 100 i 110. La resta se situen ja per sota i la dada més baixa és la de la capital pallaresa, Tremp, que presenta un índex de 87,8.
L’índex més alt de Catalunya, a un poble del Berguedà
D’altres dades d’interès que dóna l’actualització són que el municipi amb l’índex socioeconòmic més alt de Catalunya és actualment Capolat: 131,2. És a dir, més de trenta punts per sobre la mitjana. Al Berguedà, hi ha una quinzena més de municipis -la meitat dels de la comarca- que superen la referència catalana, si bé alguns d’ells també són entre els menys poblats del país. Hi sobresurten Gisclareny (125,3), la Nou (118) i Castell de l’Areny (117,9) i també hi figuren els més pròxims a l’Alt Urgell: Saldes (113,4) i Gósol (104,9). Mentrestant, l’índex de Berga es queda en 93.
Al Ripollès també hi ha dos municipis molt per sobre la mitjana, i són els dos més propers a la Cerdanya: Toses (121,9) i Queralbs (121,1), mentre que Gombrèn i les Llosses són al voltant de 119. La capital, Ripoll, és l’única població de la comarca que es queda clarament per sota la mitjana (88,6) en aquestes dades de 2023. I al Solsonès, quasi tots els termes superen lleugerament el referent català, amb la millor dada a la Coma i la Pedra (112,4). S’hi queden a prop Torà (99,5) i Biosca (97,5) i tampoc no hi arriba Solsona (91,7).
