De la sentència del cas Piersack vs. Bèlgica, emesa pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) l’any 1982, se’n parla i se’n parlarà molt a Andorra en les pròximes setmanes i mesos. És una resolució que crea jurisprudència i que fixa els estrictes criteris d’imparcialitat que han de tenir i aparentar els jutges, també els andorrans.
Una primera conseqüència de l’aplicació d’aquesta sentència a Andorra deixa amb el cul a l’aire Alfons Alberca, que va ser fiscal general entre els anys 2011-23 i, des d’aleshores, és magistrat del Tribunal de Corts. Ras i curt: segons la doctrina del TEDH, està inhabilitat per exercir com a magistrat en tots aquells procediments del període 2011-23 que arribin al Tribunal de Corts, encara que no hi intervingués directament com a fiscal, però sí algun dels seus adjunts.
Podem dir que la sentència del cas Piersack vs. Bèlgica deixa en “l’atur forçós” Alfons Alberca. Aquesta resolució del TEDH aborda especialment el dret a un tribunal independent i imparcial en el marc de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans.
Fiscal i després jutge
El demandant, Christian Piersack, havia estat condemnat per assassinat per una sala de l’Audiència belga. Però el president d’aquesta sala, Pierre Van de Walle, havia exercit anteriorment com a alt càrrec de la Fiscalia i era responsable, en certa mesura, de la fase d’instrucció del cas de Piersack.
El demandant, que havia estat condemnat a 18 anys de treballs forçats, va al·legar que això posava en dubte la imparcialitat del tribunal que el jutjava, vulnerant el seu dret a un procés equitatiu. En aquest cas concret, encara que el jutge no havia dirigit personalment la investigació, la seva posició jeràrquica en la fiscalia durant la fase d’instrucció i la seva posterior participació en el judici podien fer plausible un dubte legítim sobre la seva imparcialitat. Per això, el TEDH va concloure que hi havia una violació de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans per manca d’un tribunal completament imparcial.
La sentència es considera important en la jurisprudència del TEDH perquè defineix l’estàndard d’aparences d’imparcialitat, de manera que no només la falta de prejudici és rellevant, sinó també si, objectivament, la composició del tribunal pot crear dubtes legítims en un observador raonable sobre la imparcialitat del jutge.
En síntesi, el cas Piersack vs. Bèlgica va establir que la participació d’un magistrat en un tribunal pot vulnerar el dret a un judici imparcial quan existeixin antecedents o funcions prèvies que puguin generar dubtes legítims sobre la seva independència o falta de prejudicis, tot i que no existeixi una prova de parcialitat personal.
Un tribunal sota sospita permanent
L’aplicació d’aquesta sentència europea, en el cas d’Andorra, impedeix que Alfons Alberca pugui exercir la seva funció de magistrat del Tribunal de Corts en tots aquells casos en els quals va intervenir la Fiscalia, durant el període 2011-23. Però és que el cas encara és més gruixut: els altres tres magistrats del Tribunal de Corts també han estat fiscals durant la seva trajectòria professional, estant a les ordres de l’aleshores fiscal general, Alfons Alberca:
- Núria Garcia Val, actual presidenta del Tribunal de Corts, va ser anteriorment fiscal, entre els anys 2016-25
- Nàdia Alís també va ser fiscal entre els anys 2010-21
- Carolina Bailén va exercir com a fiscal fins a l’any 2020
A la llum de la sentència del cas Piersack vs. Bèlgica, molts dels casos que hagi de jutjar el Tribunal de Corts estan sota sospita i poden quedar bloquejats, ja que es requereixen tres magistrats per constituir la sala: bé perquè procedeixen del període en el qual Alfons Alberca va ser fiscal general o bé perquè van passar per les mans d’alguna de les altres tres magistrades quan exercien com a fiscals.
Un embolic surrealista
L’embolic és surrealista. Coneixent aquesta jurisprudència del TEDH, com és possible que el Consell Superior de la Justícia (CSJ) va permetre que aquest grup de fiscals hagi copat els càrrecs de magistrats del Tribunal de Corts, sabent que han d’inhibir-se o que seran recusats de manera permanent i fulminant?
L’actual president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, ha admès públicament la situació de bloqueig que viu l’àmbit judicial i ho ha resumit amb una advertència contundent: “Si anem així, al final ningú podrà jutjar res en aquest país”.
Per fer front a aquest nyap, s’ha optat per una mesura provisional: substituir temporalment els magistrats del Tribunal de Corts per batlles. Però el mateix Rossell ha qüestionat l’eficàcia d’aquesta solució en una entrevista al diari Altaveu, on ha afirmat: “Que al Tribunal de Corts et jutgi un batlle i no un magistrat evidencia que el sistema no funciona”.
