La Unió Sindical d’Andorra (USdA) denuncia la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora i reclama l’adopció de “mesures estructurals i valentes” per adequar els salaris a la realitat econòmica del país. En un comunicat fet públic, l’organització adverteix que l’actual evolució dels preus, especialment en matèria d’habitatge, està generant una pressió creixent sobre moltes llars.
Segons el sindicat, l’encariment sostingut dels lloguers, de la cistella de la compra i dels serveis bàsics no ha anat acompanyat d’una actualització equivalent dels sous, tant al sector privat com al públic. Aquesta situació, asseguren, està tensionant especialment les economies de les famílies de nivell mitjà i comprometent la cohesió social.
L’USdA considera insuficient l’augment del salari mínim previst per al 2026, fixat en 1.525,33 euros mensuals. Tot i reconèixer que l’increment se situa per sobre de l’IPC, el sindicat defensa que la xifra queda lluny del cost real de la vida al país, sobretot si es té en compte el pes que té l’habitatge en el pressupost familiar.
A més, l’organització alerta que la prevista descongelació dels lloguers a partir del 2027 pot agreujar encara més la situació. En aquest sentit, adverteix que ja hi ha famílies andorranes que s’han vist obligades a establir la seva residència en poblacions dels països veïns perquè no poden assumir el cost de viure a Andorra. Un fenomen que, al seu entendre, és un “símptoma d’un desequilibri estructural” que posa en risc tant la cohesió social com el futur demogràfic del país. El jovent i la gent gran figuren entre els col·lectius més afectats.
Els comuns no donen exemple
El sindicat també posa el punt de mira en les administracions comunals. Recorda que les graelles salarials dels comuns daten majoritàriament del 2002 i que, malgrat alguns ajustos puntuals aplicats en determinades corporacions, no s’ha dut a terme cap revisió integral del sistema retributiu. Per a l’USdA, com a institucions públiques de proximitat, els comuns haurien de liderar l’actualització salarial del seu personal.
Davant aquest escenari, l’organització sindical reclama un increment real i estructural dels sous que compensi l’augment del cost de la vida, la creació de mecanismes permanents d’actualització salarial vinculats a l’evolució econòmica i l’impuls de polítiques d’habitatge que evitin la precarització residencial i l’expulsió de famílies treballadores. Igualment, defensa la necessitat d’assolir acords concrets en el marc del diàleg social per garantir que les persones que treballen al país puguin desenvolupar-hi un projecte de vida digne i estable.
