El despatx Silvestre Advocats ha interposat un recurs de súplica davant el Tribunal Constitucional amb l’objectiu de revertir la inadmissió del seu recurs d’empara i demanar l’apartament del magistrat ponent, Pere Pastor. L’advocat afirma que la decisió de no admetre el recurs la va conèixer a través dels mitjans de comunicació abans de rebre’n notificació formal, un fet que, al seu entendre, compromet les garanties processals i evidencia un tracte desigual en matèria de recusacions.
En l’escrit, segons informa Diari d’Andorra, el lletrat sol·licita la nul·litat de l’aute dictat el 19 de gener del 2026 i reclama que es retrocedeixin les actuacions al moment anterior a la resolució. De manera subsidiària, demana que el recurs d’empara sigui admès a tràmit.
Una de les qüestions centrals plantejades és la composició del mateix Tribunal Constitucional. Silvestre formula com a pas previ la inhibició o recusació del magistrat ponent, argumentant que hi podria haver circumstàncies que afectin l’aparença d’imparcialitat. En aquest sentit, apunta a possibles coincidències acadèmiques a la Universitat d’Andorra entre el ponent i l’actual magistrat del Tribunal de Corts i exfiscal general Alfons Alberca. També sol·licita la pràctica de prova documental per delimitar l’abast d’aquestes eventuals vinculacions i que s’oficiï la universitat per identificar el director de la tesi doctoral del fiscal adjunt Borja Aguado.
El cas de la presidenta del Tribunal de Corts
El recurs posa un èmfasi especial en la dimensió objectiva de la imparcialitat judicial. Segons la defensa, en un procediment on el debat gira entorn d’aquest principi, qualsevol dubte ha de ser analitzat amb el màxim rigor. En aquest context, recorda que la recusació de la magistrada Núria García Val, presidenta del Tribunal de Corts, va ser avalada sobre la base d’una “aprehensió legítima” sustentada en aparences, i defensa que el mateix criteri hauria d’aplicar-se ara.
Un altre dels eixos de la súplica és la suposada disparitat de criteris en matèria de recusació. Silvestre argumenta que, si en resolucions anteriors, el Constitucional exigia causes “reals i acreditades” per apartar un magistrat, no es pot rebutjar ara un recurs que qüestiona precisament una aplicació àmplia del concepte d’aparença. Aquesta diferència de tracte, afirma, vulneraria el principi d’igualtat en l’aplicació de la llei.
Finalment, el recurs també posa en dubte la base factual que va sustentar la recusació de García Val, especialment pel que fa a la presumpta abstenció reiterada en causes amb intervenció d’un determinat lletrat, extrem que la magistrada havia negat públicament.
Ara serà el mateix Tribunal Constitucional qui haurà de decidir si admet a tràmit la súplica i revisa la seva pròpia decisió, en un cas que torna a situar el debat sobre la imparcialitat, les aparences i la confiança en la justícia al centre de l’escena institucional.
