La plataforma Pirineu Viu ha expressat la seva “sorpresa” davant les declaracions de part de l’empresariat i de la patronal del Pirineu, que han tornat a reivindicar els Jocs Olímpics d’Hivern com una oportunitat de futur per al territori. Segons el col·lectiu, insistir en aquesta aposta suposa continuar encallats en el que qualifiquen de “dècada perduda”, un període que, asseguren, ha “impedit” avançar cap a un projecte estratègic realment beneficiós per al Pirineu.
En un comunicat, Pirineu Viu considera “preocupant” que alguns responsables polítics continuïn “en una pantalla del 2019” i mostrin una “manca clara d’imaginació” a l’hora d’afrontar els reptes actuals del territori. Entre aquests, destaquen especialment les dificultats d’accés a l’habitatge.
En aquest sentit, la plataforma critica que es continuï impulsant un model que, segons afirmen, “agreuja la situació”, afavorint l’especulació immobiliària, l’expansió de les segones residències i una pressió turística que dificulta l’arrelament de la població local.
Davant d’aquest escenari, Pirineu Viu defensa la necessitat “urgent” d’un canvi de rumb econòmic. El col·lectiu aposta per diversificar l’economia del Pirineu i per construir un projecte de futur propi, basat en un model “resilient” des del punt de vista econòmic, social i territorial.
Comunicat dels empresaris
Aquest posicionament arriba després que, aquest dijous, 11 patronals del sector empresarial i diverses entitats vinculades a l’hostaleria i el turisme hagin fet públic un comunicat conjunt en què lamenten que el Pirineu no disposa d'”un projecte territorial clar de futur”. Segons aquestes entitats, el territori s’està gestionant com una “postal”, sense una visió “ambiciosa” ni una “aposta estratègica sostinguda”.
El comunicat es va fer públic a dues setmanes de l’inici dels Jocs Olímpics d’Hivern 2026, que se celebraran a Milà-Cortina d’Ampezzo i per als quals inicialment s’havia preparat la candidatura Pirineus-Barcelona. En relació amb aquest projecte, els signants del comunicat empresarial assenyalen que, tot i reconèixer l’impacte del canvi climàtic, les acumulacions de neu actuals al Pirineu demostren que encara hi ha “marge”.
Entre les entitats signants del comunicat hi figuren PallarsActiu, l’Associació de Càmpings de Lleida, PIMEC, la Cambra de Comerç de Lleida i el Consell Comarcal de la Cerdanya, entre d’altres.
2 comentaris a “La plataforma Pirineu Viu desautoritza el manifest dels empresaris i polítics que tornen a reclamar els Jocs Olímpics d’Hivern”
Pirineu Viu ha tornat a parlar amb la claredat d’un guardià mil·lenari del territori emprant un vocabulari de màster a distància propi d’escola de negocis rural: “projecte territorial”, “projecte estratègic”, “especulació immobiliària”…
Per aquesta casta neorural, els Jocs d’Hivern són dolents, l’empresariat és purament especulador i el territori pateix una pressió turística com si fos Venècia. Dejà vu.
Què significa “canvi de rumb urgent i economia diversificada”? I “projecte de futur resilient”? Quin economista dela seus m’ho pot traduir ? Les seves propostes no es veuen ni amb prismàtics. On és , per exemple, el manifest contra el Mercosur?
On és la seva preocupació per l’abandó del camp, la despoblació, els pobles buits, la manca de serveis…?
L’habitatge és un gran problema, és cert, però cercar un culpable abstracte (empresariat, govern, turisme…) ja és un tema massa vell. Posar-se a tocar la guitarra a la llum de la lluna no ajuda a pagar la hipoteca com jo i molts l’hem estat pagant durant 25 anys.
L’ avi Gepet té raó. Als de Pirineu viu tot els molesta: els Jocs, els hotels, els promotors, els pagesos que modernitzen, els veïns que volen llogar, els que volen vendre, els que volen prosperar. Però quan se’ls demana què proposen exactament, apareix el desert: ni xifres, ni projectes concrets, ni calendaris, ni res de res. Només eslògans reciclats de cap de setmana.
Parlen molt de “defensar el territori”, però no se’ls sent gaire defensant el dret de la gent del territori a guanyar-se la vida. No se’ls veu reclamant carreteres millors, fibra a tots els pobles, incentius fiscals reals, ajudes serioses a l’activitat productiva o condicions perquè els joves es quedin. El seu leitmotiv es cridar “especulació”.
El seu model sembla clar: Pirineu museu, amb gent fent de figurant, cobrant poc, vivint de quatre temporades dolentes i demanant subvencions eternes. Un parc temàtic de pedra i vaques de cartró.
No hi ha com ser un neorural il·lustrat al que poc els importa els que estan aixecant persianes cada dia, pagant impostos, demanant crèdits i arriscant patrimoni.
Pirineu Viu no vol un Pirineu viu: vol un Pirineu quiet, congelat, obedient i pobre, però ideològicament pur. I això, per molt que ho emboliquin amb paraules tècniques, no és ecologisme ni justícia social: és romantització de la misèria.