L’esperada compareixença avui dels comandaments policials que formaven part de les “clavegueres” del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz i que van participar en l’anomenada ‘Operació Catalunya’ contra l’independentisme català ha servit per confirmar, per primer cop en seu judicial, que els exresponsables de la BPA no van facilitar els comptes de la família Pujol a Andorra.
La publicació d’un extracte d’aquests comptes pel diari El Mundo, el 7 de juliol del 2014, va provocar la confessió pública, dies més tard, de l’expresident de la Generalitat sobre l’existència d’un “tresor” familiar amagat en paradisos fiscals, que gestionava el seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Aquesta confessió és la que va donar peu a la imputació de tota la família Pujol i, en conseqüència, al judici oral que, 12 anys més tard, s’està celebrant a l’Audiència Nacional de Madrid.
No va sortir de la BPA
Per tant, saber l’origen de la filtració de l’extracte d’aquests comptes -que corresponia a les transferències que van fer cinc membres de la família Pujol des de l’Andbank a la BPA- és cabdal per conèixer l’abast de la conspiració. Els comandaments i policies que han declarat avui al judici –Eugenio Pino, José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas i Bonifacio Díaz– no han aclarit aquesta incògnita.
En tot cas, han deixat clares dues coses: que van fer aproximacions i van tenir interaccions amb l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, i amb membres de la cúpula del banc, amb l’objectiu d’obtenir les dades bancàries de la família Pujol; i han confirmat, per activa i per passiva, que cap d’aquests contactes (ni Joan Pau Miquel, ni l’exsecretària del consell d’administració del banc, Rosa Castellón, ni els principals accionistes, els germans Cierco) els van donar allò que buscaven.
És a dir, segons els policies, els extractes bancaris dels Pujol no van sortir de la BPA. Tal vegada de l’Andbank? Això ho haurà d’aclarir el president d’aquesta entitat, Manuel Cerqueda, que també està citat a declarar en el judici. El periodista que va publicar aquesta informació a El Mundo, Fernando Lázaro, va morir l’any passat i, per tant, s’ha emportat a la tomba el secret de qui va ser la seva font.
“Això és una merda i no val per a res”
Especialment rellevant ha estat el testimoni de l’inspector Marcelino Martín-Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns de la policia, que es va dedicar intensament a seguir la pista dels Pujol a Andorra. Per indicació del seu superior, Eugenio Pino (director adjunt operatiu) es va reunir en dues ocasions amb Joan Pau Miquel, a l’hotel Villamagna de Madrid.
A la segona trobada, l’exconseller delegat de la BPA li va lliurar una nota amb els suposats comptes dels Pujol, però Marcelino Martín-Blas ha estat taxatiu davant el tribunal de l’Audiència Nacional: “El que es va publicar a ‘El Mundo’ no és el que em va donar a mi”. Segons aquest cap policial, Joan Pau Miquel “em va donar un paper sense segell, sense firma, sense registre i sense res”. Un full que semblava “dels anys 30 o 40” i que el policia jubilat ha dit que no recordava si estava a nom de Jordi Pujol o fins i tot, del seu pare. En tot cas, parlava sols d’un milió de pessetes. “Això és el que hi ha”, li hauria dit Miquel. La reacció de Martín Blas va ser que “això és una merda i no val per a res” i va trencar el full.
El jutge s’enfada amb Villarejo
Per la seva banda, el comissari jubilat José Manuel Villarejo ha respost amb evasives a l’interrogatori de les defenses i fins i tot ha intentat no testificar, al·legant que té altres procediments judicials oberts. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, li ha recordat l’obligació legal de dir la veritat i l’ha advertit de les conseqüències d’un possible fals testimoni. L’excomissari s’ha declarat “coaccionat”.
José Manuel Villarejo ha negat qualsevol participació en l’obtenció o filtració de dades bancàries de la família Pujol i ha assegurat que només va conèixer el cas per “comentaris”. També ha desvinculat la seva activitat de la direcció operativa que encapçalava Eugenio Pino i ha rebaixat la relació amb Marcelino Martín-Blas a coincidències puntuals.
Preguntat per la seva relació amb Victoria Álvarez -exparella de Jordi Pujol Ferrusola i denunciant el 2012 d’uns presumptes trasllats de diners a Andorra-, s’ha limitat a dir que li “sona” haver-hi parlat alguna vegada, sense concretar-ne el context.
Celestino Barroso no compareix
L’exinspector Bonifacio Díaz, exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, ha reconegut que tenia relació amb els directius, responsables de compliment i empleats de la BPA. Així com una “bona amistat” amb Rosa Castellón, secretària del consell d’administració de la BPA, a qui va utilitzar per fer arribar el missatge als propietaris de l’entitat perquè es posessin en contacte amb la policia espanyola.
Ha admès el contacte, però ha evitat explicar-ne el contingut. Díaz també ha reconegut haver elaborat informes sobre les societats d’Oleguer Pujol, juntament amb Marcelino Martín Blas, que després va portar a la fiscalia anticorrupció.
En la sessió d’avui del judici del cas Pujol també estava convocat com a testimoni l’inspector Celestino Barroso, successor de Bonifacio Díaz a l’ambaixada espanyola a Andorra. Va ser ell qui va “convidar” Joan Pau Miquel, sota amenaces, a posar-se en contacte i fer una trobada amb Marcelino Martín-Blas (àlies Fèlix).
Aquesta conversa va ser enregistrada per l’exconseller delegat de la BPA i ha estat el fil conductor per destapar que la posterior intervenció del banc, l’any 2015, formava part de l’‘Operació Catalunya’ ordida per l’exministre Jorge Fernández Díaz. L’objectiu era “rebentar” el banc per aconseguir, així, els comptes de la família Pujol.
Però Celestino Barroso no ha declarat. Els intents per localitzar-lo i fer-li arribar la citació judicial no han reeixit, tot i que es tracta d’un funcionari públic. Increïble.
