Un total de 149 ucraïnesos s’han instal·lat a Andorra, fugint de la guerra desfermada, avui fa quatre anys, pel genocida Putin

Quatre anys després de l’inici de la invasió russa, la majoria d’ucraïnesos arribats a Andorra han estabilitzat la seva situació i s’han integrat plenament a la societat del Principat. Segons dades facilitades pel Govern, més de 270 ciutadans ucraïnesos es van establir al país amb permís de sojorn en el marc del contingent de protecció temporal aprovat arran de l’esclat del conflicte. Actualment, 147 disposen de permís de residència ordinària i només dues persones mantenen encara el permís inicial per motius humanitaris.

El Govern andorrà va aprovar un contingent de 285 autoritzacions de protecció temporal i comunitària per fer front a una arribada inèdita de persones refugiades. Es va articular una xarxa de suport per garantir allotjament, atenció sanitària, escolarització dels menors i mecanismes perquè els adults poguessin accedir al mercat laboral i regularitzar la seva situació administrativa. Amb el pas dels anys, també s’han impulsat modificacions legislatives per facilitar la renovació dels permisos i el reagrupament familiar.

La presidenta de l’Associació d’Ucraïnesos a Andorra, Anastasia Kravets, destaca que el procés d’integració ha estat progressiu però efectiu. “Hi ha gent que realment aporta a Andorra, treballant al sector serveis, en hotels, perruqueries o altres àmbits. Una part ha marxat, sobretot persones amb perfils professionals molt específics, però la majoria s’ha quedat“, assenyala.

Kravets remarca que, si bé l’aprenentatge de la llengua ha estat més ràpid entre els infants que entre els adults, l’arrelament és evident: “Els nens estan escolaritzats en escoles andorranes i la majoria ja parla català. Han deixat de ser refugiats per convertir-se en residents normals, amb una feina i una vida aquí.” L’entitat, que en els primers mesos de la guerra centrava els esforços en l’acompanyament burocràtic i la creació de comunitat, atén ara principalment casos puntuals.

El conflicte, però, continua marcant el dia a dia de la comunitat. El 24 de febrer del 2022, les tropes russes van envair Ucraïna per ordre del president Vladímir Putin, iniciant el conflicte bèl·lic més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial. La previsió inicial del Kremlin d’una ofensiva ràpida sobre Kíiv va topar amb la resistència ucraïnesa liderada per Volodímir Zelenski, i la guerra s’ha transformat en un genocidi llarg i devastador.

En aquests quatre anys, el front s’ha desplaçat per ciutats com Mariúpol, Bakhmut o Kherson, amb milers de morts i milions de desplaçats. Rússia ha consolidat el control sobre part del Donbass i del sud del país, mentre Ucraïna ha resistit amb el suport militar i financer dels Estats Units i la Unió Europea. Actualment, el conflicte es troba en una fase d’esgotament estratègic, amb el front estabilitzat en diversos punts però amb bombardejos i atacs amb drons i míssils que no s’han aturat.

En l’àmbit polític, Andorra ha mantingut una posició alineada amb la comunitat internacional, incorporant al seu ordenament jurídic les sancions adoptades per la Unió Europea contra el règim rus, que continuen vigents.

Quatre anys després, la guerra no només ha redefinit l’equilibri geopolític europeu, sinó també la realitat social d’Andorra, que ha passat d’una experiència limitada en matèria d’acollida a integrar una nova comunitat que, en bona part, ja considera el Principat casa seva, tot i viure “amb el cor dividit” pendent del futur del seu país d’origen.