L’advocat Emili Campos veu amenaçada la continuïtat del seu exercici professional a Andorra. Aquest lletrat -molt exigent i minuciós en el respecte a l’ordenament jurídic- s’ha fet famós en els últims anys pel seu esperit combatiu, en defensa dels seus clients, contra l’aparell judicial andorrà, que considera corcat pel corporativisme i la desviació de poder. Això l’ha portat a denunciar 25 batlles i magistrats davant d’organismes europeus especialitzats en la lluita contra la corrupció i la defensa dels drets humans, com el GRECO i l’ECRI.
Especialment sonada va ser la seva impugnació de les eleccions generals de l’any 2023, en detectar que la vigilància i el trasllat del vot per correu des de la Batllia als col·legis electorals presentava nombroses deficiències, susceptibles d’encobrir una tupinada. Aquesta actitud valenta i rebel li ha valgut l’animadversió de bona part de l’administració de justícia del país i del Govern de DA.
Ara, la seva intervenció -sempre ajustada a la lletra de la llei- en un cas d’embargament d’un dipòsit bancari a un client seu ha acabat amb una demanda d’empara de la magistrada Carolina Bailén al Consell Superior de la Justícia (CSJ) i amb una resolució d’aquest organisme on trasllada els fets a la Fiscalia i al Col·legi d’Advocats. Les conseqüències que això pot tenir per l’advocat Emili Campos poden acabar, segons tem, amb la suspensió de la seva activitat professional.
Diners embargats a la BPA
El conflicte arrenca el 28 de novembre del 2017 amb la decisió del batlle de la secció especialitzada n. 3, Joan Carles Moynat -nebot del president del CSJ, Josep Maria Rossell– de procedir a l’embargament i bloqueig de 737.088 euros que un client d’Emili Campos tenia a la BPA. Recordem que, en aquella època, aquesta entitat ja estava intervinguda per l’AREB.
L’alarma salta quan el 27 de març del 2024, la Batllia decreta la cessació de pagaments i la fallida de la BPA. Emili Campos tem que el dipòsit embargat del seu client passi a la massa de la fallida i, per tant, sigui objecte d’una gran retallada. Aleshores, inicia una aferrissada batalla jurídica per intentar que aquests diners embargats passin a ser custodiats en un compte de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), per evitar la seva menysvaloració.
Però els seus intents per segregar aquest dipòsit de la massa de la fallida -que recolza amb sòlids arguments jurídics- topen amb la negativa del batlle Joan Carles Moynat i, amb posterioritat, del Tribunal de Corts, que el 29 d’octubre del 2025 va rebutjar aquesta petició. Dies després, el 17 de novembre, el lletrat Emili Campos va presentar una resposta contra aquesta decisió, en forma d’incident de nul·litat d’actuacions.
Els articles 10 i 76
En aquest escrit, l’advocat recordava a la magistrada ponent de la sentència, Carolina Bailén, que podia ser, posteriorment, objecte d’una eventual demanda, en aplicació dels articles 10 i 76 de la Llei Qualificada de la Justícia, que contempla la responsabilitat personal dels batlles i magistrats quan adoptin resolucions que no s’ajustin a l’ordenament vigent. Carolina Bailén va interpretar aquesta apel·lació als articles 10 i 76 com una “amenaça” a la seva independència i el passat 9 de gener va elevar una queixa al president del CSJ, on demanava l’empara d’aquest organisme.
Segons la carta de la magistrada al CSJ, “les manifestacions esgrimides pel lletrat Sr. Emili Campos Arauz són inadmissibles i destinades a afectar el normal funcionament del poder judicial dins del nostre Estat de dret”.
Trasllat a la Fiscalia i al Col·legi d’Advocats
En la seva reunió del passat 18 de febrer, el plenari del CSJ va decidir atorgar l’empara sol·licitada per la magistrada Carolina Bailén per considerar les referències de l’advocat Emili Campos als articles 10 i 76 de la Llei Qualificada de la Justícia “poden ser susceptibles de pertorbar la independència judicial, en la mesura que vinculen el sentit d’una resolució a eventuals accions penals contra els membres de la magistratura”. Això sí, l’acord matisa que això “no implica cap pronunciament sobre eventuals responsabilitats disciplinàries, civils o penals, ni sobre la correcció jurídica de les actuacions processals realitzades”.
L’escrit de l’òrgan que presideix Josep Maria Rossell acaba amb la decisió de notificar aquest acord a la magistrada Carolina Bailén, a l’advocat Emili Campos, “al Col·legi d’Advocats d’Andorra i al Ministeri Fiscal”. I és aquí on el lletrat arrufa el nas. Per què el CSJ dona trasllat de la seva decisió al Col·legi d’Advocats i a la Fiscalia?
Emili Campos sap que, de fa temps, molesta i fa nosa amb el seu estil incisiu i curosament legalista a molts poders fàctics d’Andorra, començant per la judicatura. Serà aquest conflicte amb la magistrada Carolina Bailén l’escletxa que aprofitaran per intentar apartar-lo de l’exercici de la seva professió? Ho permetran els seus col·legues? Si existeixen i estan en vigència els articles 10 i 76 de la Llei Qualificada de la Justícia, per què no es poden fer servir en un escrit judicial?
