La transició energètica a Catalunya avança molt lentament, a causa de la manca d’impuls dels anteriors governs de la Generalitat i de l’egoisme dels nimbys en algunes parts del territori, en especial a les comarques gironines. La desestabilització de l’Orient Mitjà, provocada per l’atac absolutament temerari d’Israel i dels Estats Units contra l’Iran, tindrà com a conseqüència immediata un increment dels preus dels hidrocarburs (petroli i gas), amb un impacte directe sobre l’economia planetària.
Per això, és més urgent que mai accelerar la implantació de plantes eòliques i fotovoltaiques a Catalunya. A més, hi ha una “tercera pota”, fins ara gairebé inexplotada, que podria ajudar ràpidament a la descarbonització del nostre país: l’energia geotèrmica.
Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldes d’Estrac, Caldes de Boí…, la nostra toponímia recull l’evidència de l’existència de nombroses surgències d’aigua calenta en el nostre territori, que fins ara només s’han utilitzat amb finalitats lúdiques o medicinals. Però amb els avenços tecnològics assolits, l’aprofitament intensiu de la geotèrmia podria emprar-se massivament per a la climatització de cases i empreses, el funcionament dels hivernacles i la producció d’energia elèctrica, de manera absolutament neta, renovable, sostenible i quilòmetre zero.
Un estudi europeu ha establert que la geotèrmia podria proporcionar el 42% del gas i del carbó que consumim. Tenim un tresor sota els nostres peus i només cal voluntat i empenta governamental per fer-lo aflorar.
L’aprofitament de l’energia geotèrmica té dues grans modalitats:
· La de superfície, que aprofita la temperatura estable del subsol a poca profunditat, habitualment fins a uns 100-150 metres. El terreny manté una temperatura força constant tot l’any (entre 10 °C i 18 °C, segons la zona). S’utilitza principalment per a calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària. Funciona amb una bomba de calor geotèrmica, que intercanvia calor amb el subsol mitjançant sondes enterrades (verticals o horitzontals). No genera electricitat, però serveix per climatitzar edificis amb alta eficiència energètica, com habitatges, escoles o edificis públics, que utilitzen el subsol per reduir el consum de gas o electricitat convencional.
· La profunda, que extreu calor de zones molt més interiors, sovint a més de 1.000 metres, on les temperatures són molt elevades. Aquesta modalitat d’explotació permet produir electricitat, a més de calor.
No es tracta d’una utopia ecologista. En l’actualitat, hi ha molts països que aconsegueixen subministrament elèctric o aigua calenta, gràcies a l’aprofitament de la geotèrmia. Els que més plantes de producció tenen són els Estats Units, Indonèsia, Filipines, Turquia, Nova Zelanda, Mèxic, Kenya, Itàlia, Islàndia i el Japó.
Per a ús tèrmic (no només electricitat), alguns països destaquen especialment per la intensitat del seu aprofitament, com Islàndia, on molta de la calefacció d’edificis fa servir geotèrmia de baixa i alta temperatura, amb percentatges molt alts de l’energia de calefacció provinent de fonts geotèrmiques; Suècia, Finlàndia i Alemanya també tenen molta capacitat de bombes de calor geotèrmiques per a calefacció i refrigeració.
Un cas específic és la regió de la Toscana, a Itàlia, en la qual podria emmirallar-se Catalunya. Aquí hi ha 34 centrals geotèrmiques actives (principalment al voltant de Larderello, Monte Amiata i Radicondoli), amb una potència instal·lada d’uns 915 Mw, l’equivalent a una central nuclear. Aquestes plantes cobreixen una part important del consum elèctric regional (al voltant del 30–35%). Això fa de la Toscana una de les zones pioneres i més consolidades del món en producció elèctrica geotèrmica.
A Catalunya tenim un gran potencial per explotar aquesta font d’energia neta i renovable, però, com passa amb l’eòlica i la solar, estem a les beceroles. Cal destacar, però, algunes iniciatives remarcables, com l’actuació desenvolupada per l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la Vall de Núria, que garanteix les necessitats d’aigua calenta de les instal·lacions amb pous geotèrmics.
L’Hospital Universitari de Mollet utilitza l’energia geotèrmica per a la climatització de l’edifici, és a dir, per calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu. Aquest sistema funciona amb bombes de calor geotèrmiques connectades a 148 pous d’uns 146 metres de profunditat, que aprofiten la temperatura estable del terreny. Redueix aproximadament un 30% el consum energètic de climatització de l’hospital.
També cal saludar l’acord, signat la setmana passada, entre el departament de Territori i l’Ajuntament de Cànoves i Samalús per fer un pou de 550 metres de profunditat, que obtindrà aigua a 90 °C.
Catalunya, si ens ho proposem, pot assolir la sobirania energètica i deixar de dependre de la tirania nuclear i dels hidrocarburs. De la mateixa manera que els ajuntaments tenen equipaments escolars o esportius, també podrien assumir la missió de dedicar una part del seu territori municipal a acollir instal·lacions de producció energètica o calorífica amb tècniques ecoresponsables.
És bo, és intel·ligent, és possible, fem-ho! Endavant, sense parar!
