Malgrat l’oposició frontal del Vaticà, almenys 11 infants de “ventres de lloguer” han estat legalitzats a Andorra

Al papa Lleó XIV i al copríncep episcopal, Josep Lluís Serrano, no els agradarà llegir aquesta notícia. Andorra es passa pel folre la rotunda condemna del Vaticà a la gestació subrogada, altrament coneguda com el negoci dels “ventres de lloguer”, en el qual un home -sol o en parella- acorda fecundar amb els seus embrions una dona estrangera (generalment dels Estats Units, on aquesta pràctica és legal en alguns estats) que li ven el nadó quan neix i el posa al seu nom, a canvi d’una elevada suma de diners.

Recentment, el Consell Superior de la Justícia d’Andorra (CSJ) ha posat en marxa un cercador de jurisprudència, que facilita l’accés a més de 15.000 sentències i resolucions judicials digitalitzades. Això sí, aquests documents estan anonimitzats, és a dir, la identitat de les persones esmentades queda protegida.

Vuit sentències

Clicant les paraules “gestació subrogada”, el cercador del CSJ facilita un total de vuit sentències de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en les quals s’accepta la inscripció al registre civil d’Andorra d’un total d’11 infants nascuts de “ventres de lloguer”. Aquestes sentències, que van entre els anys 2017 i 2021, han estat redactades pels magistrats Joan Manel Abril Campoy (actual president del Tribunal Constitucional) i Vincent Anière. La gran majoria dels països i de les institucions internacionals prohibeixen i condemnen el negoci dels ventres de lloguer, perquè es considera un ultratge per a la dignitat de les dones i la negació del dret dels infants a saber qui són els seus progenitors. A més, les parelles homosexuals i els homes sols tenen especialment molt restringit l’accés a la gestació subrogada. Només la legislació canadenca i la d’alguns indrets dels Estats Units permeten aquest mètode reproductiu per a aquest model de família.

Feta la llei, feta la trampa

Oficialment, la legislació andorrana també prohibeix els “ventres de lloguer”. Així ho explicita la Llei 12/2019 de tècniques de reproducció humana assistida, aprovada pel Consell General el 15 de febrer de l’any 2019. En el seu article 12, sobre la gestació per substitució, diu: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”.

Però, feta la llei, feta la trampa. En l’article 4, aquest text legislatiu matisa: “En la resolució de les sol·licituds d’inscripció de títols que acrediten una relació de filiació constituïda a l’estranger mitjançant gestació subrogada i en què quedi constatat el vincle biològic com a mínim amb un dels demandants, s’ha d’atendre amb caràcter preferent a l’interès superior del menor”.

Abans que s’aprovés la llei

Amb aquesta excusa -que la majoria de països rebutgen-, Andorra s’ha convertit, en els últims anys, en un “colador” d’infants de “ventres de lloguer” portats de l’estranger. I això que la doctrina vaticana és totalment contrària aquest negoci, com va tornar a reiterar el papa Lleó XIV en la seva recent al·locució d’inici d’any davant el Cos Diplomàtic.

Segons les sentències que apareixen en el cercador del CSJ, la legalització dels fills de “ventres de lloguer” va començar a Andorra l’any 2017, abans que s’aprovés la Llei 12/2019 de tècniques de reproducció humana assistida. En concret, es tracta de quatre sentències, signades pel magistrat Joan Manel Abril Campoy, que va ser qui va obrir aquest perillós precedent jurídic i que va donar llum verd a la inscripció de sis infants de “ventres de lloguer”, incloent-hi dues parelles de nadons.

El cas és encara més greu perquè, segons es pot llegir en aquestes sentències, en dos casos es va reconèixer que la paternitat era d’un sol membre, presumiblement homosexual, sense que en la resolució hi consti cap parella.

La filla del síndic general

Per la seva banda, el magistrat Vincent Anière també va validar, en quatre sentències dels anys 2020 i 2021, la inscripció a Andorra de cinc infants més de “ventres de lloguer”, incloent-hi una parella de nadons. En dos casos, els infants es van adjudicar a homes sense parella, presumiblement homosexuals.

Una de les polèmiques sentències de Vincent Anière va ser la que va legalitzar, l’any 2020, la filiació d’una nena nascuda d’un “ventre de lloguer” contractat a l’estat d’Oregon (Estats Units). Els “pares” d’aquesta criatura són el síndic general Carles Ensenyat i la seva parella Albert Batalla, exalcalde convergent de la Seu d’Urgell.