El tall de la carretera RN20, via principal d’accés al Principat d’Andorra des de França, s’estendrà almenys durant tres mesos, segons ha confirmat aquest dilluns el Govern andorrà a partir de l’informe tècnic remès per les autoritats franceses de la prefectura de l’Arieja.
La carretera, tallada des de finals de gener entre Acs-des-Tèrmes i l’Ospitalet-près-l’Andorre per un esllavissament de roques que ha fet impracticable el tram, no es reobrirà abans de maig, segons les estimacions tècniques, que consideren que els treballs d’estabilització i reconstrucció s’allargaran com a mínim tres mesos.
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha traslladat que la durada prolongada del tall s’explica per la complexitat dels treballs sobre el vessant muntanyós i la necessitat de garantir al màxim la seguretat dels usuaris abans de restablir el trànsit.
Impacte econòmic greu
L’aturada del trànsit ha tingut un fort impacte econòmic sobre el comerç i la restauració del Pas de la Casa, amb caigudes de facturació d’entre un 60 % i un 70 %, segons dades d’empresaris i informes preliminars. A més del sector comercial, l’allargament del tancament posa en risc la temporada d’hivern per a hotels, apartaments turístics i serveis vinculats al turisme.
En resposta, l’Executiu andorrà treballa en la definició d’un paquet d’ajudes econòmiques i subvencions per als negocis afectats, que ha de ser aprovat al pròxim Consell de Ministres. Entre les opcions analitzades hi ha mesures similars a les implementades en crisis anteriors, com ajornaments fiscals, préstecs tous i suport a l’ocupació.
Alternatives de connexió i mobilitat
Mentrestant, el Govern i els operadors francesos estudien alternatives per facilitar la mobilitat de persones i mercaderies, especialment la coordinació d’autobusos entre el Pas de la Casa i l’estació de tren de L’Ospitalet-près-l’Andorre, així com un augment de serveis ferroviaris cap a destinacions com Toulouse.
Les autoritats franceses han reiterat que els treballs de consolidació del talús i de reparació de la via són exigents i sensibles a les condicions meteorològiques, fet que dificulta establir un calendari més precís.
