En un municipi petit, la proximitat és una virtut. Però la proximitat no pot substituir el procediment. I menys encara en un context en què bona part de les obres i actuacions públiques es financen —totalment o parcialment— amb fons europeus.
El que en altres temps podia semblar una pràctica “informal”, resolta amb una conversa o una decisió accelerada, avui pot tenir conseqüències jurídiques i econòmiques molt greus. Per això cal dir-ho clar: a Peramola no es pot continuar operant amb vies de fet.
Què és una via de fet?
Una via de fet administrativa es produeix quan l’Ajuntament actua materialment sense una cobertura jurídica adequada:
- sense expedient complet
- sense resolució formal
- sense competència clara
- o prescindint del procediment legalment establert
No parlem d’un simple error formal. Parlem d’actuar primer i justificar després. D’executar abans de tramitar. D’imposar una decisió sense el suport jurídic que la legitima.
En un Estat de dret, això no és admissible
El context ha canviat: Europa és exigent. Quan una obra o actuació està vinculada a finançament europeu, el nivell d’exigència és molt superior. Intervenen òrgans com la Comissió Europea, el Tribunal de Comptes Europeu o l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.
Per aquests organismes no n’hi ha prou que l’obra estigui feta o que el resultat sigui útil. Cal que existeixi:
- expedient complet i traçable
- compliment estricte de la normativa de contractació
- absència de conflictes d’interès
- respecte escrupolós al procediment
Sense això, el risc no és teòric: poden produir-se correccions financeres, reintegraments o pèrdua de subvencions.
Un Ajuntament no és un mas
La metàfora és clara: un Ajuntament no és una propietat privada ni un espai de decisions discrecionals sense control. No pot funcionar com una extensió de voluntats personals, ni com un àmbit on la confiança substitueix la legalitat.
L’administració pública existeix precisament per garantir:
- igualtat de tracte
- seguretat jurídica
- transparència
- control i responsabilitat
Quan es prescindeix del procediment, no només es vulnera una norma. Es debilita la institució.
El risc de normalitzar la informalitat
En municipis petits és fàcil caure en la idea que “sempre s’ha fet així”. Però el costum no crea legalitat. I la repetició d’una pràctica irregular no la converteix en correcta.
Normalitzar vies de fet implica:
- exposar el municipi a litigis
- comprometre recursos públics
- generar desconfiança ciutadana
- i posar en risc subvencions que són essencials per al desenvolupament local
El preu d’aquesta informalitat pot ser molt alt.
Exemplaritat institucional
Precisament perquè som un municipi petit, hem de ser encara més rigorosos. No tenim grans estructures tècniques que dilueixin responsabilitats. Cada decisió és visible. Cada expedient compta.
Operar amb procediments reglats no és burocràcia inútil: és protecció per als veïns, per als treballadors públics i per als càrrecs electes.
El futur de Peramola no pot basar-se en improvisacions ni en actuacions al marge del dret.Si volem estabilitat, confiança i accés a recursos externs, la regla ha de ser clara:
- cap actuació material sense expedient
- cap decisió sense cobertura jurídica
- cap via de fet
Per responsabilitat institucional i per respecte al poble.
