En un sistema capitalista i patriarcal com l’actual, les dones són les més perjudicades per les desigualtats econòmiques i socials. Una prova d’això és la feminització de la pobresa, és a dir, el fet que aquesta situació de desavantatge afecti més les dones que els homes.
Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), a nivell mundial hi ha 122 dones pobres per cada 100 homes d’entre 25 i 34 anys. A més, es calcula que més del 10% de totes les dones del món viuen en pobresa extrema, una situació que radica en la desigualtat d’accés als recursos econòmics.
A banda de cobrar menys que els homes per la mateixa feina, sovint les dones assumeixen tasques de cures no remunerades, treballen en sectors més precaritzats i enfronten importants barreres pel que fa a l’educació, l’accés al mercat laboral i la justícia. La desigualtat de gènere és estructural, i també és visible a Andorra, on les dones també són més pobres que els homes.
Segons les darreres dades del Departament d’Estadística del Govern del Principat, el 2024 la taxa de risc de pobresa de la població en general va ser del 16,4%, un 2,8% més que l’any anterior, quan va situar-se en un 13,6%. Aquest augment va afectar sobretot les dones, ja que un 17,7% estava en risc de pobresa davant d’un 15,2% dels homes.
En comparació amb el 2023, la taxa de risc de pobresa femenina ha augmentat 3,8 punts, mentre que en el cas dels homes ho ha fet en un 1,8%. Es considera en risc de pobresa qui viu en una llar amb ingressos inferiors al 60% de la renda mediana del país.
Més del 35% de les dones residents al Principat tenen dificultats per arribar a fi de mes.
Pel que fa a la pobresa relativa (persones amb ingressos inferiors al 50% de la mediana) encara que la taxa global va disminuir lleugerament, passant del 9,8% el 2023 al 8,8% el 2024, en el cas concret de les dones va augmentar. Així doncs, si el 2023 la pobresa relativa femenina se situava en un 9,6%, el 2024 va incrementar fins al 9,9%. En el cas dels homes, però, va disminuir notablement, passant del 10% al 7,8%.
L’expressió més dura de la manca de recursos econòmics, la pobresa severa, també afecta més les dones que els homes tot i que la taxa ha baixat en ambdós sexes, situant-se en un 4,2% el 2024, tres punts menys que el 2023 (7,4%). Pel que fa a les dones, el percentatge va ser d’un 5,2% el 2024 (7% el 2023) i en el cas dels homes, d’un 3,2% (7,7% el 2023). La pobresa severa afecta les persones amb ingressos per sota del 40% de la mediana.
Un altre indicador que reflecteix aquesta desigualtat econòmica que pateixen les dones és el que fa referència a la dificultat per arribar a fi de mes. Segons dades del Grup de Sociologia d’Andorra Recerca + Innovació d’aquest darrer 2025, el 35,4% de les dones residents al país manifesten tenir problemes, un percentatge que baixa fins al 29,3% pel que fa als homes.
A aquesta realitat s’hi suma l’impacte creixent de l’habitatge. Segons dades del portal immobiliari pisos.ad corresponents al quart trimestre del 2025, el preu mitjà del lloguer al país se situa en 3.165 euros mensuals, amb Andorra la Vella com a parròquia més cara (més de 3.850 euros) i Encamp com la més assequible (1.533 euros). Aquesta mitjana es troba aproximadament un 107% per sobre del salari mínim vigent el 2026, fixat en 1.525,33 euros mensuals, és a dir, més del doble.
En un context en el qual les dones declaren en major proporció dificultats per arribar a final de mes, l’encariment del lloguer esdevé un factor d’empobriment que les afecta de manera especialment intensa. Fonts del Sindicat d’Habitatge expliquen a LA VALIRA que, dels 22 casos atesos des del 2024, 17 corresponen a dones, una dada que evidencia la feminització de la precarietat residencial.
Bretxa salarial de gènere
Una de les causes de la feminització de la pobresa són les desigualtats en l’àmbit laboral. Segons l’ONU, davant d’una feina d’igual valor, les dones guanyen 77 cèntims mentre que els homes guanyen un dòlar, una bretxa salarial que és encara més elevada en el cas de les dones amb fills.
Andorra tampoc és una excepció pel que fa a la desigualtat salarial. Les últimes dades del Departament d’Estadística, publicades aquest darrer divendres, indiquen que el 2024 el salari mitjà mensual brut de les dones va ser de 2.286 euros, mentre que en el cas dels homes va ascendir fins als 2.832 euros. És a dir, que el 2024 les dones van cobrar 547 euros menys que els homes.
El passat mes de desembre, davant el Consell General, la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Judith Pallarés, va quantificar la bretxa salarial entre homes i dones a Andorra en el 22,5%. No obstant això, si es té en compte la remuneració mitjana bruta per hora, segons les dades recollides per l’Observatori Social d’Andorra, la bretxa salarial de gènere va ser del 25,4% el 2024: les dones assalariades van cobrar una mitjana de 13,82 euros per hora, mentre que en els homes la xifra va enfilar-se fins als 18,62 euros per hora.
Aquesta desigualtat estructural que les dones pateixen en l’àmbit econòmic i laboral es tradueix en una major necessitat d’ajudes per poder sobreviure. De fet, la majoria de persones receptores de les prestacions i ajuts econòmics d’atenció social que atorga l’administració andorrana (les anomenades prestacions no contributives i pensions assistencials) són dones.
Segons dades del Departament d’Estadística, durant el 2025 una mitjana de 399 persones al mes s’han beneficiat de les pensions de solidaritat que es destinen a persones amb situacions de vulnerabilitat que no tenen prou ingressos. De les persones beneficiàries, més de la meitat, un 54,6%, eren dones (218), mentre que els homes sumaven 181 (45,3%).
Pel que fa a les pensions de solidaritat per a gent gran, durant el 2025 s’ha registrat una mitjana mensual de 1.425 beneficiaris, dels quals 463 són homes (32,5%) i 962 són dones (67,5%). D’altra banda, amb relació a les pensions no contributives, destinades a persones que no han cotitzat prou, durant l’any passat hi va haver una mitjana mensual de 12 beneficiaris: 11 dones i un home.
La bretxa acumulada durant la vida laboral de les dones no es corregeix amb la jubilació, sinó que es tradueix en pensions més baixes.
Aquestes xifres són una conseqüència directa de la desigualtat laboral. Les dones, que al llarg de la vida activa perceben salaris més baixos i assumeixen de manera majoritària tasques de cura no remunerades (amb interrupcions o reduccions de jornada), acaben acumulant menys cotitzacions i, per tant, obtenen pensions més reduïdes.
Segons dades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) corresponents al desembre del 2025, la mitjana de l’import de la pensió de jubilació, sense distinció d’anys cotitzats, va ser de 823,48 euros mensuals. En el cas de les persones amb més de 35 anys cotitzats a Andorra, la mitjana se situa en 1.511,82 euros, una quantitat també inferior al salari mínim. La bretxa acumulada durant la vida laboral, per tant, no es corregeix amb la jubilació, sinó que es tradueix en pensions més baixes i perpetua el risc d’empobriment de les dones.
La feminització de la pobresa no és casual ni inevitable: és el resultat d’un sistema que perpetua la desigualtat de gènere, una dinàmica estructural que condiciona el dia a dia de moltes dones al llarg de tota la seva vida. Combatre aquest fenomen exigeix polítiques públiques amb perspectiva de gènere que garanteixin salaris dignes, corresponsabilitat en les cures, estabilitat laboral i conciliació familiar, així com mecanismes efectius de redistribució i protecció social.
