La família Pujol va intentar que els bancs d’Andorra en els quals tenien comptes ocultessin la seva identitat. Així s’ha reflectit aquest dimarts a l’Audiència Nacional, en una nova sessió del judici contra la família de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley, en la qual s’han tornat a posar sobre la taula les “coaccions” de l’anomenada policia patriòtica a entitats andorranes per obtenir informació sobre diversos comptes bancaris.
Manel Cerqueda, expresident no executiu d’Andbank, ha relatat que el 2010 la família va demanar que es destruís part de la documentació sobre els seus comptes, però que el banc ho va rebutjar, motiu pel qual van traslladar els seus fons a la competència, la Banca Privada d’Andorra (BPA). “Per aquest motiu vam estar encantats que marxessin i els vam donar totes les facilitats”, ha afegit.
Els Pujol també van traslladar a la BPA les seves inquietuds davant de possibles filtracions. Segons ha declarat Cristina Lozano, exdirectiva de l’entitat, el primogènit de l’expresident català, Jordi Pujol Ferrusola, era un dels clients preocupats per la possibilitat que es filtrés el seu nom arran dels robatoris de dades a la banca suïssa. “Hi havia clients preocupats perquè alguna persona del banc pogués robar les seves dades i vendre-les al millor postor”, ha recordat Lozano, que ha indicat que un d’aquests clients era Jordi Pujol Ferrusola.
Davant la preocupació del primogènit, el banc va oferir-li “la mateixa solució” que a la resta de clients amb l’objectiu de “mantenir la confidencialitat de caràcter intern”: “Que la titularitat fos ostentada per fundació d’interès privat de Panamà”, de manera que el seu nom no apareixeria en les consultes internes dels treballadors. Sí que estaria “controlat”, però, pel departament de compliment i per directius del banc. “Sempre hi havia traçabilitat que permetia saber qui eren els beneficiaris”, ha aclarit Lozano.
“Coaccions” de la ‘policia patriòtica’
Al seu torn, l’exconseller delegat de la BPA Joan Pau Miquel ha relatat dos episodis de “coaccions” de la policia patriòtica per obtenir informació bancària de persones vinculades a l’independentisme i el nacionalisme català. Concretament, s’ha referit a una reunió amb Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra del 2014 al 2017, i a una altra amb l’aleshores cap de la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional, Marcelino Martín Blas.
Segons ha explicat Miquel, Barroso “deia coses anòmales i estranyes” i li va traslladar “que si no col·laboràvem amb l’Estat espanyol, el banc moriria perquè tenia influència al SEPBLAC”, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries. En la trobada amb Martín Blas, aquest li va fer llegir un paper que deia: “L’Estat espanyol està en guerra amb el nacionalisme català, volem que col·labori i ens faciliti comptes bancaris de les famílies Mas, Junqueras i Pujol”.
La UDEF manté la tesi d’ocultació dels diners
Per la seva banda, els membres de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que han declarat aquest dimarts han reforçat la tesi del lideratge de Jordi Pujol Ferrusola i de l’ocultació dels diners. Un dels agents ha assegurat que el primogènit tenia un rol central de gestor i que els seus comptes rebien “grans quantitats d’ingressos en efectiu” d’origen desconegut que, posteriorment, ell mateix distribuïa en “quantitats exactes” entre els comptes bancaris dels seus germans.
“Pot ser un indici d’intentar ocultar els diners i les identitats”, ha exposat l’agent, que també ha explicat que, quan la família va fer el canvi d’Andbank a la BPA, van fer retirades i ingressos en efectiu per passar els diners. “És un intent més de trencar la traçabilitat dels moviments de diners”, ha declarat el testimoni, tot assenyalant que “no és lògic si no s’entén des del punt de vista de l’ocultació”.
La tesi sobre l’origen il·lícit dels diners s’ha vist recolzada pel testimoni d’un altre agent, que ha recordat que la UDEF no va trobar cap referència a la deixa al testament de l’avi Florenci. L’abril del 2017, al domicili de l’expresident català i la seva esposa, Marta Ferrusola, la Policia Nacional va trobar el testament dels pares de Pujol i Soley, però en el cas de Florenci Pujol, “en cap moment es refereix l’existència d’actius o fons a Andorra o a cap altra jurisdicció que no fos l’espanyola”.
