En la gestió d’un Ajuntament, sovint es confon la voluntat política amb la capacitat d’actuar per sobre dels procediments establerts. Tanmateix, el ple municipal no és un simple fòrum de debat, sinó un òrgan col·legiat sotmès al dret administratiu. Ignorar les garanties formals, com la presència preceptiva de la secretaria, no és només una manca de cortesia institucional; és una temeritat jurídica que posa en risc l’estabilitat del municipi. La figura del secretari o secretària municipal no és una figura decorativa. Segons la normativa vigent (Llei 7/1985 de Bases de Règim Local i el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals), la seva presència és indispensable per a la validesa de les sessions.
Celebrar un ple sense la fe pública oficial comporta conseqüències directes i severes:
*La nul·litat de ple dret. Qualsevol acord pres —des de l’aprovació d’una obra fins a una modificació pressupostària— pot ser declarat nul. Això significa que l’acte s’entén com si mai hagués existit, obligant a retrocedir tot el procediment i generant un caos administratiu.
*Inseguretat jurídica per a tercers. Si el ple aprova una subvenció o una llicència sense les garanties legals, els beneficiaris es troben en una situació d’indefensió. Una impugnació posterior podria obligar-los a retornar ajuts o aturar projectes per un error imputable exclusivament a l’Ajuntament.
*Responsabilitat patrimonial. L’administració podria haver d’indemnitzar els afectats pels perjudicis causats per decisions preses al marge de la legalitat vigent.
*La inacció de l’oposició: corresponsabilitat en el risc. Davant d’una irregularitat d’aquest calibre, el silenci dels grups de l’oposició és especialment preocupant. La seva funció no és només política, sinó també de vigilància de la legalitat. En no qüestionar la celebració d’un ple sense secretari, l’oposició abdica de la seva responsabilitat i esdevé còmplice d’una gestió deficient.
L’exercici del control no s’ha d’entendre com un bloqueig, sinó com un mecanisme de defensa de la institució. Permetre que es vulnerin les garanties bàsiques “per agilitat” o “per no generar conflicte” és una negligència que pot acabar costant molt cara a les arques públiques i a la credibilitat de tots els representants polítics.
La democràcia local es basa en un pacte de confiança entre la ciutadania i els seus representants. Aquest pacte s’esquerda quan les formes més elementals del Dret s’obvien. La legalitat no és negociable ni s’ha de sotmetre a conveniències polítiques del moment.
Un Ajuntament que no s’autoexigeix el màxim rigor en els seus plens és un Ajuntament que camina cap a la fragilitat institucional. Cal recordar que la política passa, però els actes administratius queden; i si aquests neixen amb vicis de legalitat, acaben esdevenint un llast per al futur de tot el municipi. Exigir la presència de la secretaria i el compliment del procediment no és una opció: és el deure de tot regidor i la garantia de tot ciutadà.
